Espanya tornarà a les urnes el 29 de novembre per renovar el Congrés i el Senat, després que Pedro Sánchez hagi avançat les eleccions generals. En la seva declaració institucional, el president va justificar la decisió per la necessitat d’ampliar el suport parlamentari i impulsar les reformes pendents, entre les quals va situar les relacionades amb la desigualtat, els serveis públics i l’accés a l’habitatge.

La capacitat dels partits per mobilitzar els seus electors i convertir els suports en escons serà un dels factors que poden determinar les opcions de formar govern, segons el politòleg Toni Rodon. En una conversa amb el Diari de Barcelona, assenyala l’habitatge, la distribució territorial del vot i la reorganització dels espais polítics com a qüestions que caldrà continuar durant la precampanya i la campanya.

En el seu diagnòstic, el paper de Catalunya i la participació dels joves continuen sent dos interrogants oberts.

L’habitatge i la disputa per marcar l’agenda

L’habitatge serà un dels temes centrals de la campanya, segons la previsió de Rodon. El politòleg espera que les esquerres intentin situar al centre del debat l’estat del benestar i les qüestions socials, mentre que les dretes posaran més èmfasi en l’economia i la defensa d’Espanya. En el cas dels populars, assenyala que el PP "posarà molt d’èmfasi en la necessitat de canvi i en la necessitat de regenerar l’estat i les institucions".

Aquesta agenda, però, encara pot variar. "Les campanyes sempre ens regalen sorpreses d’última hora", adverteix Rodon. La decisió del Tribunal Suprem de deixar provisionalment sense efecte l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont, arran del pronunciament del Constitucional sobre l’amnistia, obre la porta al seu retorn a Espanya. Abans de la resolució, el politòleg ja havia assenyalat les qüestions judicials relacionades amb l’expresident com un factor que podria donar més protagonisme al nacionalisme espanyol durant la campanya, sense anticipar quin pes acabaria tenint en el debat electoral.

Catalunya serà decisiva per formar govern?

Rodon evita donar per fet que els partits catalans tornaran a tenir la clau de la investidura: "És un misteri perquè depèn de com es configuri". Un dels primers interrogants, segons el seu diagnòstic, és si Catalunya mantindrà el paper de "graner de vots del PSOE". L’altre és quina representació aconseguiran ERC i Junts i fins a quin punt els seus escons seran necessaris per formar una majoria.

Les qüestions judicials relacionades amb l'expresident Puigdemont poden ser un factor que doni més protagonisme al nacionalisme espanyol

Si el PP i Vox no arriben a sumar una majoria, el politòleg considera que les forces catalanes podrien conservar capacitat d’influència. Ara bé, insisteix que aquest paper dependrà del conjunt dels resultats. També assenyala la participació com una incògnita: "Hi ha una bossa de votants que està molt orfe", afirma, en referència a electors que encara s’estan ressituant políticament després del procés.

On aniran els votants d’Aliança Catalana?

L’absència d’Aliança Catalana de les eleccions generals és un altre dels factors que Rodon analitza. La qüestió és què faran els electors que expressen preferència per aquesta formació en altres eleccions: si participaran i, en cas de fer-ho, quina candidatura escolliran.

En la lectura que Rodon fa de les enquestes, Junts i Vox podrien ser els principals receptors d’aquests suports, tot i que el repartiment no seria a parts iguals i també hi hauria votants que optarien per altres partits. "Si hem de fer cas a les enquestes, serien els principals beneficiats", explica.

El politòleg matisa que declarar la intenció de votar no equival a acabar participant. També creu que la percepció d’una competició oberta pot condicionar el comportament d’aquests electors. Per això, deixa pendent de l’evolució de la campanya tant el destí dels suports com la seva mobilització efectiva.

L’esquerra del PSOE: acord electoral i mobilització

Les forces a l’esquerra del PSOE afronten el repte d’articular una oferta electoral i mobilitzar els seus possibles votants. Rodon considera que el lideratge del Front Ampli serà un dels factors que en poden condicionar el recorregut i el situa entre les incògnites: "No sabem ni qui serà, ni quina serà la cara visible".

