Any rere any, arriben a Lleida milers de persones en cerca de feina de temporada. Entre els mesos d’abril, amb la collita de la cirera, i el mes de novembre, amb la de la poma, s’obre un període durant el qual treballen fins a 35.000 temporers per cobrir la mà d’obra que requereix la campanya de la fruita. Els milers d’empleats estacionals inclouen persones ja residents a Lleida o migrants procedents de països d’arreu del món, majoritàriament del Magreb i l’Àfrica subsahariana. 

El passat maig, l’Ajuntament de Lleida va tornar a habilitar el Pavelló 3 de Fira de Lleida per tractar de pal·liar la crisi d'allotjament dels temporers. La instal·lació compta amb tot just 100 places d’allotjament, obre a les sis de la tarda i els temporers han de marxar a les vuit del matí. L'estada oferta pel consistori és de màxim set nits per persona. Poden fer ús d'un servei de bugaderia o àpats d'esmorzar i sopar, entre altres.

Com a solució alternativa, l’Ajuntament també ofereix 17 habitatges de titularitat municipal. Són pisos moblats, distribuïts pels diferents barris de la ciutat i que es destinen a persones treballadores del camp amb contracte laboral.

Tot i les solucions proposades pel consistori, segons l’article 31 del Conveni Agropecuari aplicable a Lleida i Catalunya, els empresaris estan obligats a oferir allotjament als treballadors que visquin a més de 75 quilòmetres del lloc de treball. Però segons les circumstàncies exposades pels testimonis d’aquest reportatge, no tots els empresaris compleixen aquest article del conveni.
 

L'interior del pavelló 3 on es poden veure els llits habilitats per a les pernoctacions dels temporers. Ajuntament de Lleida

La campanya en primera persona

El Diari de Barcelona es desplaça fins al Pavelló 3 de la Fira de Lleida per tal de comptar amb testimonis directes de la campanya d’aquest any. Arribem a quarts d’onze un dimecres d’agost i pràcticament tots els temporers han marxat cap al camp a complir amb la jornada laboral. L’entrada, custodiada pels vigilants de l’Ajuntament, deixa entreveure el resultat d’una nit on s'ha arribat al topall de places oferides. 

Entre bassals d’aigua després d’una breu tempesta d’estiu, als voltants del pavelló trobem uns mòduls prefabricats muntats pel consistori per oferir espais que serveixin d’oficines perquè els temporers rebin assistència social, entre altres serveis. Dins dels mòduls i en els bancs exteriors més propers a les instal·lacions encara queden alguns temporers, fent temps o sent atesos pel personal del pavelló. 

Just davant hi ha un pàrquing a l’aire lliure cobert on trobem uns pocs treballadors que semblen haver passat la nit als seus cotxes o s’intueix que ultimen detalls d’un contracte per a una nova feina que han trobat. Uns metres més enllà hi ha la passarel·la dels Camps Elisis que connecta l’allotjament provisional amb la resta de la ciutat. Amb ritme pausat van passant temporers en cerca de feina o un lloc on dormir. El ventall d’edat dels temporers amb qui ens creuem és de 24 a 47 anys. 

Un usuari a l'exterior del pavelló de la Fira de Lleida

Els primers amb qui conversem són en Mohamed i l’Idris, ambdós procedents d’Algèria. Ens atenen sense dubtar-ho amb tracte agradable, tot i no dominar ni el català ni el castellà. En Mohamed s’ajuda d’un traductor d’internet al mòbil, a qui dirigim les preguntes que ens respondrà traduïdes de l’àrab, la seva llengua.

Ara mateix tots dos estan sense feina i, igual que els altres temporers amb qui parlem, ens pregunten si sabem d’alguna oferta o si som treballadors com ells. El més xerraire, en Mohamed, compta amb el permís de conducció de plataformes elevadores o carros de remolc, entre altres, que s’utilitzen durant la collita. Tant ells dos com en Toni, temporer nascut a Lleida que ens atén amb la suor regalimant pel rostre, ens confirmen que si no tens la documentació al dia, no et fan signar un contracte. Però, així i tot, de vegades fan jornades de més de 9 hores.

Ara mateix estan sense feina i, igual que els altres temporers amb qui parlem, ens pregunten si sabem d’alguna oferta o si som treballadors com ells

Hi ha altres situacions més vulnerables, com la d’en Mortala, nascut al Senegal. Amb tan sols 25 anys, no és el primer cop que ve a Espanya a treballar com a temporer. Com molts altres, també ha passat per Huelva on es cullen maduixes, gerds, mores i nabius. Aquest any, però, s'està topant amb moltes dificultats per trobar feina. No domina gaire el castellà i, entrebancant-se força, respon les nostres preguntes després de contestar una trucada on li oferien una feina, però que no acaba de concretar a causa de la barrera de l’idioma. Abans de marxar, ens demana si li podem donar diners perquè es pugui comprar una mica de pa o arròs. 

També procedent del Senegal, en Samba no és la primera vegada que passa per Lleida durant la campanya fruitera. En un paper, porta apuntats el nom i la direcció del Pavelló i ens pregunta si va pel camí correcte. Busca allotjament per tan sols una nit, ja que se li ha acabat el contracte de la feina que tenia a un restaurant i l'endemà té previst marxar a Huelva per treballar en la collita de maduixes. 

