[#if caratula??]
    [#if caratula?is_hash]
        [#if caratula.alt??]
            ${caratula.alt}
        [/#if]
    [/#if]
[/#if]
Publicat el 06 de maig 2020

El Diario de Barcelona no va ser el primer, però el seu fundador Pedro Pablo Husón de Lapazaran sí que va ser el primer periodista. Va publicar durant 18 anys un diari que no podia publicar notícies d’actualitat —reservades a les gasetes oficials— però va estrenar el periodisme cultural i de serveis. El periodisme especialitzat va començar abans que el generalista.

30 anys abans, el 1762, Pedro Ángel de Tarazona havia intentat publicar, amb molt poc èxit, un Diario curioso, histórico, erudito, comercial, civil y económico. 10 anys després ho va tornar a provar amb el nom de Diario evangélico, histórico-político, però tampoc no se’n va sortir. 

Tots dos pioners s’inspiraren en el primer diari fundat a Madrid per Francisco Mariano de Nipho, el 1758, el Diario noticioso, curioso-erudito, comercial, público y económico, origen del Diario de Madrid en que Husón va aprendre l’ofici. 

Si Nipho és reconegut com el primer periodista espanyol, Husón mereixeria un reconeixement semblant a Barcelona. Era una napolità, format a la cort, que va obtenir de Carles IV el privilegi reial per crear el diari, que va publicar de 1792 a 1810. L’exèrcit francès ocupant l'hi va prendre, malgrat una col·laboració de quasi dos anys, després que els espanyols ja l'hi haguessin desposseït a favor d’Antoni Brusi pel final de la guerra.

Husón va tenir èxit posant el diari al servei de “la general instrucción y la común utilidad” i convidant escriptors i científics a escriure en l’espai que deixaven lliure els anuncis, publicats de franc, que eren el principal reclam per als subscriptors. Periodisme cultural, periodisme científic i periodisme de serveis, molt abans que el periodisme informatiu no oficial, que només serà possible quan arribi la llibertat de premsa.

— El més vist —
— Hi té a veure —
— El més vist —