El Govern ha fet una crida a extremar les mesures de prevenció per evitar ofegaments. Des del 15 de juny i fins al 24 de juliol, han mort 13 persones ofegades a les platges, 8 en piscines i 3 en aigües interiors. L'any passat, en el mateix període, n'havien mort 19. Pel que fa als ferits per ofegament (menys greus, greus o crítics), n'hi ha hagut 21 a les platges i 27 a les piscines. L'any passat eren 16 i 15 respectivament, el que representa un increment del 31% a les platges i d'un 80% a les piscines.

Coincidint amb el dia Mundial de la Prevenció dels Ofegaments, l'executiu ha recordat algunes recomanacions com nedar en companyia d'altres persones i, sempre que sigui possible, escollir zones de bany amb servei de vigilància i salvament.

També fer cas de la senyalització i les indicacions dels socorristes a les platges, evitar el consum de begudes alcohòliques, seguir les recomanacions adaptades a l'estat de salut de cadascú i la necessitat de supervisió contínua per part d'un adult dels infants mentre es banyen.

La Costa Daurada, la que registra més víctimes

Del total de víctimes mortals a les platges aquest estiu, 10 han sigut en platges de la Costa Daurada, dues a la Costa Brava i una a la Costa Central. El juliol ha estat el mes amb més ofegaments (7), mentre que van ser 6 el juny. Pel que fa a les edats, sis de les víctimes han estat majors de 65 anys, quatre adults de fins a 64 i tres menors d'edat. D'altra banda, 11 han estat homes i dues dones.

A les piscines, set dels vuit morts van tenir lloc en piscines privades. Del total, cinc es van registrar al juliol i tres al juny; quatre eren majors de 65 anys; dos adults i dos menors; i finalment sis han estat dones i dos homes.

En aigües interiors, dues víctimes han estat en rius, gorgs o canals; i una en un pantà. Els tres ofegaments han sigut al juliol; i les víctimes eren tots homes (dos menors d'edat i un de més de 65 anys).

Els socorristes alerten d'un excés de confiança a les platges

El el vicepresident de la patronal d'empreses de salvament (AECSA) i director de Pro-activa, Oriol Canals recorda que "el mar és un medi contrari a la vida humana". En conversa amb l'ACN, explica que sovint els rescats i ofegaments es donen per un excés de confiança de la ciutadania, ja sigui en la seva pròpia condició física, per la falsa sensació de seguretat d'elements de suport que s'instal·len a les platges o per ignorar les condicions del mar en aquell moment.

En aquest sentit, subratlla que la bandera groga requereix extremar les precaucions i indica que les condicions de bany 'normal' no són recomanables: "No és per banyar-se amb una mica de cura".

Un dels col·lectius més vulnerables davant aquest excés de confiança són les persones grans, ja que en molts casos van a la platja molt a primera hora del matí, quan encara no hi ha operatiu el servei de salvament i socorrisme. A més, molts d'ells confien tota la seva mobilitat al mar a les baranes o línies de vida que instal·len alguns ajuntaments.