Hillary Clinton, exresponsable de la política exterior dels Estats Units entre 2009 i 2013 i candidata a la presidència el 2016, és indubtablement una figura internacional rellevant. Però que tant el president, Antoni Mas, com el director del CIDOB, Pol Morillas, hagin coincidit en considerar que “no hi ha millor manera” de celebrar els 50 anys de l'entitat que amb Clinton, diu més de la política internacional del país que de la convidada estrella.

Des d'un escenari a la capella del MACBA i responent a preguntes del seu amfitrió, Clinton ha demostrat un coneixement extens del món. Ha mirat d'explicar el panorama global a una audiència plena fins a la bandera d'assistents il·lustres, entre els quals en destaquen el president Aragonès, la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, els alcaldables Trias i Maragall i altres figures de la primera línia política i mediàtica del país.

.@HillaryClinton arriba a l'acte organitzat pel @CidobBarcelona per celebrar els 50 anys del think tank. Mantindrà una conversa amb @polmorillas

Ho segueix el nostre redactor @bernatherrandiz pic.twitter.com/s2C4mYXqTS

— Diari de Barcelona (@diaridebcn) June 2, 2023

Però més que explicar una realitat objectiva, una possibilitat que ningú no devia esperar, Clinton ha donat una visió nord-americana del món. El món entès com el conflicte i l'estabilitat respecte dels Estats Units. Ucraïna, Rússia i la Xina han estat els punts de més èmfasi. Vèncer Putin, ajudar Zelenski i desactivar Xi Jinping.

Kíiv com a focus de la política internacional

“Ucraïna és la clau que determinarà quin ordre internacional podem crear”, ha dit Clinton a la pregunta de Morillas sobre la guerra. L'exsecretària d'Estat nord-americana ha destacat el paper de Biden i ha acusat Trump d'haver promès en privat a Putin que els Estats Units sortirien de l'OTAN. Ha valorat el lideratge de Zelenski i la solidaritat del Japó, Corea del Nord, la Unió Europea i els EUA vers Kíiv en un moment en què la democràcia i occident estan en joc.

Sobre les relacions amb la Xina, que en la cimera de l'OTAN a Madrid de l'estiu passat va passar a ser considerada com una "amenaça", Clinton ha deixat clar que passen, també, per Kíiv: “La política respecte d'Ucraïna ens ha servit per a la Xina”. Ha concretat que la resistència de les tropes ucraïneses, les sancions i aïllament a Rússia i la unió i apropament dels països del Pacífic als Estats Units són elements clau en la política de contenció respecte a una Xina que guanya pes com a actor internacional.

"No volem una guerra freda, ni tampoc calenta amb la Xina", ha conclòs la conferenciant, que ha matisat que tampoc no es quedaran de braços plegats davant el desplegament militar de Pequín a la regió.

El Tercer Món i la percepció del conflicte

El director del CIDOB, Pol Morillas, ha fet passar Clinton també pel Tercer Món: l'Amèrica Llatina, l'Àfrica i l'Àsia. Malgrat que ambdós han coincidit en descartar una perspectiva global basada en el binarisme propi de la guerra freda, s'ha mantingut l'etiqueta per anomenar els països aliens o llunyans a la rivalitat que hi torna a haver entre Moscou i Washington.

L'atenció principal ha estat per l'Amèrica Llatina, una regió tant propera com allunyada de la Casa Blanca. La ponent s'ha centrat en els turmoils, els estats en conflicte i aquells estats autoritaris que suposen un risc pels Estats Units. Ni una paraula pel creixement de les forces progressistes a la regió, ni tan sols per les crítiques dins l'esquerra llatinoamericana a Maduro o Ortega o la iniciativa de Lula Da Silva per reunir la regió. L'important per Clinton són les dictadures de Veneçuela, Nicaragua i Cuba i els conflictes interns al Perú, Equador i Bolívia.

