El “Gran Israel”: expansió territorial o projecte geopolític? - Diari de Barcelona
Anàlisi
El “Gran Israel”: expansió territorial o projecte geopolític?
Analitzem el concepte de suposada conquesta de l’estat hebreu i la seva importància en la guerra contra l’Iran
L’atac dels EUA i Israel contra l’Iran a finals de febrer ha acabat convertint-se en una guerra a tota la regió a ritme desenfrenat. Aquesta escalada s’ha degut no només a les respostes iranianes contra posicions dels EUA i Israel al golf Pèrsic, sinó també a l’inici d’atacs israelians contra el seu veí del nord: el Líban. Aquesta operació, amb l’excusa d’expulsar la milícia xiita Hezbollah del Líban, ha resultat en centenars de morts i les amenaces israelianes d’ocupar militarment els territoris al sud del riu Litani.
Amb Israel lluitant aquesta guerra i amenaçant amb l’ocupació dels territoris del sud del Líban, s’ha tornat a parlar del concepte del “Gran Israel”. Aquesta idea suposa l’expansió territorial de l’estat hebreu més enllà de les fronteres reconegudes internacionalment, passant per l’annexió de territoris d’alguns estats veïns. La versió més maximalista d’aquest "Gran Israel" imagina un estat jueu que abasti territoris des del Nil fins a l’Eufrates, annexionant els territoris palestins, el Líban, Jordània, i parts d’Egipte, l'Aràbia Saudita, l'Iraq i Síria.
La pregunta que ens ve al cap quan sentim parlar sobre aquest concepte és: té Israel la intenció real d’annexionar els veïns? Com de realista és aquest "Gran Israel"?
Expansió de les fronteres?
Experts en la regió no creuen que la intenció real de l’estat hebreu sigui l’annexió dels territoris libanesos al sud del riu Litani. realment sigui el cas: “El que Israel busca amb l’ocupació del sud del Líban és establir una zona de seguretat que impedeixi que Hezbollah tingui capacitat operativa, però no pretén annexionar el territori”, assegura Daniel Roldán, editor en cap del Catalonia Global Institute. Segons Roldán l’ocupació té l’objectiu d’acabar amb la milícia xiïta i construir una zona d'amortiment entre el Líban i Israel per garantir la seva seguretat.
Si mirem enrere, no és el primer cop que Israel ocupa territoris veïns per “motius de seguretat estratègica”. Ja es va ocupar el sud del Líban des del 1982 fins a l’any 2000, la península del Sinaí (Egipte) del 1967 al 1982 i els alts del Golan (Síria) des del 1967 fins a l’actualitat. “Aquestes ocupacions de territoris, a excepció dels alts del Golan, no tenien l’objectiu d’incorporar els territoris a Israel, sinó el de tenir capacitat de resposta militar i fer-los servir com a carta de negociació, com en el cas de la península del Sinaí”, explica Roldán.
“La idea que Israel expandeixi les seves fronteres amb l’annexió de territoris veïns és una idea molt vaga que molt poca població israeliana comparteix. Encara menys israelians volen un estat que comprengui territoris del Nil a l'Eufrates, ni l’extrema dreta més radical”, puntualitza Roldán.
Jorge González, professor de relacions internacionals a la Universitat Europea de l’Atlàntic, està d’acord que el projecte d’expansió territorial és poc realista perquè “Israel no té els recursos per ocupar tant territori de forma permanent; la idea d’un ‘Gran Israel’ la comparteixen només alguns dels sectors més messiànics i maximalistes del sionisme”.
Cal afegir, però, que la idea d’annexió dels territoris palestins sí que és compartida per bona part de la població d’Israel. “És complicat dir números exactes, però al voltant del 40 % dels israelians volen la completa annexió dels territoris palestins, especialment de Cisjordània”, ressalta González. És important tenir aquesta dada en compte, ja que l’annexió d’estats veïns com el Líban o Jordània no és probable, però sí els intents d’annexió completa de Palestina.
Tot i que González dubta del projecte d’expansió territorial, sí que veu el concepte del "Gran Israel" com un projecte d’hegemonia geopolítica a l’Orient Mitjà.
