Guillermo Amor (Benidorm, 1967) duu al cognom el que significa el FC Barcelona a la seva vida. Amor és, més que una llegenda, un emblema del club. Després de la seva exitosa carrera com a futbolista, va ser responsable de la Masia des de 2003 a 2007 i va passar a ser director esportiu del futbol formatiu el 2010, amb la voluntat de transmetre la passió per la pilota que havia heretat del seu entrenador, Johan Cruyff, i el seu cèlebre “sortiu i gaudiu”.

Això mateix va fer ell en una de les seves anècdotes més curioses. El Miniestadi va inaugurar-se l’any 1982 amb un partit amistós disputat per dos combinats del FC Barcelona, entre jugadors del primer equip i del filial. Entre ells hi havia Diego Armando Maradona, que va ser substituït poc abans del final del matx per Amor, que en aquell moment encara tenia 14 anys, com una premonició del jugador en què s’anava a convertir.

Malgrat tots els seus èxits, mai no ha perdut la humilitat que el va fer triomfar. La gent el reconeix pel carrer i ell saluda i somriu amb la mateixa efusivitat. Quedem amb ell en un restaurant de Barcelona per tal que ens expliqui el seu pas per la Masia, la seva etapa com a futbolista amb Johan Cruyff i per a fer una petita repassada de l’actualitat del club que estima.

Vas ser dels primers jugadors a viure a la Masia i més tard vas estar-hi com a responsable del futbol formatiu del club. Ha canviat molt tot plegat?
Així és. El 1979 va obrir la Masia com a centre de residència de futbolistes i jo vaig arribar-hi el 1980, amb 12 anys acabats de fer. L’ambient allà era espectacular, era com la meva segona família. Amb els anys, el Barça s’ha fet molt gran en tots els sentits. Hi ha una nova residència a Sant Joan Despí i gairebé 200 joves, mentre que nosaltres n’érem uns 25 o 30. Precisament l’altre dia vaig estar dinant amb diversos exjugadors d’aquella primera generació de la Masia. Conservem la relació d’amistat després de més de 40 anys.

Veient Lamine, Cubarsí, Gavi i els altres jugadors que han pujat ara al primer equip, sembla que la familiaritat sí que es manté.
És cert. Els que hi han arribat ara semblen tots molt amics i se’ls veu molt units. M’alegra veure que es manté aquell esperit inicial. A més de tenir molt talent, el fet que hi hagi tan bon ambient és molt positiu per al Barça. Són patrimoni del club i saben el que vol dir vestir la samarreta blaugrana perquè venen de la Masia. El sentiment pel club és una força que hem d’aprofitar.

Què li recomanaries a un jugador de La Masia que aspira a arribar al primer equip?
Per a aconseguir els objectius jo crec que la clau és creure-hi i treballar molt. Però, per sobre de tot, cal tenir en consideració que el percentatge de joves que hi arriben és baixíssim. Per això, el missatge que sempre he intentat transmetre és que no deixin d’estudiar per tenir sempre un pla B. Quan t’apropes a l’objectiu, llavors ja sí que cada persona és lliure de prioritzar una cosa o l’altra.

Tu quan vas adonar-te que tenies opcions de guanyar-te la vida amb el futbol?
A mi em va tocar decidir a juvenils perquè ja em resultava complicat compaginar els estudis i el futbol. Vaig pensar que després de fer el sacrifici de separar-me de la família amb 12 anys per anar a viure a la Masia no podia abandonar el somni de ser futbolista. Coses de la vida, per sort vaig escollir bé i va funcionar.

"Els jugadors de la Masia saben el que vol dir vestir la samarreta blaugrana, i el sentiment pel club és una força que hem d’aprofitar"

Què vas sentir en substituir Maradona en la inauguració del Miniestadi?
Me'n vaig assabentar en aquell mateix moment. Vaig sortir d’entrenar i em van dir que anés al Miniestadi per l’esdeveniment. Estava a la banqueta i al final del partit em van dir que sortiria a jugar una estona. Vaig substituir en Diego i va ser un somni per a mi perquè va ser un jugador que em va marcar moltíssim. Suposo que volien que el planter hi fos present com a patrimoni del club.

En aquell moment et vas convertir en un dels màxims exponents de la Masia. Va ser una pressió afegida?
Amb l’edat que tenia, ni tan sols pensava en el que la gent pogués opinar sobre mi. Al principi jugava amb la intenció de divertir-me, però a poc a poc vaig anar prenent consciència de la grandesa del Barça i de la necessitat de complir per anar escalant i arribar al primer equip.

I finalment, així va ser. Com era Johan Cruyff com a entrenador?
El que més m’agradava era la capacitat que tenia de treure’ns pressió per la seva manera de percebre el futbol com un joc. D’altra banda, tenia un caràcter molt fort, li agradava dominar-ho tot i ficar-se en tot, i això s’ha de saber portar. Avui en dia hi ha entrenadors que volen tenir aquest poder i no ho aconsegueixen.

