El passat 24 de juny, van ser assassinades 37 persones a Nador, al Marroc, en un intent de salt massiu de la tanca que fa frontera amb Melilla. També hi va haver més de 300 ferits. Més enllà d'aquestes tràgiques dades que han estat més mediàtiques, l'organització en defensa dels drets humans de les persones i comunitats migrants Caminando Fronteras, ha confirmat que 65 persones "estan patint un procés de criminalització enfrontant-se a penes de vint anys de presó".

Helena Maleno, fundadora i directora del col·lectiu, fa vint anys que treballa per garantir que es compleixin els drets humans a la frontera occidental euroafricana. Una de les tasques que desenvolupen, és el seguiment de les embarcacions que es llencen al mar amb la intenció d'arribar a Europa. Caminando Fronteras és avui un espai segur per a les persones migrants que necessiten ajuda, que confien abans en el seu número de telèfon que en les autoritats.

Es un matí tens i ocupat per la gestió del salvament de les pasteres que intenten passar fronteres abans que acabi la bonança de l'estiu, però Maleno ha trobat un espai per parlar amb el Diari de Barcelona sobre la massacre de Melilla i els debats al voltant de les polítiques migratòries.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Caminando Fronteras (@walkingborders_)

Com us assabenteu de la massacre del 24 de juny?
A través d'altres companys. Vam veure imatges que havien gravat algunes persones marroquines i també els vídeos que va publicar l'Associació Marroquí de Drets Humans (AMDH). Especialment amb la seu de Rabat tenim bastant relació. A partir d'aquí va haver-hi una reacció molt forta per part de totes les ONG i ens vam coordinar amb elles. Com que estem a prop de la frontera, vam poder analitzar-ho i vam poder saber quines eren les necessitats de la gent.

Quina és la situació a la frontera de Melilla?
La frontera de Melilla és una zona duríssima. Han reforçat molt la tanca. A la zona del Marroc hi ha un fossat en el qual, quan hi caus, no pots sortir. Moltes vegades, fins i tot, et fractures ossos. És un model que han utilitzat molt també a la frontera d'Algèria. També hi han posat concertines (filferro amb punxes). A l'altre costat, hi ha uns campaments que han tingut molta pressió de batudes, moltes incursions militars i molta violència. També els han atacat amb gasos.

"S'ha normalitzat que la gent es mori travessant una frontera i s'ha normalitzat que es donin diners per a matar a aquestes persones"

Amb tota aquesta seguretat, com passen?
Ells no van cap a la tanca amb el fossat i els filferros perquè no tenen escales ni altres estris, llavors el que fan és anar cap a la porta del barri xinès (Melilla) per a poder entrar per allà. És una cosa no planificada, quan et trobes allà, t'empenyen i ja no pots anar cap endarrere, només es pot tirar cap endavant. Però no passa tothom... Els nostres companys van oferir assistència a totes les persones que no havien pogut creuar i que estaven ferides —que eren moltes— i també a la resta que havien estat desplaçats al sud o abandonats a la frontera amb Algèria. La majoria d'ells havien perdut les sabates en la carrera. Vam fer un treball de primera assistència en el que era una crisi humanitària.

Al comunicat que heu emès des de Caminando Fronteras dieu: "Seixanta-cinc persones estan patint un procés de criminalització. Un grup està sent jutjat en el Tribunal d'Apel·lació de Nador, enfrontant-se fins a 20 anys de presó. Totes es troben a la presó preventiva". Què coneixeu sobre l'estat d'aquestes persones?
Al Marroc hi ha distinció entre delictes i delictes criminals, que comporten llargues penes de presó. Efectivament, són persones que havien estat en el salt i a les quals se'ls acusa d'organitzar-lo i, fins i tot, de causar violència i ferides. Aquestes persones estan sent defensades per advocats marroquins de defensa dels drets humans. Alguns han estat condemnats ja a 11 mesos de presó. Són penes més baixes de les que es demanaven al principi i aquesta és la gran labor que han fet els advocats i que celebrem. Però realment són persones migrants a les quals es criminalitza només per intentar travessar la frontera. Per tant, qualsevol pena ens sembla un abús de poder.