Més enllà del nom, considera important l’estratègia territorial de la candidatura: si concentrarà els esforços en el vot urbà o intentarà arribar també a altres zones. Rodon apunta que totes dues opcions poden tenir avantatges i inconvenients, i que la decisió ajudarà a definir l’abast de l’espai.

L’acord, a més, podria influir en la participació. El politòleg identifica electors sense una opció clara en aquest espai i considera probable que, si no s’arribés a una entesa, una part optés per l’abstenció. "No crec que molts d’ells fessin un vot estratègic", assenyala. Rodon assegura que acostar-se als nivells de participació de les anteriors generals afavoriria el PSOE i les esquerres, però manté la prudència: "No sé si arribarem".

Els joves: l’habitatge es convertirà en un plebiscit?

El debat sobre l’habitatge aconseguirà mobilitzar més els joves a les urnes? Rodon no ho dona per fet. Preguntat sobre si aquest col·lectiu viurà els comicis com un plebiscit sobre l’habitatge, respon: "M’agradaria que fos així, però ho dubto bastant".

Manifestació per l'habitage a Barcelona, dilluns 5 d'octubre. EFE/Marta Pérez

El politòleg explica que, en general i amb l’excepció dels qui voten per primera vegada, els joves mostren una tendència més elevada a abstenir-se. Distingeix, però, dues qüestions: que participin més que en les anteriors eleccions i que arribin a votar en la mateixa proporció que altres grups d’edat.

La primera possibilitat la deixa oberta; sobre la segona expressa més dubtes. En el seu diagnòstic, el protagonisme de l’habitatge no permet anticipar, per si sol, un canvi en aquest comportament.

El vot estratègic: la clau és on es vota

El debat sobre el vot útil té una dimensió territorial que Rodon considera essencial. El decret de convocatòria estableix, per exemple, que Sòria elegirà dos diputats i Barcelona, trenta-dos. Aquesta diferència condiciona les possibilitats que una candidatura obtingui representació. El politòleg prefereix parlar de vot estratègic i remarca que els incentius canvien segons la mida de la circumscripció. 

Un votant exercint el seu dret a vot en unes eleccions generals. EFE/Antonio Garcia

En districtes petits, com Sòria o Zamora, explica que algunes opcions tenen menys possibilitats de convertir els vots en escons. En canvi, en circumscripcions grans, considera que el component estratègic és menor i que costa anticipar quina candidatura s’emportarà l’últim diputat: "A priori és molt difícil saber qui obtindrà el següent escó".

També cal observar, afegeix, la fragmentació dins de cada bloc. A l’esquerra, la concurrència de diverses candidatures pot penalitzar l’obtenció d’alguns escons. A la dreta, Rodon posa el focus en els diputats que es disputaran el PP i Vox: un canvi en aquest repartiment pot alterar el pes relatiu de cadascun i, per tant, la seva força en les negociacions postelectorals.

Una fotografia que encara pot canviar

Rodon adverteix que la situació immediatament posterior a la convocatòria no permet donar el resultat per decidit. Una de les variables que proposa observar és el moment en què s’activa cada electorat: "Els votants d’esquerres es mobilitzen més aviat tard", afirma, i afegeix que també acostuma a decidir el vot més tard. En canvi, en el seu diagnòstic actual, la dreta i l’extrema dreta ja estan molt mobilitzades.

Rodon: "Els votants d’esquerres es mobilitzen més aviat tard"

El desenvolupament de la campanya també pot tenir conseqüències. "En general, les campanyes a Feijóo se li han fet llargues", sosté el politòleg sobre les cites anteriors. Rodon matisa que les campanyes tenen menys capacitat de modificar el vot de qui sovint es pressuposa, però que, en un resultat ajustat, petites variacions poden provocar canvis d’escons.

A Catalunya, proposa seguir especialment si es repeteix un comportament que ha observat en convocatòries anteriors: electors independentistes que s’abstenen a les generals, però participen en les eleccions al Parlament. "Són dinàmiques que no sabem si es produiran", assenyala. La capacitat dels partits de mobilitzar aquests votants és, per a Rodon, una de les incògnites que la precampanya i la campanya poden ajudar a aclarir.