L’amenaça provocada per l’auge de l’extrema dreta i el reforçament de la "dreta extrema" posa de manifest a les sales de màquines dels partits, una vegada més, la necessitat de reconfigurar l’espai de l’esquerra. A les darreres eleccions europees del 9J s’hi van presentar 3 candidatures diferents amb un discurs progressista, o, com també es diu, a l’esquerra del PSOE: la coalició Sumar, Podemos i Ara Repúbliques (ERC, EH Bildu, BNG i Ara Més). 

Els resultats de les urnes va donar majoria a la dreta i a l’extrema dreta, però una unió de les formacions mencionades hauria fet, amb els mateixos vots, que l’extrema dreta no fos tercera força, sinó aquest front comú. Aquesta idea és, precisament, el que defensa Hèctor Sánchez, co-coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), secretari general de Comunistes de Catalunya i senador per ERC, amb 'Horitzó 2031'.

"Horitzó 2031 és una aliança de totes aquelles persones a l'Estat espanyol, organitzacions i espais polítics, que vulguin avançar en una ruptura democràtica, en termes socials, en l'autodeterminació i en sobirania. Totes aquestes lluites, per separat, ho tindran molt més difícil i que, en canvi, hi ha elements que fan que tinguin un camí per compartir", explica Sánchez en una entrevista amb el Diari de Barcelona. 

El maig de 2031 hi haurà eleccions municipals a tot l’Estat, l’any del centenari de la proclamació de la II República, una data simbòlica amb la qual busquen "un nou pacte històric", inspirat en el pacte de San Sebastià, per avançar amb "perspectiva republicana", sosté. 

A diferència d'altres iniciatives sorgides per unificar l’espai, 'Horitzó 2031' busca "crear un camí intermedi" on cercar punts de trobada per les qüestions que, diu, "ens interpel·len a tots i totes".

"El sobiranisme és aliat de l’esquerra estatal"

Precisament el resultat del 9J ha provocat l’enèsim terratrèmol en l’espai de l’esquerra amb la dimissió de la ministra de Treball, Yolanda Díaz, com a coordinadora de Sumar un any després de la seva creació. "El problema de Sumar ha sigut un problema de com es gestiona la pluralitat i de com s’entén la democràcia i la democràcia interna", apunta Sánchez. 

El co-coordinador d’EUiA que va formar part de la fundació de Catalunya en Comú, assegura que "no té cap sentit" que a un projecte que "s’autoproclama plurinacional no reconegui el dret a l’autodeterminació, la seva manera de funcionar sigui una estructura centralitzada i qui prengui les decisions sigui un nucli des de Madrid". L’abandonament del sobiranisme "de facto", per part dels comuns, fou una de les raons perquè van abandonar el projecte i es van apropar a ERC.

Per això, lamenta que ni des de l’esquerra estatal ni des de Sumar "es reconegui com a actor vàlid, ni com a algú que forma part d’aquest espai, a l’esquerra sobiranista i independentista". Precisament, és aquesta "manca d’interlocució" la que, segons ell, no permet avançar en determinats assumptes socials: "De cara al futur estem obligats a construir conjuntament i entendre que hi ha un camí llarg per recórrer i que com a mínim la primera part del camí l’hem de recórrer juntament", proposa. 

Sánchez reforça el seu plantejament fent una mirada als resultats de les eleccions autonòmiques a Galícia, el País Basc i Catalunya, on, a excepció d’aquesta última on l’electorat d’esquerres sobiranista "està menys mobilitzat", tant el BNG com EH Bildu van aconseguir resultats històrics consolidant-se com "les esquerres de referència". 

"L’ideal seria que a Catalunya hi hagués un front ampli de tot el sobiranisme d’esquerres i que es pogués presentar conjuntament a les eleccions. Un front que participi de la manera més àmplia possible tot el sobiranisme d’esquerres: ERC, la CUP, els comuns i fins i tot progressistes i catalanistes de l’entorn del PSC". 

El moment de la política

Després de l’anunci de Díaz, Sumar obrirà aquest dijous un procés de reflexió per encaminar-se cap a un projecte més col·lectiu. Si bé, la conferència política d’Horitzó 2031 ja preveia un acord amb l’espai polític de Sumar i el conjunt de l’esquerra estatal ja a les eleccions municipals del 2027, l’últim moviment de la ministra pot obrir una finestra. 

Per a Sánchez, però, una de les primeres coses que han de canviar és que l’objectiu sigui "formar govern o mantenir representació institucional": "L’esquerra estatal es perd en qüestions organitzatives i s’oblida de les qüestions polítiques", afirma. "Nosaltres volem parlar amb Sumar de cap a on anem, quin és l’horitzó de transformació, quin tipus de societat podem construir i qui tipus de democràcia volem. Si tots estem d’acord en quin és l'horitzó, les qüestions organitzatives son més fàcils de resoldre", admet.