El Govern posarà en marxa un pla de 2.500 milions d’euros per adaptar climàticament els centres educatius públics de Catalunya amb l’objectiu que estiguin climatitzats abans del 2031. L’Executiu pretén accelerar les actuacions davant l’augment de les temperatures extremes i combinarà inversió directa de la Generalitat amb la participació dels ajuntaments i, en el cas dels instituts, possibles fórmules de col·laboració publicoprivada.

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha presentat aquest dilluns els detalls del programa en una sessió informativa prèvia a la conferència que el president de la Generalitat, Salvador Illa, oferirà aquest vespre. L’han acompanyat la secretària general del Departament de la Presidència, Eva Giménez; el secretari general d’Economia i Finances, Juli Fernández; la secretària general d’Educació, Marta Clari, i el secretari general de Drets Socials i Inclusió, Xema Gil.

Niubó ha justificat el pla per l’impacte de l’emergència climàtica sobre els equipaments públics. “Probablement aquest estiu és l’estiu més calorós que hem tingut en els últims anys i probablement serà el menys calorós dels propers deu anys”, ha advertit.

La consellera ha remarcat que la calor ja no es concentra només en els mesos en què tradicionalment es produïen els episodis més intensos. Les temperatures extremes poden arribar al maig i allargar-se fins a l’octubre, mentre que les nits tropicals dificulten que els edificis es refredin durant la nit.

El 70% dels centres són anteriors a la normativa de ventilació

La fotografia de partida que planteja el Govern mostra unes infraestructures especialment vulnerables. Un 26% dels centres educatius es van construir abans de 1960 i el 70% són anteriors a la normativa de ventilació, segons les dades facilitades per Educació.

El pla parteix d’uns 2.530 centres que el Departament i Infraestructures.cat ja estan analitzant un per un. No tots necessitaran la mateixa actuació. En alguns casos n’hi haurà prou amb instal·lar sistemes de climatització, mentre que en d’altres caldrà actuar abans sobre finestres, tancaments o l’aïllament de l’edifici.

“No estem intentant fer-ho a tot arreu igual”, ha explicat Clari. El Departament pretén establir tres models d’intervenció i adaptar-los a les característiques de cada centre.

L’objectiu no és només reduir la calor. Educació vincula el confort tèrmic amb la salut, el benestar, la concentració i l’aprenentatge dels alumnes, però també amb les condicions de treball dels docents i de la resta de la comunitat educativa.

100 milions per començar

El primer paquet del programa mobilitzarà 100 milions d’euros i permetrà actuar inicialment sobre un centenar de centres, segons l’estimació del Govern, que calcula una inversió mitjana d’un milió d’euros per equipament.

La Generalitat vol començar les actuacions perquè els primers centres estiguin operatius durant el curs 2027-2028. Les obres que no es puguin fer amb els alumnes dins del centre es concentraran en períodes com Nadal, Setmana Santa o l’estiu.

Aquest primer centenar, però, és només el punt de partida. El Govern admet que la capacitat d’Infraestructures.cat per executar directament les actuacions és limitada i confia que els ajuntaments permetin multiplicar el ritme d’obres.

Els ajuntaments tindran dos mesos per adherir-se

Les escoles de primària i els centres d’educació especial, que són de titularitat municipal, podran beneficiar-se d’una fórmula específica. Els ajuntaments tindran dos mesos per comunicar si volen participar en el pla.

Els municipis que disposin de recursos podran avançar els diners de les obres i posteriorment recuperar-los de la Generalitat. Els que no tinguin capacitat financera podran recórrer a l’ICF, amb una línia de finançament bonificada.

La Generalitat també obre la porta a la participació de les diputacions. Juli Fernández ha defensat que permetre als ajuntaments avançar les actuacions pot accelerar el calendari. També ha destacat que les licitacions de menor dimensió facilitaran la participació d’empreses locals i del territori.

La clau del desplegament serà saber quants municipis s’hi volen sumar. “Si realment d’aquests 1.500 centres, una vegada ajustats els que ja ho han fet, podem fer 1.200 centres, haurem de veure com completar la resta”, ha explicat Fernández.

Els instituts, una operació diferent

En el cas dels instituts, que són de titularitat de la Generalitat, el Govern estudia una fórmula de col·laboració publicoprivada.

Fernández ha explicat que primer es farà una consulta al mercat per saber quins operadors estarien disposats a assumir la inversió i en quines condicions. El model encara no està tancat, però podria implicar que una empresa privada assumís la instal·lació i també el manteniment dels sistemes durant un període determinat.

El secretari d’Economia ha apuntat que una eventual operació d’aquest tipus podria contemplar períodes de protecció o retorn de la inversió de fins a 15 anys.

Els ventiladors no són la solució definitiva

El Govern ha diferenciat el nou pla de les mesures urgents aplicades aquest estiu. Els ventiladors de sostre instal·lats en 492 centres formen part del pla de xoc i tenen com a objectiu pal·liar les altes temperatures mentre no arriben les actuacions estructurals.

“No és climatització”, han remarcat des del Departament. La intenció és que les actuacions definitives resolguin també problemes d’aïllament, ventilació i eficiència energètica.

Entre les solucions que es poden aplicar hi ha l’aerotèrmia, però també intervencions sobre l’envolupant dels edificis. “En alguns casos és difícil que posem clima si abans no arreglem els envolupants, perquè no serveix de res”, ha detallat Clari.

El Govern també actuarà en residències

El pla d’adaptació climàtica inclou també els equipaments residencials per a gent gran i persones amb discapacitat.

El Departament de Drets Socials ha identificat 87 centres propis de la Generalitat. D’aquests, 17 ja tenen la climatització resolta o en fase final, mentre que 51 poden rebre actuacions directes. Els 18 restants necessiten reformes estructurals de més complexitat.

Per a aquest àmbit, el Govern preveu una inversió de 50 milions d’euros, amb la qual calcula que es podrien beneficiar entre 40 i 45 equipaments.

En el cas dels centres privats amb places públiques concertades, Drets Socials planteja facilitar l’accés a finançament de l’ICF amb bonificacions dels interessos.

Un pla condicionat al desplegament pressupostari

El calendari i l’abast definitius del pla dependran, en bona part, de la resposta dels ajuntaments. El Govern preveu incrementar progressivament la inversió educativa, passant dels 258 milions actuals fins a uns 400 milions el 2030.

Fernández ha assegurat que els càlculs s’han fet sobre l’escenari pressupostari actual i ha admès que l’executiu haurà d’anar ajustant el calendari en funció dels recursos disponibles.

La Generalitat defensa que la combinació de les tres vies (inversió directa, participació municipal i col·laboració publicoprivada) és la fórmula que permetrà arribar a l’objectiu de tenir els centres educatius adaptats abans del 2031.

El repte, però, és considerable: el mateix Govern reconeix que els primers 100 milions només són el punt de partida d’una operació que haurà de multiplicar el ritme d’actuacions durant els pròxims cinc anys.