El Govern ha aprovat aquest dimarts la creació d'un registre confidencial de professionals sanitaris que es declarin objectors de consciència en la intervenció directa en la pràctica de la interrupció voluntària de l'embaràs (IVE). Aquest registre serà administratiu i electrònic, gestionat pel Departament de Salut, i no tindrà caràcter públic, segons s'ha explicat en un comunicat oficial.

Els responsables de les direccions o gerències dels centres sanitaris autoritzats per a la realització d'IVE podran accedir a aquest registre en l'àmbit de les seves competències, amb l'objectiu de gestionar correctament aquestes intervencions. La finalitat del registre és "facilitar a les unitats competents la informació sobre el nombre d'objectors, a fi de gestionar la correcta prestació pública amb criteris d'igualtat, equitat i qualitat assistencial".

La coordinadora de L'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Sílvia Aldavert, ha explicat al Diari de Barcelona que obtenir dades sobre els objectors a Catalunya ha estat una tasca difícil. "Vam començar a investigar i a demanar informació al Departament de Salut. Fa un parell d'anys, es va aconseguir que el Departament comencés a recollir dades sobre els objectors de consciència, que abans no es recollien", comenta Aldavert.

Al món rural és més difícil avortar

Segons Aldavert, la taxa d'objecció de consciència entre els ginecòlegs dels serveis sanitaris públics a Catalunya oscil·la entre el 46% i el 48%. No obstant això, hi ha una gran variabilitat territorial. Per exemple, a Lleida, l'objecció de consciència pot arribar fins al 96%, mentre que a Barcelona o Girona és més baixa. Aquesta disparitat afecta especialment les zones rurals com el Pirineu, Prepirineu, Catalunya Central i les Terres de l'Ebre, on l'accés a l'avortament és més difícil.

Feministes davant Salut a Lleida reivindicant el dret a l'avortament lliure i gratuït en tota la demarcació. Foto: Anna Berga (ACN)

La coordinadora també subratlla que, tot i que la llei de 2010 ja preveia la regulació de l'objecció de consciència, prohibint l'objecció institucional per part de serveis públics, encara hi ha hospitals que la practiquen. "Hospitals com Sant Pau o Sant Joan de Déu, participats per consorcis amb l'Església catòlica, no volen fer avortaments malgrat rebre finançament públic", admet Aldavert.

La creació d'aquest registre és vista com una mesura positiva per Aldavert i altres activistes feministes, ja que es tracta d'un pas important per a la millora de la planificació dels serveis sanitaris i garantir que les dones puguin accedir als serveis de salut reproductiva necessaris. "Aquest registre hauria d'haver-se creat ja fa molts anys, però esperem que ara contribueixi a millorar la planificació sanitària i l'accés de les dones als serveis d'avortament", assenyala Aldavert.

No obstant això, Aldavert esmenta que encara queda molt per fer. La presència d'objectors de consciència continua sent un obstacle significatiu per a moltes dones, forçant-les a buscar alternatives en el sistema sanitari privat o fins i tot clandestí. "És vital que el registre ajudi a assegurar que sempre hi hagi algun professional disponible per realitzar avortaments i que es pugui prestigiar la tasca dels professionals que sí que ho fan", conclou Aldavert.

Així, tot i la creació del registre de professionals objectors,encara hi ha reptes importants per superar per garantir l'accés equitatiu i de qualitat a la interrupció voluntària de l'embaràs.