El ministre d’Afers Exteriors, Unió Europea i Cooperació del Govern espanyol, José Manuel Albares, ha participat aquest dilluns a Barcelona al diàleg Dos anys de guerra a Ucraïna i el futur d'Europa, on va analitzar l’escenari geopolític mundial en relació amb Espanya. El focus principal ha estat l’agressió russa, que dissabte va complir el seu segon aniversari. El ministre també s'ha pronunciat en relació amb el conflicte a la franja de Gaza i la catàstrofe humanitària que se’n deriva.
 

    
En una jornada rellevant per als afers internacionals en la qual va dimitir el govern de l’Autoritat Nacional Palestina i es va reunir a París una cimera internacional per blindar l’ajut a Ucraïna, també el titular d’Exteriors espanyol va tenir l’agenda ocupada. Després d’una visita a la seu de les Nacions Unides a Ginebra, on Albares va defensar el paper que Espanya està desenvolupant pel que fa al conflicte israelo-palestí, el ministre va participar en una conferència al CIDOB (Barcelona Center for International Affairs) en el marc del segon aniversari de la invasió russa d’Ucraïna. 

“Bona tarda –va introduir en català–, estic molt content d’estar aquí a Barcelona i amb els meus amics del CIDOB”. Tot seguit, Albares prosseguia amb una intervenció en la qual condemnava la invasió d’Ucraïna referint-s’hi com “una violació del dret internacional” i com “una guerra en contra de la Carta de les Nacions Unides”. De la mateixa manera, va reiterar que es tracta de la guerra d’un sol home (Vladímir Putin) i que, per contra, la millor arma per fer-li front és la unitat dels europeus.

El ministre adverteix dels desequilibris internacionals que podria provocar a llarg termini l’anquilosament de la guerra: “Molts països pensen que això és només una guerra europea (...) Hem de trencar la perspectiva que això és una guerra d’europeus i per als europeus: les conseqüències negatives són globals”. També li preocupa el fet que estigui en joc el model de convivència internacional europeu “que tant va costar de bastir” i creu que la UE no es podria permetre que triomfi una agressió com aquesta, ja que facilitaria que altres estats ofensius actuessin amb impunitat: “Qualsevol estat del món estaria a mercè del seu veí més ben armat”. 

Un dels altres eixos que el titular d’Exteriors va desenvolupar va ser la importància que per a la vida i al benestar dels espanyols té un conflicte al cor del Vell Continent, com hem pogut veure amb els efectes destructius de la dependència energètica de la UE i del “xantatge gasístic de Putin”.

Seguint en clau nacional, el ministre va voler agrair la feina del Centre d’Atenció, Recepció i Derivació per a desplaçats ucraïnesos que es troba al districte de Sants-Montjuïc de Barcelona. De fet, Albares va posar sobre la taula que “el percentatge d’espanyols que consideren aquesta situació com una oportunitat en lloc de com una amenaça és dels més elevats d’Europa”. 

El ministre va voler reafirmar, a més a més, el compromís d’Espanya amb el suport a l’exèrcit ucraïnès. Per una banda, anunciava la creació d’un conveni bilateral entre l’estat espanyol i Ucraïna que s’estaria negociant actualment i que permetria consolidar la seguretat al país eslau en vista del difícil ingrés que aquest últim estaria tenint a l'OTAN. Per l’altra, va exigir que no pot haver-hi una “fatiga en el suport militar”, en sintonia amb el gest de Pedro Sánchez a París durant el matí. “Una guerra injusta no pot acabar amb una pau injusta”, va sentenciar. 

Salvant "la dignitat d'Europa" a Gaza

Durant l’acte, Albares es va voler referir també a la situació a l’Orient Mitjà. Preguntat per un periodista sobre les ajudes que Espanya podria afegir per pal·liar la catàstrofe humanitària que Israel està propiciant a la franja de Gaza, el ministre va respondre que “hi ha pocs estats que hagin fet tant com està fent Espanya” i que “com m’han traslladat alguns dels meus col·legues àrabs, Espanya està salvant la dignitat d’Europa”. També va voler incidir en les possibles sancions que podria aplicar l’estat espanyol als colons israelians violents a Cisjordània. 

Quant a la situació humanitària, després de declarar pràcticament impossibles les propostes d’algunes ONG com Open Arms, el ministre exigia un alto el foc “que no sigui només humanitari, és a dir, que sigui definitiu”. Així mateix, es va mostrar inquiet per la possibilitat que el conflicte s’estengui més enllà de la franja, no només pel que fa a la resta del territori israelià sinó també amb el Líban i les altres potències àrabs de la zona. En aquest sentit, Jordània ja va començar a llençar subministraments amb paracaigudes a la població de Gaza ahir mateix.  

Preguntat per si s’albira solució a la guerra, el titular d’Exteriors va defensar que “els dos estats tenen exactament el mateix dret a la pau i a la seguretat. Ells mateixos ho han acordat tres vegades en la història”. Per tant, la solució passaria, segons el ministre socialista, per “un estat palestí que agrupés l’autoritat de Gaza i Cisjordània” i poder connectar les dues zones amb un corredor. 

Albares va finalitzar mostrant-se d’acord amb l’informe del CIDOB sobre el 2024 segons el qual enguany serà un any “d’urnes i d’armes”. Efectivament, l’administració de Pedro Sánchez haurà d’afrontar, més enllà de les dues guerres que són en el punt de mira, nous reptes com ara, una eventual victòria de Donald Trump en les eleccions als Estats Units, que modificaria “l’estreta relació” que existiria ara mateix entre els governs espanyol i americà.