La irrupció de la intel·ligència artificial ha disparat la demanda de centres de dades, unes infraestructures que allotgen els servidors que fan possible bona part dels serveis digitals quotidians. En declaracions a l’ACN, el sector considera que Barcelona reuneix les condicions per consolidar-se com un dels principals hubs del sud d'Europa, però alerta que el principal obstacle per al seu desenvolupament és la disponibilitat d'energia.

Paral·lelament, entitats ecologistes avisen que l'elevat consum elèctric d'aquestes instal·lacions pot comprometre altres usos industrials i denuncien el risc d'una "gentrificació energètica". En aquest context, el govern ha identificat 26 projectes potencials de centres de dades per impulsar a Catalunya.

Els centres de dades fa anys que sostenen serveis tan quotidians com les operacions bancàries, les xarxes socials o les històries clíniques digitals. Amb la irrupció de la intel·ligència artificial (IA), però, aquestes infraestructures també han passat a alimentar els models que entrenen els nous algoritmes, fet que ha multiplicat les necessitats de càlcul i d'energia.

Així ho explica a l’ACN el catedràtic del Departament d'Enginyeria de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), Vladimir Estivill, que assegura que aquest nou escenari planteja un "dilema moral": sobirania digital o impacte mediambiental.

En aquest sentit, defensa que allotjar la informació a Catalunya facilita que quedi sotmesa a la legislació europea i dificulta que governs estrangers hi puguin accedir. Si no, ell creu que hi ha el risc que algú extern pugui arribar a conèixer informacions crítiques, com "els patrons de malalties que tenen els catalans o quins usos fan a la Generalitat".

Una de les empreses que ha optat per fer centres de dades a Catalunya és la multinacional Equinix, especialitzada en la construcció i operació d'aquest tipus d'infraestructures. L'empresa compta amb uns 10.000 clients arreu del món, 300 dels quals a Espanya, i opera vuit centres de dades a l'estat, dos dels quals a Catalunya (la Zona Franca i l'Hospitalet).

Per al conseller delegat d'Equinix a Espanya, Valentín Pinuaga, Barcelona té una posició privilegiada per convertir-se en un dels principals pols de centres de dades del sud d'Europa. La ciutat concentra l'arribada de cables submarins pel Mediterrani, connexions terrestres amb la resta del continent i un ecosistema d'operadors que, segons afirma, converteixen la capital catalana en "un pol d'atracció" per al trànsit internacional de dades. A més, explica que les administracions catalanes faciliten la construcció d'aquests centres.

Pinuaga sosté, però, que el principal fre al desenvolupament del sector no és administratiu, sinó energètic. "L'element principal, avui dia, és l'accés a l'energia", afirma, perquè les xarxes de distribució "estan molt saturades" i això fa que un centre pugui estar acabat, però no pugui entrar en funcionament.

Pel que fa al consum d'aigua, rebutja que actualment sigui el principal problema dels nous equipaments,  ja que els centres de dades “que es construeixen nous van amb circuits tancats", de manera que "no hi ha una despesa d'aigua per a la refrigeració".

Els ecologistes lamenten el poc retorn al territori

La lectura és molt diferent des d'Ecologistes en Acció. L'activista i doctor en Física Agustí Emperador assegura que els centres de dades destinats a la intel·ligència artificial tenen un consum energètic "molt elevat" que té "un efecte molt disruptiu en l'àmbit ecològic". L'expert sosté que aquests edificis consumeixen una quantitat d'electricitat que no es correspon amb el retorn que aporten al territori. 

Ho exemplifica amb el futur centre de dades de Flix, que "consumirà el mateix que la factoria de Seat a Martorell", tot i que al primer "hi treballaran 150 persones" i a la planta automobilística "hi treballen més de 10.000 persones, amb el mateix consum elèctric". L'activista alerta que aquesta elevada demanda energètica pot "acaparar tota l'electricitat" disponible en una zona i impedir la implantació de noves indústries, un fenomen que defineix com a "gentrificació energètica".

L’aposta de la Generalitat per la sobirania digital

Mentre aquest debat continua obert, el govern ha decidit apostar pels centres de dades com una infraestructura estratègica per al desenvolupament de la intel·ligència artificial i la sobirania digital.

Tot i que no hi ha un registre oficial actual, la Generalitat sí que ha identificat 26 projectes potencials arreu del país, que en conjunt podrien sumar prop de 2.000 MW de potència, i ha delimitat set pols d'implantació prioritaris per ordenar-ne el desplegament. L'executiu de Salvador Illa defensa que aquestes infraestructures són claus perquè Catalunya es consolidi com un dels principals hubs digitals del sud d'Europa.

Text d'Andrea Salazar