Mudat amb l’uniforme militar propi del desert, tres barres daurades que informen del rang de capità, la pistola al maluc, i un somriure incessant i desafiant que treu el cap sota una boina vermella calada. És la imatge amb què el capità Ibrahim Traoré (37 anys) es presenta al món després de prendre les regnes de Burkina Faso el setembre del 2022 i esdevé el cap d'estat més jove del món. Va arribar al poder sense disparar ni un sol tret en el segon cop d'estat en menys d'un any, i mentre la seva figura es converteix en un fenomen que projecta seguretat i voluntat de canvi, el país es dessagna amb desplaçats, gihadisme, i una pobresa generalitzada que devora esperances. Aquest somriure, per a molts, s’ha convertit en la promesa d'una ruptura amb el passat, en un gest de confiança enmig de l’oceà de llàgrimes del desèrtic Sahel.

El Sahel, base operativa del gihadisme internacional

“Al Sahel estan passant moltes coses i gairebé totes dolentes. Mali és l’epicentre de la violència que hi ha des de fa més de deu anys”, explica al Diari de Barcelona Gerardo Muñoz, escriptor i investigador històric autor del llibre Sahel: El nuevo escenario de la geopolítica mundial (Almuzara). Una insurrecció independentista dels tuaregs de Mali va esdevenir una cruenta guerra civil a la qual es van incorporar grups gihadistes vinguts d’Algèria i Líbia que es van estendre per tota la regió. “No podem parlar del Sahel sense explicar els antecedents”, afirma Nebon Babou Bassono, membre i antic president de l’associació Burkinabé de Barcelona. “El 2011, l’OTAN va carregar-se a Gaddafi. El reguer de pólvora ve d’aquí. Es diu que el Sahel està fet una merda, però no s’explica el context, els mitjans mainstream no volen que els europeus es facin preguntes”, argumenta Bassono. 

“Abans estaven radicats a l'Afganistan, Iraq, i Síria. Una vegada expulsats han establert el Sahel com a base operativa mundial”, diu l’investigador. Si bé per sobre de tot estan els omnipresents Al-Qaeda i Estat Islàmic, el mapa terrorista el componen les seves matrius atomitzades i ramificades. Boko Haram a Nigèria, el Grup de Suport a l'Islam i els Musulmans (JNIM), o l’Estat Islàmic del Sahel (ISSP) i el de l’Àfrica Occidental (ISSWAP), són els més destacats. 

"Mai s'havia arribat tan lluny"

El general Assimi Goita va prendre el poder a Mali amb un cop d’estat el 2021, amb 38 anys; el 2022 ho va fer el capità Traoré a Burkina Faso, amb 34, i el general Abdourahamane Tchiani al Níger el 2023, amb 60 anys. “Se’ls anomena dictadors i colpistes, hi ha una intenció darrere d’això, perquè aquests moviments fan por als països occidentals. Ja han intentat assassinar Traoré diverses vegades” explica Bassono. “La població saheliana va abraçar el canvi”, afegeix.

Aquests països han abandonat l’ECOWAS —la comunitat econòmica africana occidental— i s’han unit per formar l’Aliança d’Estats del Sahel, una confederació creada per lluitar contra el terrorisme i que proposa crear el seu propi Banc Central. “Mai s’havia arribat tan lluny en un intent de reagrupació regional, el projecte panafricanista s’està cosint novament”, comenta Bassono. A més, diu que, a diferència de l’època de les primeres independències, el panafricanisme actual no gira entorn la figura dels líders —a excepció de Traoré—, sinó dels pobles”. 

Muñoz diu que, més enllà de ser juntes militars, comparteixen diversos denominadors comuns: han donat l'esquena a Occident i s’estan ajudant militarment de Rússia i econòmicament de la Xina. “Ens han marcat dirigents que lluitaven per la llibertat i els han assassinat. A l’Àfrica s’ha instaurat un qüestionament de la democràcia i el paper dels països occidentals, per això tractem amb Rússia o Turquia”, diu Bassono. “Estan fent matances de civils atroces. Pensen que cal eliminar tot el suport civil als gihadistes, i hi ha tribus veritablement massacrades”, indica Muñoz. També és cert que Burkina Faso és el país amb més morts per terrorisme del món, tot i tenir 23 milions d’habitants. Harun Zerbo, actual president de l'associació Burkinabé de Barcelona, diu que el país va arribar a perdre el 40% del territori al gihadisme abans de l’arribada de Traoré al poder.

“Traoré és carismàtic i atractiu, i ha recuperat una línia progressista d’arrels marxistes, de política autoritària amb un paisatge social”, descriu Muñoz. Aquest perfil fa que se’l compari amb Thomas Sankara, el fundador del país. “Tenen el rang de capità, són populars, carismàtics i tenen el suport dels joves. A més, Traoré ha recuperat el lema de pàtria i vida i el Discurs d’Orientació Política (DOP) de Sankara, el seu full de ruta: Els paral·lelismes són obvis”, diu Bassono. Sankara va morir el 1987 després de quatre anys al poder traït i assassinat pels seus col·laboradors amb el suport de França.

