En una sala carregada d’art, un parell d’escriptoris conviuen amb esbossos, colors i dissenys que han viatjat des de Barcelona fins a Hollywood. Es tracta de l'estudi dels reconeguts germans Grangel. Aquí han pres forma personatges de pel·lícules icòniques com La Núvia Cadàver, Madagascar, El príncep d'Egipte, Spirit o Hotel Transsilvània. Ara, quan es compleixen 40 anys de la fundació de Grangel Studio, una exposició de tres plantes a Casa Seat recull tota aquesta trajectòria: més de 550 peces originals, algunes inclús provinents del MoMA de Nova York, el LACMA de Los Angeles o la Cinémathèque Française de París.

Tot i l’abast internacional de la seva feina, els Grangel no han perdut la connexió amb casa. El seu últim projecte, la mascota CAT per al 125è aniversari del Barça, és una mostra més d’aquest vincle amb la ciutat que els ha vist créixer. 

Carles i Jordi Grangel ens conviden al seu estudi i amb proximitat ens obren les portes del seu univers creatiu on evidenciem que darrere de cada personatge que cobra vida a la pantalla, hi ha hores de treball artesanal, passió i una sensibilitat per damunt de qualsevol tecnologia.

Comencem per l'origen de tot. Recordeu el moment en què us vau adonar que el dibuix marcaria la vostra vida?
JORDI: Ja des de petits. Des de pàrvuls ja dibuixàvem molt a classe, inclús a destacar sobre d'altres alumnes i tot va anar convertint-se en una realitat. El Carles va ser el primer a treballar com a professional en el món del còmic i de la il·lustració. Jo vaig anar al darrere, vaig tindre l'oportunitat d’entrar a l’estudi, fent una mica la feina d'aprenent, que es feia llavors.

Com va néixer Grangel Studio?
CARLES: El més curiós és que el lloc no ha canviat. Fa 40 anys que estem aquí. Al principi treballàvem per a Disney, fent còmic i il·lustració. Després, quan ja portàvem 5 o 6 anys, vam orientar-nos al cinema d'animació. Ens vam preparar, vam fer uns cursos de cine d'animació, el Jordi va fer il·lustració, aerografia…

JORDI: Jo encara era bastant jove i vaig formar-me sobretot en il·lustració i el Carles va aprofitar per fer un curs d'animació que llavors era de tècnica 2D, no existia l'ordinador. Mentrestant, ja havíem treballat per diversos països europeus fent còmic i il·lustració. Això ens va animar a fer el salt al mercat d'Anglaterra. El Carles va ser qui va fer el primer pas: va preparar un dossier amb el currículum de l'equip principal que hi ha ara actualment a Grangel Studio, tres persones: un cal·lígraf i nosaltres dos com a dibuixants. Amb això, va crear un projecte pilot, va contactar amb gent d’Anglaterra i va agafar un avió per fer les primeres visites buscant treballar en el món de l’animació.

CARLES: Actualment, som tres les persones que ho supervisem tot. A partir d’aquí, es formen equips de cinc o sis professionals. Poden ser col·laboradors, freelance…, però adaptats a cada pel·lícula.

JORDI: Tot depèn una mica del que demanen els productors. La nostra especialitat és el disseny de personatges, però també estem preparats per desenvolupar tot l’estil visual de la pel·lícula. Això comprèn molt més que els personatges: també dissenyem fons, els escenaris on es mouran.

CARLES: També fem vestuari, objectes, títols de crèdit, pòsters, supervisió artística, marxandatge, escultures…

JORDI: Podem fer un producte visual complet per cada projecte.

Heu treballat en produccions que són història del cinema d'animació… Des de La Núvia Cadàver fins a Hotel Transsilvània… Què sentiu quan veieu els vostres personatges cobrar vida en la pantalla gran?

I com és aquest procés creatiu? Com és un personatge a partir d'una idea?
CARLES: Tot comença amb molts esbossos. Després ja comencem a fer en color. I a partir d'aquí ja passa a 2D o 3D, depenent de la tècnica d'animació. 

JORDI: Quan els personatges són aprovats pel director, es crea una mena de fitxa tècnica perquè l’equip de producció tingui una referència per acabar de fer els personatges. En aquesta part del procés, normalment treballem amb els modeladors, precisament perquè es mantingui l'estil que ha buscat el director durant un llarg temps. Normalment, aquest procés dura fins a dos anys o excepcionalment com a La Núvia Cadàver, hem estat tres anys complerts per poder trobar els personatges de la pel·lícula.

I en un moment en què la intel·ligència artificial està començant a generar imatges i personatges, com viviu aquesta transformació? La veieu com una amenaça?
CARLES: Nosaltres, realment, no utilitzem gens d’intel·ligència artificial. Zero.

