El fil conductor de la Diada d’enguany serà la “unitat d’acció de la societat catalana”, que el govern ha vinculat a la celebració del 50è aniversari de la manifestació de 1976 a Sant Boi de Llobregat, la primera gran mobilització per la Diada després de dècades de franquisme. 

En roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, la portaveu Sílvia Paneque ha reivindicat aquell episodi com un exemple de confluència entre forces polítiques, món cultural i societat civil. Ha remarcat, però, que el govern “no vol fer una mirada nostàlgica al passat”, sinó utilitzar aquell esperit per projectar Catalunya cap al futur. “No ens quedem atrapats en el passat”, ha reiterat.

Paneque ha defensat una idea d’unitat compatible amb la pluralitat: “Una unitat que no s’ha de confondre amb uniformitat”. Segons ha explicat, el govern vol reivindicar una Catalunya diversa però capaç de trobar objectius compartits, basada en les llibertats, el diàleg, el respecte i la justícia social.

La campanya gràfica de la Diada ha estat encarregada enguany a l’artista Javier Jaén, que ha creat un cartell que representa "l'origen de la senyera" a través de centenars d'impremtes dactilars que evoquen “els dits tenyits de la sang de Guifré el Pilós". Segons Paneque, simbolitzen com “la suma de la diferència pot conformar un col·lectiu i una unitat”. 

L’acte central de l’Onze de Setembre tornarà a tenir lloc al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i combinarà commemoracions històriques i culturals amb actuacions musicals i artístiques. Entre els participants anunciats hi ha Joan Dausà, Sopa de Cabra, Andrea Motis i Guillem Roma, entre altres artistes i formacions.

Però la celebració institucional s’estendrà també fora de Catalunya. El president Salvador Illa participarà enguany en els actes de la Diada a Extremadura, una decisió que Paneque ha justificat pels vincles històrics entre aquesta comunitat i Catalunya.

La portaveu ha recordat els moviments migratoris dels anys seixanta i setanta i ha reivindicat especialment el paper dels extremenys que van arribar a Catalunya. “Pensàvem que valia la pena posar en valor aquests vincles, aquesta capacitat i voluntat d’integració”, ha explicat. S’hi celebraran actes durant el 16 i 17 de setembre.

Educació: el govern defensa les mesures davant la vaga

L’educació es presenta en l’inici del nou curs polític com un dels principals reptes del govern, després de la polèmica sobre les proves PISA i davant la vaga anunciada pels sindicats USTEC i UGT. En aquest sentit, Paneque ha defensat que el govern està actuant per revertir les mancances del sistema educatiu i ha assegurat que el curs començarà “amb molts més recursos que el curs passat” que permetran abordar la reducció de ràtios, el reforç dels professionals, la millora de les infraestructures, l’atenció a la inclusió i la gestió de la diversitat a les aules.

Així, ha insistit que el govern i els sindicats comparteixen bona part del diagnòstic sobre els problemes del sistema educatiu, però ha remarcat que les mesures acordades ja s’estan concretant. “No estem parlant d’anuncis de paraules, estem parlant de qüestions molt concretes que s’incorporen en aquest curs educatiu”, ha sostingut.

Sobre la vaga convocada pel 8 de setembre, la portaveu ha insistit que el govern respecta el dret de vaga però que treballa perquè el curs comenci amb la “màxima normalitat possible” i es garanteixi el dret a l’educació dels infants i adolescents.

Preguntada per les explicacions que el govern haurà de donar al Parlament arran de les incidències en les proves PISA, Paneque ha considerat suficients les explicacions donades fins ara per la consellera d’Educació, Esther Niubó. Ha defensat tant les mesures anunciades com el relleu a la secretaria general del departament i ha reiterat que s’han pres “les decisions adequades”.

La portaveu ha explicat que la informació vinculada a les diligències obertes per aclarir els fets es farà pública quan els expedients hagin finalitzat. “No es pot donar documentació o informació que d’alguna manera pogués alterar el resultat d’aquesta investigació”, ha argumentat. Segons Paneque, les entrevistes, transcripcions i documentació relacionada amb la incidència seran públiques quan sigui procedent.

El govern també defensa que el relleu a la cúpula d’Educació respon a l’inici d’una nova etapa i no a un intent de “moure fitxa” amb els sindicats. Paneque ha assegurat que la persona escollida per reforçar la gestió del departament respon a la necessitat de millorar el funcionament intern d’una estructura “gran i complexa”.

Catalunya ofereix ajuda en la crisi de Ceuta però no assistirà a la concentració

Preguntada per la situació de Ceuta i per la possible acollida de menors, Paneque ha assegurat que Catalunya s’ha posat “des del principi” a disposició del govern espanyol. Tanmateix, la portaveu ha defensat que qualsevol política d’acollida ha d’anar acompanyada de recursos econòmics i humans i ha rebutjat plantejar la qüestió únicament en termes de quotes. “No estem parlant només de quotes ni de xifres, sinó que hem de parlar de persones”, ha afirmat.

En resposta a les crítiques d’alguns partits a l’acollida de menors, Paneque ha reivindicat la solidaritat com un valor que Catalunya i Espanya han demostrat en altres moments. Ha evitat, però, concretar quants menors podria assumir Catalunya, argumentant que no hi ha cap xifra tancada sobre la taula.

El govern tampoc preveu participar institucionalment en les concentracions convocades  aquest dimecres per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) per la situació a Ceuta, a les quals el PP i Vox animen a assistir. Paneque ha explicat que l’executiu considera que la seva manera d’ajudar és actuar en l’àmbit sanitari i de l’acollida. Alhora, ha advertit contra la politització de la crisi i ha lamentat que una situació amb “150 persones mortes” pugui convertir-se en un element de confrontació política.

El finançament, peça clau de la nova etapa de la legislatura

El govern d’Illa entra en la segona meitat de la legislatura, que Paneque ha definit com “una etapa d’estabilitat, d’acords i d’execució”. La portaveu ha repassat les diferents polítiques de l’executiu en matèria d’habitatge, mobilitat, serveis públics i canvi climàtic, i ha situat el nou model de finançament com una de les condicions necessàries per poder desplegar-les. 

Paneque ha defensat el model plantejat per la Generalitat i ha reclamat que el debat es desenvolupi en un clima més constructiu en el Consell de Política Fiscal i Financera. “Seria difícil estar reivindicant més inversions, millors solucions i alhora renunciar a 4.700 milions d’euros”, ha afirmat.