La Fira Literal, la mostra literària crítica contra la guerra i el feixisme, que s’ha consolidat com un espai de reflexió davant dels reptes del nostre dia a dia, afronta aquest diumenge el seu segon i últim dia de conferències i debats. Judith Butler, Álvaro García Linera o Ash Sarkar són alguns dels noms que formen part d’aquest cartell de pensadors, activistes, periodistes i acadèmics presents en aquesta edició del 2026. Però, entre totes les conferències, aquest dissabte n’hi va haver una de protagonista a la Fabra i Coats, l’espai on se celebra aquesta cita literària.

A la una del migdia, Ilan Pappé, historiador israelià i una de les veus més reconegudes contra les accions genocides del govern de Benjamin Netanyahu, i Mariam Barghouti, periodista estatunidenca d'origen palestí, han mantingut una conversa a l’espai central de la mostra literària, la Fàbrica de Creació, on, més enllà de parlar del seu nou llibre, 'Israel a l'abisme' (Manifest), han repassat el moment polític i social que vivim actualment.

Hi havia una gran expectació per veure Pappé i Barghouti, amb cues a l’entrada del recinte de més de mitja hora d’espera; una rebuda semblant a la que va tenir la relatora de les Nacions Unides per a Palestina, Francesca Albanese, que en arribar a Barcelona va omplir dos recintes de la Universitat de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

La periodista va prendre primer la paraula, agraint a la Fira Literal la seva aposta per ser "un espai de reflexió a la ciutat". Barghouti va ser contundent des del primer minut: "No és habitual veure acadèmics que treguin pit de ser activistes", a la qual cosa Pappé, autor de més de vint llibres centrats gairebé exclusivament en el conflicte araboisraelià i en el genocidi del poble palestí, va respondre amb la mateixa contundència que no es pot ser únicament professional: "No es pot ser neutral o apolític com a acadèmic", assegura Pappé, que afegeix que no es tracta només d’"escriptura acadèmica, sinó d’una interpretació del passat i del present per a un futur millor".

En un moment en què totes les mirades estan posades sobre la Franja de Gaza, com a espai que pateix la pitjor part de la neteja ètnica sionista, Pappé insta la comunitat internacional a "no separar Cisjordània de Gaza", deixant clar que "hi ha evidències de neteja ètnica també a Cisjordània".

"Els israelians es troben en un moment crucial en què poden eliminar Palestina completament"

Barghouti pregunta a Pappé per aquesta espiral de violència sense precedents per part de l’executiu israelià, que després de dècades d’una lenta ofensiva contra el poble palestí ha exercit la màxima violència possible en els darrers temps. "Què està passant en la mentalitat de la societat israeliana?", pregunta la periodista d’origen palestí, a la qual cosa Pappé respon amb lamentacions: "Es troben en un moment crucial en què poden eliminar Palestina completament". L’historiador israelià parla d’un concepte mental en què "l’eliminació dels palestins i de Palestina" està tan arrelada entre la població que permet "una brutalitat sense precedents".

Pappé es pregunta si, davant aquesta escalada continuada de brutalitat, hi haurà una reacció de la comunitat internacional davant del que alguns consideren "l’única democràcia a l’Orient Mitjà", una expressió que cita entre cometes per evidenciar la deriva antidemocràtica de Benjamin Netanyahu.

"El preu de posicionar-se al costat d’Israel és actualment enorme"

Malgrat aquesta deriva de brutalitat, mort i crims contra la humanitat, Pappé considera que, a llarg termini, "alguna cosa canviarà". L’acadèmic parla d’una raó "cínica i no moral" per la qual la comunitat internacional deixarà de donar suport o es mostrarà passiva davant les accions d’Israel. Sigui per motius econòmics o electorals, i no morals, "Israel deixarà de ser un actiu favorable per passar a ser un passiu problemàtic" per a països com els Estats Units o el Regne Unit, afirma. Pappé considera que el preu de posicionar-se al costat d’Israel és actualment "enorme", motiu pel qual veiem per primera vegada en dècades que "el projecte Israel, la imposició de l’estat jueu al món àrab, no funciona".

"Hi ha israelians que fa més de 35 anys que viuen fora d’Israel i que desconeixen la realitat d’allà"

Pappé, preguntat per Barghouti sobre la seva última publicació, El final d'Israel, i pels motius que el van portar a publicar-la, parla de dos impulsos: el primer, la necessitat de trencar amb el relat i la conversa "al voltant de la solució dels dos estats", que després de cinquanta anys en el debat públic "ja no té res a veure amb la realitat sobre el terreny". "Hi ha israelians que fa més de 35 anys que viuen fora d’Israel i que desconeixen la realitat d’allà", afegeix. El segon impuls que el va portar a publicar aquest nou llibre és un element emocional: "Després d’hores i hores davant del públic explicant constantment la situació, tothom aplaudeix, però hi ha un element molt depriment; necessito que sigui una conversa d’esperança, que hi hagi una anàlisi", assegura Pappé.

Una de les preguntes clau de futur, sobre la qüestió dels dos estats, és què passaria amb vuit milions de jueus en unes terres palestines descolonitzades: "Com es duria a terme el dret al retorn dels palestins a aquestes terres?". Pappé es pregunta: "Aprendrem del passat? Participaran els palestins en la política israeliana, i viceversa?". L’historiador es mostra preocupat perquè, al cap i a la fi, assegura, "Israel no és un estat jueu, és un estat sionista", i això té conseqüències futures sobre una possible convivència.

"Fins quan podem suportar que un estat com Israel utilitzi un espai com Palestina per posar a prova armes noves?", es pregunta Pappé, que fa una crida a una "revolució política" que "rectifiqui l’impacte del sionisme sobre la població palestina", amb la desconnexió consegüent que això ha provocat respecte al món àrab.