Projecte geoestratègic
“El que Israel preté amb aquestes ocupacions temporals, com al Sinaí o el Líban, és eliminar totes les amenaces a la regió i imposar la seva hegemonia als països veïns”, revela González. Cal entendre, aleshores, que el principal objectiu de les accions militars d’Israel és imposar el seu ordre a l’Orient Mitjà.
“Des de la perspectiva israeliana existeix l’anomenat Eix de la Resistència, un conjunt d’actors no estatals liderats per l’Iran format per Hamàs, Hezbollah, els houthis, i les milícies proiranianes de Síria i l'Iraq, que tenen com a objectiu acabar amb l’estat jueu. Des dels atemptats del 7 d’octubre del 2023, Israel ha aprofitat per intentar acabar amb tots aquests actors regionals liderats per l’Iran”, argumenta Moussa Bourekba, expert del CIDOB en Orient Mitjà.
“Israel té un projecte d’ordre hegemònic per a l’Orient Mitjà, i per dur-lo a terme li cal una posició en la qual cap actor pugui oposar-se a la seva força. Si ho comparem amb períodes anteriors en els quals Israel se centrava en amenaces properes (Palestina i el Líban), ara l’estat hebreu intenta acabar amb aquells actors més llunyans, com els houthis del Iemen o l’Iran”, assevera Bourekba sobre la cerca d’Israel d’eliminar qualsevol amenaça que faci perillar la seva hegemonia.
“No oblidem que quan cau el règim de Baixar al-Assad a Síria, Israel va dur a terme una operació per destruir tota la flota siriana i evitar que el nou govern suposés una amenaça per a Israel”, corrobora González.
Tot i la importància de l’ambició d’Israel per constituir un ordre hegemònic a la regió, Bourekba no descarta del tot l’expansió territorial més enllà dels territoris palestins. “El ‘Gran Israel’ és un concepte que abraça hegemonia regional i expansió territorial. Per poder expandir-te territorialment sense patir les conseqüències que això suposa, cal primer tenir un domini hegemònic indiscutit”, afirma Bourekba.
Un dels millors exemples que confirmen la tesi de Bourekba és el cas dels alts del Golan, la regió fronterera entre Síria i Israel, la qual Israel ocupa des del 1967. A finals del 2024, quan cau el règim d’al-Assad, l’exèrcit israelià va endinsar-se en aquest territori, arribant a ocupar el mont Hermon.
El paper de la guerra contra l’Iran
L’actual guerra contra l’Iran és un dels punts més importants per a Israel per aconseguir la desitjada hegemonia global. “L’Iran és el cap de la serp de l’Eix de la Resistència i és l’únic actor avui dia que pot jugar el paper de rival regional, capaç d’exercir dissuasió contra el projecte d’hegemonia israeliana”, desenvolupa Bourekba. Es pot entendre que l’objectiu d’Israel en la guerra iniciada el 28 de febrer amb suport dels EUA té l’objectiu d’acabar amb el règim dels aiatol·làs per acabar de reforçar el domini israelià sobre l’Orient Mitjà.
“Cada cop queda més clar als Estats Units, i al moviment MAGA, que aquesta no és la guerra de Trump contra l’Iran, sinó la guerra d’Israel contra l’Iran. Trump no sap per què està en aquesta guerra”, assenyala Bourekba.
Amb els objectius d’Israel clars, sorgeix la pregunta: aconseguirà l’ordre regional amb aquesta guerra? “És molt d’hora per fer cap afirmació. Un dels resultats que ja podem observar és el fet que la guerra està desestabilitzant la regió, i els països àrabs que s’han apropat a Israel amb el temps pateixen les conseqüències de la guerra que ha iniciat. Sota aquestes circumstàncies, no sé si Israel aconseguirà els objectius”, sentencia Bourekba.
Un mes després, els possibles resultats de la guerra són difícils de predir. El que sembla prou obvi és que Israel intenta imposar el seu ordre a l’Orient Mitjà acabant amb el seu gran rival regional. Mentrestant, continua atacant el Líban i planeja l’ocupació dels territoris al sud del riu Litani. Amb el temps veurem si l’estat hebreu acaba retirant-se del Líban, com ha fet amb anterioritat, o acaba instal·lant-se permanentment, com als alts del Golan.