Pep Guardiola aquesta temporada amb el Manchester City, per exemple?
És un cas diferent. El City anys enrere no guanyava pràcticament res fins que va arribar Guardiola. Han guanyat moltes lligues, també la Champions... De vegades és difícil mantenir el nivell tan alt, i les lesions també li han jugat una mala passada. Amb Cruyff no només gaudíem jugant, sinó que també ens va inculcar la mentalitat guanyadora que, per exemple, ens va permetre aconseguir la primera Champions de la història del Barça.

Et continua fent ràbia haver-te perdut la mítica final de Wembley?
No, perquè vam guanyar. Me’n faria si haguéssim perdut. A la semifinal contra el Benfica, alguns companys i jo estàvem apercebuts i si vèiem targeta groga, ens perdíem la final. En calent al camp és molt difícil mesurar aquestes situacions. Vaig viure la final com un aficionat més.

Va ser un punt d’inflexió aquella final?
Sí, com et deia, en general amb Cruyff el Barça va tenir aquest canvi de mentalitat. Quan va arribar vam començar a guanyar títols, sobretot lligues, i ens va donar la confiança necessària per sentir-nos un club guanyador.

"El més important no és arribar al primer equip, sinó arribar-hi preparat"

Ara, després d’uns anys força complicats, sembla que la nova generació de jugadors de la Masia ha “ressuscitat” el Barça.
Així és. En la meva època els jugadors pujaven al primer equip amb 22 o 23 anys i aquests jugadors han cremat etapes a una velocitat increïble. Els jugadors del planter tenim una cosa positiva, que coneixem el club i sabem què significa vestir la samarreta blaugrana. Si després coincideix que la forma de jugar del primer equip és la mateixa que la que t’ensenyen a les categories inferiors, encara millor.

Jugadors com Fermín o Marc Casadó han hagut de tenir més paciència. Han de ser ells l’exemple dels jugadors de la Masia?
Hi ha molts camins diferents per a arribar al primer equip i cadascú segueix el seu. El més important no és arribar-hi, sinó arribar-hi preparat. Quan debuten amb tanta precocitat és imprescindible que el club els protegeixi, físicament i mentalment. Ansu va debutar molt jove i no té el rendiment que s’esperava d’ell.

Què li recomanaries?
Necessita tenir minuts i sentir-se important. Per tal de sentir-se futbolista, no hi ha cap altra opció que jugar. Ansu encara és jove, té 22 anys i molt camí al davant. Crec que Flick va parlar amb ell i va decidir seguir al Barça. A més a més, coincideix que els tres de dalt, Lamine, Lewandowski i Raphinha estan a un gran nivell i és molt difícil que algú els pugui treure el lloc. A Ansu li tinc una gran estima perquè va coincidir que va arribar al Barça quan vaig estar com a responsable de la Masia.

I un altre cas complicat és el d’Iñaki Peña. Per què creus que Szczesny li ha tret el lloc?
No ho sé perquè no estic dins del vestidor. El que sí que et puc dir és que ha de treballar per tornar a guanyar-se la confiança de l’entrenador. Li desitjo el millor perquè a més és d’Alacant, com jo (riu). El conec i sempre ha tingut un nivell altíssim. Destacava el seu joc de peus i com a persona és un tros de pa.

"Marxar a Aràbia pot solucionar-te la vida econòmicament, però el que queda és el que has fet com a futbolista"

Cada cop hi ha més jugadors joves, com Gabri Veiga, que decideixen marxar a la lliga àrab. Et sembla bona decisió?
Entenc el pensament d’alguns joves, que veuen que marxar a Aràbia un temps pot solucionar-los econòmicament moltes coses i que després aspiren a tornar a jugar a Europa. Cadascú és lliure d’escollir. Des del meu punt de vista, és cert que econòmicament et soluciona la vida quan et retires del futbol, però el que queda de veritat és el que has fet com a futbolista. Jo no canvio el que he aconseguit per diners.

Com a culer, et molesta que el Madrid digui que la lliga està adulterada?
Més enllà de la rivalitat, sempre dic que el Barça i el Madrid ens necessitem mútuament. Pel que fa als àrbitres no entro a valorar-ho, crec que va a moments, de vegades les decisions cauen d’un costat, altres de l’altre... A més, amb el VAR, els àrbitres d’ara ho tenen més fàcil que mai per fer la seva feina. També el criteri arbitral ha canviat, abans eren més permissius i hi havia més contacte.

Per acabar, t’agradaria tornar al Barça d’alguna forma en el futur?
Vaig ser-hi fins al 2021 com a director de relacions institucionals del club i d’ençà d’aquell moment faig altres coses. Ara mateix no hi penso. En el futur mai se sap, però ara estic ficat en temes relacionats amb l'assessorament i representació de jugadors i ho estic gaudint molt.