En què consisteix el pacte hispà-marroquí al qual feu referència a l'informe? Hi ha intercanvi d'interessos?
No ho sabem massa bé. Representa que és un acord de bon veïnatge, però el contingut real el saben el Marroc i l'estat espanyol, perquè no hi ha transparència. El govern no ens ha explicat què és el que s'havia negociat. Sempre es pacta pel control migratori i les relacions bilaterals —molt opaques— basades en les relacions policials i no en protocols solidaris i veritablement de bon veïnatge. Ens temem que en aquest pacte, una altra vegada, la moneda de canvi siguin les persones migrants en favor de diners i interessos geoestratègics del Marroc. Això és terrible, perquè, al final, els que estan sofrint són les persones a les quals se'ls estan vulnerant els drets humans.

"Hi ha un discurs obert que afirma que és necessari parar la migració com sigui, i si és amb morts, seran danys col·laterals"

El 16 d'agost piulaves això:

Com es justifiquen aquests diners?
No els justifiquen de cap manera. Són part dels projectes d'externalització de fronteres subvencionats des d'Europa, que dona molts diners a tercers. Hi ha un discurs obert que afirma que és necessari parar la migració com sigui, i si és amb morts, seran danys col·laterals. És un discurs de propaganda bèl·lica. S'ha normalitzat que la gent es mori travessant una frontera i s'ha normalitzat que es donin diners per a matar aquestes persones.

(...)
Ja ho ha dit el ministre Albares (Afers exteriors, Unió Europea i Cooperació) quan diu que l'OTAN ha de veure la migració com una amenaça híbrida. Això és un pas dialèctic importantíssim. Perquè estàs justificant la guerra de fronteres i la inversió militar en un context en el qual, qualsevol conflicte posterior a la guerra d'Ucraïna, està bé vist en general per la societat com a mètode de defensa.

Es podria dir que a la situació a la frontera és de guerra?
S'assumeix. Potser no es diu guerra, però quan forces militars entren al teu territori per emportar-se gent o quan s'utilitzen determinades armes o es paga material militar a altres països... això és una situació de guerra i, per tant, no hi ha legalitat. I el tema és que la justícia és inoperativa quan parlem de frontera. No hi ha cap condemna a forces de l'estat a cap país d'Europa, fins i tot veient totes les morts que es donen.

Frontex té bastantes denuncies, oi?
Frontex ha estat investigat moltes vegades, però mai per tribunals. S'han assegut militars de Frontex davant d'un tribunal per a dir: hi ha tants morts que es diuen així? No. Si a tu et clavessin una punyalada pel carrer, el procediment seria buscar el culpable i portar-lo a judici perquè la víctima ets tu. A Tarajal, nosaltres sabíem el nom i cognom de les víctimes, però l'estat espanyol no les va identificar. Si els morts no tenen nom, els victimaris tampoc. Sempre és Frontex, sense més detalls.

Per què tant d'interès i tant inversió en les fronteres?
Aquest és el gran negoci de la frontera... Fins i tot supera al negoci de les xarxes criminals. Aquí hi ha uns interessos de determinades empreses que operen amb els estats i que han vist en el control del moviment una oportunitat per a guanyar diners. Aquest tipus de reforçament militar està sent el present i serà el futur. Les polítiques militars les fa Matteo Salvini, però també les fa el govern més progressista de la història. No hi ha diferències, Europa està afrontant la situació de la mateixa manera sigui quin sigui el partit que està al poder.

Entenc perquè és un negoci per les màfies, però i Europa què en treu?
És un negoci per a la resta d'Europa perquè les empreses d'armament han invertit en els sistemes de control de moviment. L'informe de Mark Akkerman del Transnational Institute l'explica detalladament. Venem armes als països dels quals normalment fugen les persones migrants. Com més gent vol anar-se'n, més màfies es necessiten per a gestionar-ho i més armes i més control fronterer es necessita. Tot va de bracet. El que està clar és que el beneficiari més gran és la indústria armamentística.