Tots els testimonis temporers esmentats concorden en que la calor extrema dificulta les jornades laborals i, de vegades, només tenen una pausa de 30 minuts al dia per dinar. A més d’afegir que pràcticament mai els proporcionen aigua durant les hores de feina. Aquestes condicions acaben tenint greus conseqüències en alguns casos. N’és un exemple el cas d’en Gheorghe Vranciu, mort per un cop de calor el passat 12 d’agost a Alcarràs. Segons la plataforma Fruita amb Justícia Social (FJS), estava contractat per l’ETT Empleo Express, relacionada amb el Grup Nufri, un dels principals grups agroalimentaris de Catalunya. 

Les experiències compartides en aquest reportatge representen la realitat d'una part dels temporers que treballen a la collita de fruita de Lleida, vivències que podrien variar entre els més de 30.000 temporers del Segrià.

La manifestació del 14 d'agost per denunciar la mort d'un temporer dos dies abans a Torres de Segre

Lleida, un dels epicentres de la collita estival

El portaveu de FJS, Llibert Rexach, apunta que precisament la de Lleida és una de les campanyes de fruita “més grans de tot Europa”. Segons càlculs de la Generalitat, publicats al diari SEGRE, la campanya de fruita de Lleida requereix més de 500.000 jornades de treball de vuit hores. A més, Afrucat i el mateix departament d’Acció Climàtica estimen una collita de 362.360 tones de préssec i nectarina, la qual cosa consolida Lleida com la principal regió productora d’aquestes fruites a Catalunya. 

Rexach afegeix que la campanya està “bàsicament dedicada a l'exportació d’aquest producte al voltant del món”. El sistema econòmic en què es basa la seva producció provoca l'arribada dels temporers, que es troben en unes “condicions de precarietat i explotació laborals molt importants”.

La reaparició anual de la disputa dels temporers

El debat sobre els temporers fa dècades que s’intensifica durant els mesos de collita i desapareix dels diaris i les converses la resta de l’any. La problemàtica s’ha estès en el temps perquè, segons Rexach, “el model econòmic no s'entén si no hi ha una explotació de mà d'obra, perquè seria insostenible”.

Per la seva banda, la responsable de temporers d’Unió de Pagesos (UP), Carol Aixut, assenyala tant la Generalitat com l'Ajuntament de Lleida com a principals responsables d’aquest problema. “Comencen a pensar-hi quan ja tenen aquí els temporers”, comenta Aixut. La necessitat d’un pla de previsió és fonamental, segons la responsable d’UP. Aquesta manca de preparació queda palesa en el pla ocupacional de campanya agrària que crea l'administració.

En paraules d’Aixut, sobre el paper el pla està “molt bé”, però en la pràctica hi ha manca de personal i equips de suport, falta estructura i coordinació per a les tasques sobre el terreny; i hi ha certa deficiència en els mecanismes pràctics d’execució del pla.

“Les institucions comencen a pensar-hi quan ja tenen aquí els temporers”

Visió a futur d’una crisi persistent

Des de FJS declaren que una de les situacions que es troben amb més freqüència és que la gent ha normalitzat situacions de precarietat. Treballar 12 hores en un dia o cobrar per sota del sou mínim ha passat a considerar-se l’habitual i “no es percep com a alguna cosa greu”. L’any 2024, des de FJS van atendre més d’un 60% de casos de caràcter laboral, els quals van incloure situacions de vulneració de drets laborals, impagaments, accidents de feina, acomiadaments improcedents i mala praxi per part de mútues o empreses. 

Davant aquestes circumstàncies, el portaveu de FJS és contundent: “No és normal dormir al carrer, no és normal dormir en un magatzem i no és normal cobrar un sou de misèria que gairebé no et permet ni viure”. Des de les entitats i associacions ofereixen suport sobretot en l’àrea social. Des de serveis d’assessorament sanitari o jurídic, fins a entendre les nòmines. Però tot i l’assistència, no es troben exempts de dificultats.

Una de les més comunes són els obstacles en denunciar males praxis en nom dels temporers. A més, molts dels processos jurídics iniciats per les entitats no es resolen perquè les persones ja han marxat quan han acabat la feina. Rexach recorda un cas en què van rebre l'expedient d'una denúncia per explotació laboral en la qual el temporer ha guanyat el cas, però ha de rebre una carta que l’informi d’això. Tanmateix, quan van trucar a la funcionària, aquesta no entenia que algú no tingués un domicili on rebre cartes.

De cara a futur, tant Unió de Pagesos com Fruita amb Justícia Social i els mateixos temporers citats al reportatge, estan d’acord que queda molta feina per fer. Rexach destaca la necessitat de trencar amb el concepte que tot el que passa a Barcelona és el que està passant arreu del país. “Es parla generalment molt més del que passa a la ciutat comtal, de la persecució del top manta, que també és condemnable; però potser acaba esmorteint altres causes igual de reprovables”, manifesta. Carol Aixut, d’Unió de Pagesos, il·lustra un tema tan ampli com aquest en una sola declaració: “És un problema general, és un problema de país”.