El Govern arrenca aquest dimarts el curs polític, un inici que està marcat pel conflicte obert amb els mestres, amb una vaga prevista per al primer dia de curs. En la represa de l'activitat, l'executiu també manté la mirada posada en el nou finançament autonòmic pactat amb ERC, amb el Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) previst per al 4 de setembre.

Una altra de les qüestions que travessa l'agenda política és l'aplicació de l'amnistia, amb la primera deliberació del Tribunal Constitucional prevista per al 22 de setembre després del pronunciament de la justícia europea. Amb el nou curs, l'executiu enceta la segona meitat de la legislatura, que estarà marcada pel cicle electoral que començarà amb les eleccions municipals del maig.

L'executiu arrenca oficialment el curs polític amb la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts, però la primera setmana està marcada per la trobada de divendres i dissabte al Monestir de les Avellanes, al municipi d'Os de Balaguer, a la Noguera, en la qual pretén "traçar l'estratègia" de cara al nou curs.

Després d'un estiu marcat pels aiguats, la crisi de mobilitat durant la jornada de l'eclipsi o la polèmica de les proves PISA, el Govern situa com a qüestions prioritàries per abordar durant la trobada les infraestructures de mobilitat, com ara Rodalies, però també l'execució del pressupost, seguretat i habitatge.

Conflicte amb els docents

Una de les carpetes sobre la taula del Govern és el conflicte obert amb els docents. Després de mesos de vagues i mobilitzacions i amb la treva de l'estiu, l'inici del curs educatiu està marcat per la vaga convocada per al 8 de setembre, el primer dia d'escola. El Departament d'Educació preveu anunciar més aules d'acollida i la incorporació de tècnics sanitaris en centres educatius, dues iniciatives que per als sindicats convocants de la vaga no són "cap novetat" perquè, argumenten, formen part del desplegament dels acords als quals van arribar al març i al maig.

El departament d'Esther Niubó tornarà a estar sota el focus, després de les peticions de dimissió de diferents grups parlamentaris durant els darrers mesos pel conflicte educatiu, al qual s'han sumat ara noves polèmiques com el cas de les proves PISA.

Amnistia i finançament autonòmic

Fora de l'àmbit del Govern, l'agenda política està marcada per l'aplicació de la llei d'amnistia, amb el possible retorn del líder de Junts, Carles Puigdemont, un fet que podria sacsejar l'escenari polític. Després de l'aval a la llei del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), el Tribunal Constitucional comença el 22 de setembre les deliberacions sobre l'amnistia. Serà el recurs d'empara presentat per Jordi Turull el que obrirà l'anàlisi per part del tribunal, més de dos anys després de l'aprovació de la llei al Congrés.  

Més immediat serà l'abordatge de la reforma del finançament autonòmic, després que el CPFF s'ajornés al 4 de setembre. El nou model de finançament, pactat entre els socialistes i ERC, arriba a un dels moments clau. Inicialment previst per al juliol, el Ministeri d'Hisenda el va ajornar al setembre després que les comunitats del PP demanessin més temps per estudiar la proposta, a la qual s'han oposat majoritàriament, a excepció de Canàries, en considerar que només s'ha negociat entre el Ministeri d'Hisenda i ERC. Al rebuig popular se sumen també algunes comunitats governades pels socialistes.

A banda del finançament autonòmic, la incògnita serà fins a on arriben socialistes i republicans sobre el traspàs de l'IRPF. Inicialment, va ser una de les condicions d'ERC per donar suport als pressupostos, però la qüestió va quedar relegada en la negociació per als comptes.

Amb els Comuns, l'altre soci de l'executiu, l'arribada de la llei contra la compra especulativa d'habitatge és el pacte que està més a prop de fer-se realitat. Malgrat el revés del Consell de Garanties Estatutàries, els de Jéssica Albiach confien que s'aprovi al Parlament a la tardor. Ara bé, l'executiu admet que cal buscar "totes les mesures legals" després del dictamen i els Comuns que cal fer-ne "millores". La norma, però, podria quedar en mans dels tribunals, després que el PPC ja hagi advertit que la portarà al Tribunal Constitucional.

Inici del cicle electoral

L'inici de la segona meitat de la legislatura estarà travessat pel cicle electoral que s'iniciarà amb les eleccions municipals del maig, també amb els comicis a l'Estat a la vista. L'aprovació tardana a l'estiu dels pressupostos del 2026 ha donat aire a l'executiu d'Illa perquè, en ple cicle electoral, difícilment hi haurà comptes per a l'any que ve.

Els partits ja van arrencant progressivament els motors per a les eleccions municipals, que seran l'avantsala per encarar els comicis a l'Estat, ara per ara previstos per al 2027.