El successor de Sankara

“Les polítiques de Traoré són un copia i enganxa de Sankara”, diuen Zerbo i Bassono. Ha expulsat els militars francesos del país, ha nacionalitzat mines d’or, ha rebaixat el salari dels ministres i parlamentaris un 30% i està apostant per la construcció d’infraestructures. “No et pots imaginar la participació de la població, que no té els mitjans, però es dedica a ajudar a construir edificis, carreteres…”, explica Zerbo. Des de l’associació, amb 60 membres, també envien material i diners al país. Destaca la construcció d’una central nuclear en col·laboració amb l’empresa pública russa Rosatom, o el disseny i la fabricació d’un cotxe elèctric autòcton —l'Itaoua— amb ajuda de la companyia xinesa Dongfeng.

Sankara va dir: "Qui t’alimenta et controla”, i el govern de Traoré  ha construït dues fàbriques de processament de tomàquets, a més de distribuir fertilitzant, tractors i llavors. L’accés a la salut i l’educació són dues altres àrees de reforma. El govern ha construït clíniques i escoles i ha comprat ambulàncies. “El terrorisme no es pot vèncer sense reforma social”, sentencia el president de l’associació burkinesa de Barcelona. A més, el PIB del país ha passat dels 18.800 milions de dòlars el 2022 als 23.975 milions de dòlars el 2024, segons l'FMI. “En cinc anys, m’agradaria veure Burkina Faso com un país modern i industrialitzat. Si les coses continuen així hi tornaré, perquè està fent una crida a la població a prendre consciència, a despertar-se, sense esperar que la mà vingui de fora quan tot ho tenim aquí”, valora Zerbo.

No tot són elogis, però. Zerbo critica l’administració pública del país: “Es pensen que el govern és seu i van a treballar quan els dona la gana, s’ha de fer alguna cosa”. A més, diu que no s’està lluitant prou contra la corrupció.

“També li diuen el Che Guevara africà. No només té un suport popular molt gran, sobretot dels joves, sinó que té rellevància internacional”, diu Muñoz. “És pràcticament impossible aconseguir fonts fidedignes. T'arriben notícies que si no estan filtrades o estan promogudes pel govern, t'arriben per la branca gihadista, normalment a través de vídeos, també esbiaixades. Aconseguir un llenguatge precís de Traoré és molt difícil. Molts mitjans de comunicació estan comprats pels xinesos o pels russos”, assevera l’escriptor. Els membres de l’associació, però, expliquen que es mantenen informats a través de la família i els mitjans locals. “RFI i France24 et venen una altra realitat”, diu Zerbo.

Adeu a la metròpoli, noves aliances

“Hem de deixar de comportar-nos com titelles que ballen cada cop que els imperialistes mouen els fils. Pàtria o mort, vencerem!”, clamava Traoré l’any 2023 durant un fòrum a Moscou. “A més de la defensa i la seguretat ens agradaria que Rússia ens ajudés a educar els nostres joves i ensenyar-los ciències perquè puguem desenvolupar la nostra pròpia producció, indústria i enginyeria”, com demanava Traoré personalment a Putin en la visita a la capital russa per a la celebració dels 80 anys de la victòria soviètica sobre l'exèrcit nazi. 

“El que Rússia ens proporciona en termes de defensa i tecnologia no ens ho ha proporcionat França en 60 anys. Tampoc mai ens ha qüestionat res, i els països del Sahel han entès que en la lluita geopolítica cal el suport d'un gran poder”, explica Bassono. "Rússia està aconseguint fer una pinça política i militar que va des del Bàltic fins al Sahel", assenyala Muñoz. Així, el nou rumb de Burkina Faso passa, en gran part, pel Kremlin. Després de forçar la sortida de les tropes franceses i nord-americanes, Traoré ha contractat entrenament militar per part de l'Africa Corps. Segons l'analista Muñoz, el negoci de l’aliança és clar: "Rússia aconsegueix finançament a base que els deixin explotar directament algunes mines d'or, d'urani, i d’altres recursos que després venen a escala internacional". De fet, el cap de l’AFRICOM —la unitat militar nord-americana que opera a l’Àfrica—, el general Michael Langley, posava sota el punt de mira el govern de Traoré després d’haver-se desviat dels interessos occidentals: “tots els ingressos de les reserves d'or de Burkina Faso es destinen a protegir el règim", va dir Langley.

Un dels objectius més ambiciosos dels nous governs del Sahel seria l’abandonament de la moneda colonial, el franc CFA que encara s’imprimeix a París i que limita la sobirania monetària dels qui en depenen. “França imprimeix el CFA i explota els recursos de 14 nacions africanes. El 50% de l'or que Burkina Faso exporta acaba a França... "La solució no és que els africans vinguin, és alliberar-los d'aquesta opressió", en paraules de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, setmanes després que Traoré assolís el poder. “El món ha canviat. Occident ja no és el centre, Xina, Rússia, Turquia, i els BRICS estan aquí. Si els russos eren qui subministraven el gas a Europa, ara ens enfada el paternalisme amb què venen a dir-nos amb qui podem o no negociar”, diu Bassono.

El futur del capità Traoré i de Burkina Faso es decideix en el present. La continuïtat al poder planteja la qüestió de si buscarà legitimar-se a través d'un procés democràtic o s'establirà com a dictador, en un context en què vistos els precedents la seva seguretat personal no està garantida. El més tangible i crucial seran els resultats de les reformes socials i econòmiques en un país tan empobrit. La credibilitat i el suport social del govern dependran, sobretot, de la capacitat per derrotar l'amenaça gihadista.