Barcelona s’ha despertat aquest dimecres amb soroll de motors, xiulets i una escena que trenca amb la imatge habitual de la ciutat: tractors que ocupen els carrers mentre avancen entre semàfors, façanes i mirades de sorpresa. La pagesia ha portat el camp fins al centre de la capital catalana. Entre els clàxons i les consignes, els xiulets s’han sentit pertot arreu. Aquests sí que en saben, de xiular! Potser és que, acostumats a treballar la terra, també han après a fer-se sentir a cop de xiulet.

La mobilització, organitzada per Unió de Pagesos i recolzada per altres organitzacions com ASAJA, ha recorregut diversos carrers del centre de la ciutat, amb els pagesos que avançaven des dels punts de concentració fins a les seus institucionals on volien fer sentir les seves reivindicacions. La columna de tractors —uns 200, segons els organitzadors— ha ocupat les principals vies de la ciutat, passant per carrers com el de Mallorca, per arribar fins a la Gran Via, on els vehicles agrícoles han acabat convertint l’asfalt en una extensió del camp.

 Manifestant amb la samarreta d'Unió de Pagesos amb el lema 'Pagesia o foc'

Primer han passat els més de 1.000 manifestants a peu i, després, la llarga columna de tractors. A les voreres, els turistes han observat l’escena amb sorpresa: tractors, petards i pancartes enmig d’una ciutat acostumada a una altra mena de soroll. Per unes hores, Barcelona ha deixat de mirar cap a fora i s’ha vist obligada a mirar cap al camp.

Aleshores ha aparegut una altra imatge, potser menys estrident que els tractors, però igualment significativa: el català. Entre els crits, les converses i les consignes, la llengua ha envaït els carrers. Després de tant de temps sense sentir-lo tan present enmig del brogit quotidià de Barcelona, el català s’ha convertir també en part de la protesta. No és només la llengua amb què es reclamen preus justos o mesures per al sector; és la llengua de la gent que ha vingut de diferents punts del territori per defensar la seva manera de viure.

“Foc, foc!” i “Ja n’hi ha prou!” són alguns dels crits que han ressonat entre els manifestants. Però la protesta no només ha quedat en els xiulets o en les pancartes: també hi ha hagut pintades i grafitis. Veure un pagès amb un esprai a la mà, deixant la seva reivindicació escrita enmig de Barcelona, és una imatge que sorprèn. Costa encaixar aquesta escena en la idea més tradicional de la pagesia, però potser és precisament això el que ha fet la protesta tan potent: el camp no ha vingut a la ciutat per passar desapercebut. 

  Pagesos pintant 'Revolta Pagesos' als carrers de l'Eixample

Darrere d’aquestes protestes hi ha un gran malestar. El combustible, l’energia i els fertilitzants s’encareixen, mentre els preus que els pagesos reben pels seus productes no sempre compensen les despeses. També han denunciat la competència de les importacions de fora de la Unió Europea, les exigències burocràtiques i els abusos de la gran distribució. La sensació que tenen és que, en un mercat cada vegada més globalitzat, la producció local queda arraconada mentre es demana als productors que continuïn resistint. “Necessitem mesures estructurals que facin que la pagesia professional sigui un sector essencial i estratègic del país”, ha defensat Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos (UP), davant la delegació del govern espanyol. 

En impostos, UP demana l'IVA reduït a la producció agrària, tarifes elèctriques específiques per al regadiu, el gasoil professional, l'exempció de l'ITV periòdica per a la maquinària agrícola, o prestacions "justes" per als autònoms, segons ha detallat l'ACN. 

  Raquel Serrat, coordinadora nacional d’Unió de Pagesos, a l'inici de la tractorada

Al mig de Barcelona, al carrer Mallorca, només se sentien pagesos parlar de la defensa del camp com a defensa de la sobirania alimentària, de la capacitat de produir aliments propis, de la protecció dels terrenys agrícoles i de mantenir viu el territori. L’accés a l’aigua, els efectes de la sequera, els danys provocats per la fauna salvatge i la viabilitat de les explotacions formen part d’aquesta mateixa preocupació. No es tracta només de poder continuar treballant, sinó de garantir que els productes de la terra, de proximitat i produïts sota unes determinades exigències, tinguin futur. La pagesia ha reclamat que no se la recordi només quan hi ha una crisi alimentària o quan les prestatgeries dels supermercats queden massa lluny dels camps que les abasteixen.

“Sense nosaltres, Catalunya fa anys que seria un país abandonat, un desert”, han afirmat a les portes de la conselleria d’Agricultura. Mentrestant, la protesta ha pujat de to: han encès fogueres i han aparcat els tractors a la Gran Via, que ha convertit el centre de Barcelona en una imatge poc habitual, amb el foc i la maquinària agrícola ocupant l’asfalt. Cap a les 14:30h, els pagesos baixaran cap a la plaça de Sant Jaume, en un nou tram d’una mobilització que continua alterant el ritme de la ciutat.

  Inici de la manifestació