JORDI: I 10% del digital. Perquè realment treballem artísticament encara, o sigui, amb els llapis, amb colors, amb suport de paper… La intel·ligència artificial realment ho estem veient al nostre voltant. És veritat que s'utilitza ja en producció i que s'utilitzarà molt més en tots els àmbits. Per tant, en el de l'animació es farà igual. Però, de moment, els directors encara confien en el procés aquest de treballar amb l'artista, a través de fer un feedback continu i arribar allà on volen. Per ara no ho notem.

CARLES: Es pot dir que Grangel Studio és 0% intel·ligència artificial, 100% intel·ligència emocional. Estem treballant amb directors que ho comenten, però realment aprecien molt el tracte humà i artístic.

“Quan estem més contents de la nostra feina, sol haver-hi més acceptació”

I hi ha algun projecte que us hagi marcat especialment, ja sigui pel repte artístic, pel públic o pel que significa personalment?
CARLES: N'hi ha molts, però podríem destacar Balto, Spirit, El príncep d'Egipte, La Núvia Cadàver…

JORDI: La ruta cap a El Dorado, Hotel Transsilvània, Pinotxo…

CARLES: És que entre 30 títols n'hi ha molts. També últimament hem fet la mascota CAT.

JORDI: Ha arribat en un producte especial, perquè ha quedat bé i està tenint molta acceptació. Tampoc miraríem el nivell d'acceptació en general si no estiguéssim contents del nostre producte. Casualment, quan estem més contents de la nostra feina, sol haver-hi més acceptació. 

Us va sorprendre la primera vegada que us van cridar per col·laborar amb cineastes com Tim Burton o Guillermo del Toro? Com va ser?
CARLES: El que passa normalment és que veuen algun treball nostre, els agrada, i llavors ens contacten. En realitat, nosaltres no hem arribat a ells, són ells qui ens han vingut a buscar perquè volien que ens encarreguéssim de la feina de creació.

JORDI: De fet, és habitual que siguin els directors qui escullen l’equip. No és gaire casual caure en una producció així. S'ha de dir que el Carles va començar amb bon peu, va començar a treballar per Steven Spielberg i ell va dir precisament que “havien trobat un dissenyador per molts anys”. I tant, la primera vegada: “ostres, Spielberg!”, però després t’acostumes. 

CARLES: De fet, quan vaig a Londres a ensenyar tot el portfoli ja trobem la feina aquesta de Steven Spielberg amb Balto i altres pel·lícules. I a l'estudi ja hem anat col·laborant en totes les produccions que ell ha anat fent, quan va fundar la Dreamworks l'any 1995 i portem des de llavors.

JORDI: Un cop t'introdueixes en aquest circuit, tampoc és una gran sorpresa treballar per un o per l'altre. M'agrada perquè, com que et venen a buscar, és gratificant que tal persona, director o productor hagi vingut a oferir-te per treballar amb la seva pel·lícula. Però és una cosa habitual, tampoc ens podem estranyar que vingui un gran nom.

Recordeu alguna anècdota curiosa d'aquestes col·laboracions?
CARLES: En tenim moltes, perquè treballem bastant amb ells. A més de Tim Burton o Guillermo del Toro, hem treballat en total amb 46 directors. La gent es pregunta: “Però… els veieu?” Clar que sí. Són ells qui ens donen les directrius. Però, a veure, normalment hem d'agafar un avió i anar a Los Angeles o a Londres, i després estàs allí treballant un temps.

JORDI: El que hem guanyat amb el temps, gràcies al fet que som un estudi i no som un únic treballador freelance, és que podem fer un 80% de la producció des d'aquí i un 20%, hem de sortir a visitar els clients. Però és que abans el Carles va haver d'estar cinc anys a Londres i després quatre a Los Angeles.

CARLES: Clar. Primer s'ha de viure una mica allí, però si tens ja l'estudi, ja es treballa des d'aquí. 

Carles i Jordi Grangel al seu estudi, amb personatges de La Núvia Cadàver al fons

Entre tants personatges que heu dissenyat… En teniu un al qual li tingueu un afecte especial?
CARLES: Bé, n’hi ha bastants, però és una mica com preguntar “quin és el teu fill preferit?” És complicat de respondre.

JORDI: I tant. A banda és que hem tingut més de cent fills, o sigui, és un problema. 

Si haguéssiu de crear un personatge que us representi a cadascun… Com seria?
CARLES: Ui, això seria molt difícil. 

JORDI: Els personatges representen el guió de la pel·lícula. És difícil que tu diguis: “aquest personatge és com jo”. Jo, de moment, no n'he trobat cap. 

CARLES: A més, als guions originals, ve una mica què fa el personatge. Llavors tu te l'imagines i el crees. Si féssim personatges com nosaltres, no els suportaríem, perquè és difícil suportar-nos.

