Amb l’arribada a Canàries ara fa una setmana del creuer MV Hondius, on es van detectar diversos casos d’hantavirus entre passatgers i tripulació, les autoritats sanitàries internacionals han activat protocols de vigilància i quarantena per evitar nous contagis. El brot, que ja ha deixat almenys tres morts i nou positius confirmats, ha generat una enorme atenció mediàtica i una allau de comentaris a les xarxes socials. 

Com va succeir amb la crisi sanitària de la Covid-19 fa sis anys, la preocupació del possible abast del brot ha anat acompanyada d’una ràpida expansió de rumors, especulacions i continguts enganyosos a internet. Un fenomen que l’OMS ja va definir durant la pandèmia com a “infodèmia”: una sobreabundància d’informació —part d’ella falsa o difícil de verificar— que dificulta que la població pugui accedir a dades fiables i contrastades.

Xarxes socials com X, TikTok o Instagram s’han omplert de vídeos alarmistes, missatges sense verificar i teories conspiratives que exageren la situació o difonen informació falsa sobre les vies de transmissió del virus. 
 
El director general de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el Dr. Tedros Adhanom Ghebreyesus, ha assegurat que “ara mateix no hi ha res que apunti que hi hagi un brot més gran”, però, tot i això, els comentaris i les teories a les xarxes han anat augmentant el pànic entre la població. 

Entre els continguts que més circulen aquests dies hi ha informacions falses sobre una suposada “expansió descontrolada” del virus que provocaria una nova pandèmia, teories que els governs s’ho han inventat i que és un experiment científic, o publicacions que comparen directament el cas del MV Hondius amb els inicis de la pandèmia de la Covid-19. Algunes d’aquestes informacions acumulen centenars de milers de visualitzacions i likes abans fins i tot que les plataformes o els verificadors puguin desmentir-ne el contingut. 

El record de la pandèmia

Experts en comunicació alerten que aquest tipus de situacions creen el context perfecte perquè la desinformació es propagui amb gran velocitat i asseguren que les xarxes socials amplifiquen la por més ràpidament que els mitjans tradicionals. El professor i investigador de la Universitat Rovira i Virgili Jordi Farré considera que el cas de l'hantavirus “és una tempesta en un got d’aigua” que s’ha amplificat perquè encaixa dins “l’estructura narrativa típica d’una crisi informativa vírica”.

El professor de comunicació de risc i de crisi de la Universitat Oberta de Catalunya Ferran Lalueza assegura que les crisis sanitàries reuneixen “els ingredients capaços de generar la tempesta perfecta a les xarxes socials”: por, vulnerabilitat, desconeixement i una gran necessitat d’informació immediata. “No és estrany que molts ho aprofitin per guanyar visibilitat o impulsar interessos espuris”, apunta. 

Tots dos experts coincideixen que la pandèmia de la Covid-19 va transformar la manera com la població consumeix informació sanitària. Segons Lalueza, el consum actual és “més visceral que racional i sovint està ideològicament contaminat i políticament polaritzat”. Farré, per la seva banda, alerta que “la informació es comporta com un virus encomanadís”, especialment en un context marcat encara pel record de la Covid-19, l’èbola o altres crisis sanitàries recents, i que les xarxes socials amplifiquen la por molt més ràpidament que els mitjans tradicionals.

Molts dels patrons de desinformació que reapareixen ara ja es van veure durant la pandèmia de la Covid-19. Teories sobre conspiracions globals, acusacions de control social o discursos que qüestionen governs i organismes internacionals tornen a circular amb força. Segons Lalueza, aquest ecosistema s’ha reforçat amb “la pervivència de les xarxes de desinformació creades durant la pandèmia” i amb l’aparició d’eines d’intel·ligència artificial capaces de generar continguts falsos cada vegada més creïbles.

Per combatre la desinformació, tots dos experts defensen la necessitat d’oferir informació “veraç i transparent” i reforçar el paper de les fonts científiques. Tot i això, adverteixen que tant la manca d’informació immediata com la sobreabundància de missatges contradictoris poden acabar erosionant la confiança ciutadana i dificultar que la població diferenciï entre informació contrastada i continguts manipulats.