El paràsit de la malària (Plasmodium falciparum) és capaç de detectar quan es troba en un entorn hostil dins de l'hoste i respondre augmentant la producció de les cèl·lules sexuals pròpies —gametòcits— per garantir-ne la transmissió al mosquit, segons un estudi de l'Institut de Salut Global de Barcelona.

La recerca de l'ISGlobal, publicada a la revista Nature Microbiology, identifica la proteïna AP2-HS com l'alarma biològica que detecta amenaces com la febre, la manca d'aliment o l'ús de fàrmacs. Davant d'un entorn hostil, el microorganisme interromp la multiplicació a la sang i prioritza convertir-se en la seva versió sexual per fugir a través de l'insecte abans que l'hoste mori o l'elimini.

Els investigadors van exposar el patogen a tres condicions d'estrès: escassetat de determinats nutrients, tractament amb el fàrmac DHA i un episodi de febre simulat. D'aquesta manera, van observar que totes les fonts d'estrès convergeixen en aquesta mateixa proteïna, la qual dona l'ordre directe d'encendre el gen GDV1 per transformar el paràsit. A més, per no destruir-se en el procés, el sistema activa simultàniament la producció de gdv1-as, un ARN que actua com a fre de mà per evitar que la resposta es mantingui activa més del necessari i resulti letal per al propi organisme.

"Quan eliminem aquest gen de control, els paràsits perden totalment la capacitat de convertir-se en formes sexuals, fins i tot davant situacions d'estrès", explica Elisabet Tintó, primera autora de l'estudi.

Per la seva banda, el coordinador del treball, Alfred Cortés, destaca que la troballa ajuda a entendre com el paràsit adapta el seu cicle biològic, la qual cosa obre la porta a dissenyar futurs tractaments que frenin la transmissió de la malària.