“Ens va sobtar perquè també el Barça no va mirar fora, va mirar què tenia per aquí a casa”

Recentment, heu donat vida a CAT, la mascota del Barça, per al 125è aniversari del club. Com vau viure aquest projecte? L’esperàveu?
CARLES: No. Va ser el departament d'identitat del club qui ens va fer l’encàrrec i hem de dir que ens han donat llibertat creativa, hem estat treballant estretament i només tenim bones paraules per com el Barça i els seus departaments s'han comportat. Avui dia seguim ajudant perquè CAT no només millori sinó perquè pugui tindre una projecció internacional. El nostre rol ara és supervisar que no es perdi el disseny.

JORDI: Sobretot que es mantingui l’estil del CAT. 

CARLES: Ens va sobtar una mica perquè havíem fet algunes mascotes, però puntuals. Però amb la mascota del Barça estem molt contents perquè també el F.C. Barcelona no va mirar fora, va mirar què tenia per aquí a casa. A més ja veieu que tenim l'estudi molt a prop del camp del Barça, a uns 600 metres. 

JORDI: I a banda érem del Barça de tota la vida.

CARLES: Sí. Ho sentim molt nostre. A més, s'ha pogut fer una feina en temps, ells van vindre molt respectuosos, ens van donar uns vuit mesos de creació. És a dir, teníem un marge molt ampli per explorar realment com a nosaltres ens agrada.

JORDI: Un procés idèntic pràcticament al que s'havia fet amb les pel·lícules.

CARLES: El que passa és que les pel·lícules són dos o tres anys, però són molts personatges. 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Carlos & Jordi Grangel | GRANGEL STUDIO (@grangelstudio)

Ara, amb l'exposició a Casa Seat, compartiu el vostre univers amb el públic d'una forma molt pròxima… Què descobriran els qui visitin l'exposició? Hi ha alguna cosa que us faci especial il·lusió mostrar?
CARLES: A Casa Seat hem pogut mostrar realment l’obra que ens agradaria ensenyar d’aquests 40 anys de trajectòria. Hi ha de tot, des dels nostres inicis amb el còmic fins a l'última pel·lícula, Pinotxo, que va guanyar l'Òscar; Cafuné, que és un curtmetratge que ha guanyat el 2025 el Goya a millor curtmetratge i, hi ha el CAT també. És molt àmplia perquè comprèn tres plantes de Casa Seat, hi ha unes 550 peces i 300 no s'han vist mai a cap museu. 

JORDI: A part que hi ha obres originals que normalment no es veuen.

CARLES: Quasi tot és obra original i moltes d’elles provenen de museus tan prestigiosos com el MoMA de Nova York, el LACMA de Los Angeles o la Cinémathèque Française de París. Obres que tenien per tot el món que s'han pogut recollir per aquesta exposició que tanca el dia 10 de setembre. 

I, ara que és estiu, desconecteu del dibuix o hi ha algun projecte en camí?
CARLES: No, ara nosaltres dos estem treballant. Tenim una entrega divendres. Hi ha dos projectes interessants, quasi tres. Un és per una productora que es diu Té Idees, d’aquí de Barcelona, serà el primer llargmetratge que farem en producció catalana. Després hi ha un projecte dels Estats Units i hi ha un projecte a Brasil i Dinamarca, de stop-motion. No ens podem queixar. La nostra capacitat màxima són dos projectes, el que passa és que els podem encavalcar per a quan acabi l’altre que no ens quedem sense. 

JORDI: Quan arribem normalment en aquesta part del procés en què ja se saben els personatges i has de fer un seguiment per com quedarà la producció, que sol durar entre tres, quatre setmanes, màxim dos mesos, llavors ja comencem en un altre projecte. El Carles, va dir aquella frase de: “El cine mai descansa”; realment és així, perquè en vindre els productors a demanar-nos la feina normalment és encadenat.

“El fet d'anar a una escola i tindre un títol no vol dir que siguis vàlid per treballar. El que comptarà és el producte que tu facis”

I per últim, què us diríeu a vosaltres mateixos quan vau començar? Quin consell us donaríeu?
CARLES: No ho sé. Que hem acabat treballant més del que ens pensàvem, més hores. 

JORDI: El meu germà és supertreballador. I potser el consell és que s'apliquin molt des del principi. El fet d'anar a una escola i tindre un títol no vol dir que siguis vàlid per treballar. El que comptarà és el producte que tu facis, el que sàpigues dibuixar en la màxima qualitat, perquè la competència és ferotge. Realment hi ha milers de persones que treballen en aquest àmbit i només els millors són els que tenen feina habitualment. Així que sobretot que es preparin molt i que inverteixin hores per saber si arriben al punt òptim.