En l'àmbit espanyol, hi ha algun partit que tingui al seu programa alguna mesura per regularitzar la situació de les persones migrades?
Els partits polítics han estat bastant inútils en aquest sentit. Hi ha programes que estan més alineats amb aquesta qüestió de defensa de drets humans, però de facto això no s'està aconseguint. L'explotació laboral de persones migrants en situació irregular és terrible. Tampoc s'ha pogut treure res en contra del tràfic, perquè resulta que només es contempla el tràfic amb finalitats d'explotació sexual. Ara s'està regulant per fi la situació de les persones que treballen en el servei domèstic, però, que passarà amb totes les persones que treballen de manera irregular en el sector? 

(...)
Des de la frontera es veu molt clar que tots els partits actuen igual. A Canàries sempre hi ha problemes pel que fa a les custòdies quan mares i fills travessen la frontera. Amb governs del PP o del PSOE hem vist com les treien sense cap dificultat. Ara està governant Podemos i la situació és exactament la mateixa. El sistema del racisme institucional és tan fort que cap partit el reverteix i, per tant, es perpetua.

"A la societat hi falta un relat o polítiques amb enfocament de drets humans per part dels partits que es denominen d'esquerres"

I què diu això de nosaltres com a societat?
Com a societat rebem aquest discurs amb passivitat, i en molts sectors, amb agressivitat. Hauries de veure els missatges que rebo a Twitter, per exemple, quan publiquem que una embarcació necessita ajuda perquè una dona s'ha posat de part. Abans les respostes s'enfocaven cap al discurs que ja som masses o que posés les persones migrants a casa meva. Ara el missatge és: "Que es mori". Aquest discurs està ocupant els carrers, els mitjans de comunicació i les xarxes socials. Per a canviar-ho, crec que juguen un paper essencial les organitzacions de persones migrants i racialitzades que estan a l'estat espanyol. Són elles les que estan obrint nous camins i relats, noves formes de comprensió de la realitat.

I a què es deu aquest canvi?
Doncs per la presència de l'extrema dreta a les institucions i al carrer, però no és només això. També és la falta d'un relat o la falta de polítiques amb enfocament de drets humans dels partits que es denominen d'esquerres. La situació de guerra a la frontera en una societat que ha passat de ser bastant anti bel·licista, en comparació amb altres estats europeus, s'ha revertit amb la guerra d'Ucraïna. Ara mateix, parlar de pau, està mal vist. Fer-ho és no estar amb els bons, que són els europeus, als quals se'ls està robant la seva manera de vida. I després un racisme que era aquí latent, que mai s'ha confrontat i que sempre s'ha amagat darrere del "No, a Espanya no som racistes". Miri vostè: el poble gitano té segles d'història per mostrar com és el racisme de l'estat espanyol. Tot s'ha barrejat en una tempesta perfecta per a arribar al moment en el qual estem.

A través de xarxes com Twitter anuncies quan les embarcacions necessiten ajuda.
Quan sabem d'una embarcació que està al mar avisem als serveis de salvament i els informem de la situació que s'està donant amb tots els detalls possibles. Ho notifiquem a tots els països a què concerneix depenent de la zona. 

És eficient, el salvament marítim?
Efectivament, els serveis de salvament cada vegada estan sent més travessats per les polítiques de control migratori que no permeten que puguem defensar la vida. Els estats s'han oblidat de la defensa de la vida. Salvament marítim de l'estat espanyol, que era pioner en rescat al món, s'ha convertit en un instrument de control migratori i ha creat dos drets a la vida diferents: el de les persones que van en iot i el de les persones racialitzades que van en pastera. Nosaltres estem per a recordar a la ciutadania que el dret a la vida és la base de la democràcia.