-
Per Lorca Zafra Serrano , Abril Lozano i Eder Benito
Publicat el 30 d’octubre 2024

La Virreina Centre de la Imatge acull des de divendres 25 d’octubre l’exposició Hemendik Hurbil / Prop d’aquí, del fotògraf Clemente Bernad (Pamplona, 1963). La mostra presenta un fris fotogràfic a propòsit del llarg cicle de violència que es va gestar al País Basc als anys seixanta. La representació del conflicte vist per Bernard s'emmarca entre una primera foto del 1987 feta a Pamplona i una altra datada exactament el 4 de maig del 2018 a Kanbo, moment que evoca la Declaració d’Arnaga, que va certificar la dissolució final d’ETA.



En la presentació als mitjans de comunicació, per una banda, el fotògraf va voler destacar alguns dels trets diferencials del seu treball, com la independència pròpia, la qual li va permetre mostrar el costat més humà dels dos bàndols sense pressions externes. A més, va remarcar l’opacitat amb la qual els mitjans han tractat aquest tema als llargs dels anys, que amaga realitats humanes i que posa el focus en les grans esferes. Per altra banda, va posar èmfasi en dos conceptes molt rellevants per ell que són: preocupació i ocupació.

Destaca que aquests dos mots no tenen el mateix significat i a causa de la realitat que ell vivia dia rere dia va passar de preocupar-se pel cas a ocupar-se. Un conflicte, per cert, que el va fer adonar que no calia anar-se’n pel món buscant el que tenia a la porta de casa seva. Clemente fa valdre també que totes les fotografies estan fetes en espais públics i són tot el pròxim possible a la realitat basca que es vivia als carrers.



L'exposició arriba en un moment d’agitació política on diversos grups afirmen que ETA és viva, encara que es dissolgués l'any 2018. Per als que puguin estar buscant la morbositat en aquest tema, tant Bernad com l’organització ho tenen molt clar, aquesta exposició no va d’això. Hemendik Hurbil / Prop d’aquí parla de la situació terrorífica que es va viure durant més de 40 anys al País Basc, on moltíssimes persones van morir o van resultar ferides. El fotògraf ha evitat la polarització i la individualitat de les imatges portant un conjunt de fotografies que reflecteixen el dolor i la por que aquest conflicte va portar a ambdós bàndols.



La majoria de les fotografies exposades van ser fetes pel mateix Bernad, tot i que també compte amb part de l’arxiu fotogràfic del diari Egin. El mitjà va tancar en 1998, després que el jutge Baltasar Garzón el vinculés amb ETA. Onze anys més tard, el 2009, els tribunals van concloure que Egin no tenia res a veure amb la banda terrorista, però el mal ja estava fet. Un arxiu desmantellat, saquejat i en unes condicions penoses és el que es va trobar Clemente Bernad quan hi va entrar. Tot i això, va aconseguir salvar alguns documents de la dècada dels 60, que ara podem veure a l’exposició.

L'exposició es podrà visitar fins al 26 de gener del 2025. A més a més, el Col·legi de Periodistes de Catalunya ofereix una visita guiada per Clemente Bernad i el comissari de l’exposició, Carles Guerra, el 19 de novembre, amb inscripció prèvia.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —