De l’illa grega de 'Mamma Mia' a la memòria de Godard: set propostes culturals per aquesta setmana - Diari de Barcelona
set de cultura
De l’illa grega de 'Mamma Mia' a la memòria de Godard: set propostes culturals per aquesta setmana
Una història d’amor després de la ruptura, un documental que posa paraules a l’avortament adolescent, la novel·la guanyadora del Booker, dues exposicions per mirar la imatge des de llocs diferents o una nova lectura de 'La traviata': la tardor cultural torna a Barcelona
Després de la setmana de La Mercè, Barcelona sembla haver baixat el ritme. Carrers més tranquils, persianes que encara no s’han tornat a aixecar i aquella sensació que la ciutat es va buidant a poc a poc. Però és només una aparença. Amb l’arribada de la tardor, la cartellera cultural recupera força i Barcelona torna a omplir-se de teatre, cinema, literatura, exposicions i música. Aquesta setmana, set propostes per tornar a entrar en la rutina cultural de la ciutat.
Mamma Mia! torna a Barcelona
El Teatre Tívoli acull, a partir del 26 de setembre, la nova producció de Mamma Mia!, després de tres temporades d’èxit a Madrid i una gira per una vintena de ciutats. El musical, basat en 23 grans èxits d’ABBA com Dancing Queen, Gimme! Gimme! Gimme! o The Winner Takes It All, recupera la història de la Donna, la seva filla Sophie i una boda que farà aflorar secrets, retrobaments i vells vincles.
La producció reivindica el musical com una història sobre les mares i les filles, l’amor i l’amistat, amb una posada en escena pensada per a tots els públics. Mamma Mia! ha estat vista per més de 65 milions d’espectadors arreu del món i arriba a Barcelona després d’haver estat reconeguda amb el Premi Teatro Musical a la millor coreografia.
Què queda després de l’amor?
Al Teatre Texas, Després de nosaltres planteja una pregunta poc habitual en les històries de ruptura: és possible continuar estimant-se després de deixar de ser parella?
Escrita i dirigida per Júmon Erra, amb música de Miquel Tejada i interpretada per Júlia Jové i Xavi Navarro, la peça segueix la Lena i l’Adrià un any després de separar-se. Tots dos han refet les seves vides, però volen mantenir el vincle que els unia. Durant noranta minuts, el musical explora les relacions després de la ruptura amb humor, llum i tendresa.
Les Culpables: posar paraules al silenci
L’1 d’octubre arriba als cinemes Les Culpables, de Marta Duran Lozano, un documental que aborda l’avortament adolescent i ho fa a partir de testimonis anònims de dones que van viure aquesta experiència a Catalunya i Espanya.
El projecte va començar el 2020 amb una primera crida de testimonis, a la qual en va seguir una segona el 2023. A la pel·lícula, sis noies llegeixen aquests relats en veu alta i els converteixen en un retrat coral travessat pel silenci, la culpa, la solitud i la ràbia. Darrere la càmera, la directora també revisita la seva pròpia experiència i les converses pendents amb persones del seu entorn. La pel·lícula, produïda per Boogaloo Films i Guspira Films, va guanyar el Premi Doc Around Europe a DocsBarcelona i el Premi Laya del Departament d’Igualtat i Feminisme de la Generalitat de Catalunya.
David Szalay i les forces que determinen una vida
Amb La carne, David Szalay, guanyador del Premi Booker 2025, construeix el retrat d’István, un adolescent hongarès que inicia una relació clandestina amb una dona casada i que, a partir d’aquell episodi, emprèn un recorregut vital que el portarà d’Hongria a Londres.
La novel·la segueix el protagonista a través de la precarietat, les relacions, el treball i l’èxit econòmic, i explora com la classe social, els diners, el cos i el desig poden condicionar els camins que pren una vida. Un personatge hermètic i difícil de desxifrar que avança per un món on sovint les circumstàncies semblen decidir per ell.
La fraternitat de les imatges de Godard
La Virreina Centre de la Imatge dedica una exposició a Jean-Luc Godard, una figura central de la història del cinema i del pensament visual contemporani. La fraternitat de les metàfores parteix de la seva extensa producció cinematogràfica, videogràfica i escrita per explorar la seva manera d’entendre les imatges com a eines de relació, pensament i qüestionament.
Godard va entendre el muntatge com una manera d’associar fragments d’imatges i sons per intervenir en els conflictes del seu temps. De la guerra d’Algèria al Vietnam, Palestina o Iugoslàvia, la seva obra va convertir el cinema en un espai de reflexió sobre la història, la violència i la capacitat de les imatges per resistir els discursos dominants.
Quatre mirades sobre la fotografia contemporània
A partir de l’1 d’octubre, el KBr Fundación MAPFRE presenta una nova edició de KBr Flama’26, que reuneix els treballs de Sara Bravo, Elena Bulet i Llopis, Meghan Mathews i Luca Gaetano Pira, quatre fotògrafs de noves generacions que han iniciat la seva trajectòria professional després de formar-se a Barcelona.
Els projectes parteixen de l’experiència personal per abordar qüestions d’abast més universal, com la visibilització de la comunitat LGBTIQA+, l’herència familiar, la construcció de les relacions o la configuració de la memòria. Quatre maneres diferents d’utilitzar la fotografia per convertir allò íntim en una reflexió compartida.
Una nova mirada sobre La traviata
El Palau de la Música Catalana presenta una nova lectura de La traviata de Giuseppe Verdi, en una proposta, de l'Òpera Popular de Barcelona, titulada Una traviata per a Marcel Proust. La producció situa Violetta en un París marcat per la transgressió, els salons i les convencions socials, on l’amor queda subordinat a unes regles que acaben conduint-la cap a un final tràgic. La proposta parteix de la figura de la protagonista —la traviata, la perduda— per revisitar una obra en què el desig, la moral i les aparences entren constantment en conflicte.