Ken Silverstein, excorresponsal d'Associated Press al Brasil, criticava el 1993 que els mitjans de comunicació només parlaven d'aquells països que preocupaven la Casa Blanca i que quan algun estat deixava de ser un perill per la seguretat dels Estats Units, desapareixia del mapa. Follow the leader, ho va titular Silverstein. En les relacions internacionals també s'hi podria veure un patró similar: Clinton, la millor convidada possible pel CIDOB, ha fet llista de preocupacions i ha assenyalat l'Estat espanyol i la presidència rotativa de la Unió Europea com a agents rellevants per l'estratègia a la regió.

“Ukraine is the key of what kind of world order we want to build”, @HillaryClinton shares her vision on the Russian invasion of Ukraine at @CidobBarcelona’s 50th anniversary event “A life in global politics”, a dialogue moderated by @polmorillas
Watch it ▶️https://t.co/ifFdRBZYA0 pic.twitter.com/39qHFQMgXj

— CIDOB (Barcelona Centre for International Affairs) (@CidobBarcelona) June 2, 2023

Sobre l'Àfrica, Clinton ha fet una crítica clara i contundent: "Ni nosaltres ni la Unió Europea vam ajudar l'Àfrica amb les vacunes [de la covid-19]". Un error que ha explicat que ha permès a la Xina reforçar la influència al continent, encara que ha justificat la falta de solidaritat durant la pandèmia per la necessitat dels líders escollits de proveir de vaccins la seva població.

Carrega contra Trump i parla de les eleccions perdudes

Sobre la campanya presidencial del 2016 que va perdre contra Trump, l’excandidata ha criticat les formes i el contingut polític de l’expresident i ha alertat que el sistema dels EUA sempre ha bufat a favor de Trump: “A mi em va votar més gent que a Trump i, tot i això, les eleccions les va guanyar ell”. Hillary, aplaudida pel públic, també ha pontificat sobre un possible retorn de Trump a la Casa Blanca. Per Clinton, l’expresident republicà perdria contra Joe Biden en tots els països democràtics excepte als EUA: “El sistema de vot dels EUA és el que dona opcions a Trump. Les darreres eleccions Biden es va imposar per set milions de vots, però va ser el guanyador per un marge de només 100.000 vots”.

També ha tret la llibreta d’analista per valorar l’estratègia política de Donald Trump, contra qui va perdre les eleccions presidencials del 2016. “Com a bon demagog, Trump ha aconseguit bastir un electorat a partir de la confrontació amb l’altre”, ha valorat la ponent que també ha destacat la utilització del Whistle Dog (en català, política del xiulet per a gossos) dissenyada per captar votants d’un grup més ampli a partir d’eslògans amb doble sentit. Això fa que hi hagi termes que tinguin un missatge implícit per un grup concret sense que els contracants puguin percebre-ho.

Ni soft ni hard: smart power

Una de les qüestions que s'han anat recuperant durant tota la conversa entre Clinton i Morillas ha estat el terme smart power. La convidada ha explicat que es tracta de l'equilibri just entre el poder militar i de coerció, conegut com el hard power, i el domini cultural i de la diplomàcia, o soft power. Un equilibri necessari en el panorama internacional actual, que ningú s'ha atrevit a definir ni a conceptualitzar més enllà de diferenciar-lo de 1973, quan es va fundar el CIDOB a Catalunya.

En acabar l'acte, un aplaudiment unànime d'uns assistents selectes i agraïts amb la ponència. No ha estat per menys, Barcelona ha rebut una persona que ha tingut un dels càrrecs més rellevants en la política internacional: la secretaria d'Estat dels Estats Units. I fent ús d'aquest paper rellevant, Hillary Clinton ha fet una explicació del món que ha pretès objectiva i compartida amb Europa, però que neix i obeeix una localització concreta: Washington. Morillas ha volgut valorar una anàlisi del món, com la de Clinton, no tan centrada en els estats sinó més en els grups, companyies i problemàtiques transnacionals amb una frase que resumeix l'acte: “Tenim una visió dels afers internacionals compartida”.