El govern espanyol ha demanat aquest dimecres incloure l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec a la Unió Europea en l'agenda de la pròxima reunió del Consell d'Afers Generals, el format en què es reuneixen els ministres d'Afers Europeus a Brussel·les, que se celebrarà el 22 de setembre. Per ara, l'executiu de Pedro Sánchez ha presentat la sol·licitud, però no està confirmat que s'inclogui en l'agenda.

Fonts de la presidència de torn del Consell de la UE, que ostenta Irlanda, afirmen a l'ACN que han pres nota de la petició i que l'ordre del dia de la reunió s'acabarà de concretar en els pròxims dies. L'última vegada que els ministres d'Afers Europeus van discutir l'oficialitat del català va ser el juliol del 2025.

Fonts diplomàtiques indiquen que el govern espanyol ha sol·licitat que s'inclogui com a punt de debat, i no com a votació. Per tant, no es prendrà cap decisió. Segons expliquen les mateixes fonts, s'espera que l'executiu de Sánchez, de nou, faci una exposició dels seus arguments a favor de l'oficialitat de les tres llengües i que, posteriorment, s'obri el debat entre la resta de ministres del bloc europeu.

El punt que el govern espanyol ha sol·licitat incorporar a l’agenda de la reunió porta per títol Llengües oficials i ampliació. La intenció de l’executiu de Pedro Sánchez és vincular el procés d’ampliació de la UE a la incorporació de noves llengües al règim lingüístic de la UE. Abans d’ampliar la llista de llengües oficials amb les que aportin els països candidats quan completin el procés d’adhesió —com Albània o Montenegro—, el govern espanyol demana garantir que també hi quedi inclòs el català, l’euskera i el gallec, que són cooficials a l'estat.

Tot i això, segons informen des de l'executiu espanyol, per ara no s'ha posat cap nova proposta sobre la taula de cara a la reunió del 22 de setembre, malgrat que l'últim document presentat per l'equip del ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, el juliol del 2025, no va convèncer la resta de capitals europees.

Un debat encallat

El govern espanyol va demanar per primera vegada la inclusió de les tres llengües cooficials a la normativa lingüística de la UE el setembre de 2023 arran de l'acord assolit entre el PSOE i Junts per assegurar-se el seu suport per a un nou mandat de Pedro Sánchez.

Des d'aleshores, la qüestió s'ha posat sobre la taula dels ministres d'Afers Europeus en sis ocasions més, però mai s'ha pres cap decisió. La darrera vegada que es va debatre la qüestió a Brussel·les va ser el 18 de juliol de l'any passat. Aleshores, la discussió es va allargar durant prop d'una hora, però els ministres van tancar el debat sense sotmetre a votació la qüestió, malgrat que l'executiu de Pedro Sánchez havia posat sobre la taula una nova proposta per intentar esvair els dubtes legals i econòmics de la resta d'estats membres.

Va ser durant aquesta reunió que el secretari d'estat de la UE espanyol, Fernando Sampedro, va protagonitzar una discussió amb el seu homòleg alemany, Gunther Krichbaum. Fonts diplomàtiques presents a la sala van qualificar de "tensa" la conversa. Mesos després, a l'octubre de l'any passat i enmig de les amenaces de Junts de retirar el suport al govern de Sánchez, Espanya i Alemanya van anunciar l'obertura d'un "diàleg bilateral" per intentar acostar posicions.

Les converses entre Madrid i Berlín no han donat cap nou resultat, tot i que el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, insisteix que s'estan fent passes endavant. Per ara, la posició del govern de Friedrich Merz no ha canviat, almenys públicament.

Entre els països que fins ara s'han manifestat en contra de l'oficialitat o que han expressat dubtes hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia o Finlàndia, mentre que Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre s'han mostrat favorables.

Proposta d'Espanya

Per intentar convèncer la resta d'estats membres, l'any passat, el govern espanyol va posar sobre la taula una proposta d'implementació parcial i progressiva de l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec. D'acord amb el text, la mesura —si s'aprovés— començaria a implementar-se el 2027 i, en un primer moment, només es garantiria la traducció al català dels reglaments aprovats pel Consell de la UE i el Parlament Europeu.

La resta d'obligacions que comporta l'oficialitat d'una llengua quedarien suspeses fins que el Consell de la UE —els estats membres— ho decidissin. La proposta espanyola preveu que "en un termini de quatre anys a partir" del 2027 "i en intervals de cinc anys posteriors" els estats abordin l'oficialitat completa del català, el gallec i el basc.