Catalunya és l’única de les 17 comunitats autònomes que encara no té una llei electoral pròpia. Amb aquesta idea com un dels seus reclams principals, la Comissió Promotora de la ILP per una Llei electoral catalana ha desgranat aquest divendres a l’Espai Línia de Barcelona en quina fase es troba la seva iniciativa.

Mireia Domènech Bonet, periodista resident a Suïssa i membre de la Comissió Promotora de la ILP, ha explicat que el procés el van iniciar sis persones després de les eleccions al Parlament del 2024 en veure que, malgrat la derogació del vot pregat, la participació electoral dels residents a l’exterior continuava sent extremadament baixa —un 7,0% en aquests comicis.

La proposta la van registrar al Parlament al setembre de l’any passat. Els tràmits administratius posteriors s’han prolongat en el temps perquè els impulsors volien que, per primera vegada en una ILP, s’habilités la possibilitat de recollir signatures de forma electrònica (a través de l’idCAT Mòbil) per tal de “modernitzar el procés i facilitar que la ciutadania hi participi”. Gràcies a aquest esforç, d’ara endavant qualsevol ILP podrà recórrer a aquest mecanisme per a la recollida de signatures.

Ara, el següent pas és l’acte de validació dels més de 120 fedataris, que se celebrarà aquest dilluns al Parlament de Catalunya. Antoni Montserrat Moliner, resident a Luxemburg i també membre de la Comissió Promotora, ha indicat que la recollida de signatures acabarà cap a mitjan abril (d’acord amb els 120 dies hàbils que la llei els dona) i s’ha mostrat absolutament optimista respecte a l’obtenció de les 50.000 signatures necessàries. A continuació, serà el torn del Parlament i els grups polítics, que hauran de tramitar la llei,  introduint-ne tots els canvis necessaris.

El contingut de la llei

L’objectiu principal de la Comissió Promotora és que Catalunya tingui “una llei electoral per a tothom, visqui a l'interior o visqui a l'exterior". No obstant això, l’absència d’una llei electoral catalana i la necessitat d’aconseguir el màxim suport social possible els va dur a elaborar una proposta de llei completa que va molt més enllà de la promoció i facilitació del vot a l’exterior.

La ILP obre la porta a la modernització dels processos electorals a Catalunya a través d’elements com la creació d’una Sindicatura Electoral Catalana o el desenvolupament del vot electrònic, el vot delegat i les llistes electorals no bloquejades.

Segons Ismael Peña-López, professor de la UOC i exdirector general de Participació Ciutadana i Processos Electorals de la Generalitat, aquesta ILP permetria augmentar les garanties dels processos electorals, tot contenint la dependència en la LOREG i la Junta Electoral Central; reduir-ne els costos, tant econòmics com de mobilitat, i modernitzar-los. A més, tal com ha assenyalat el professor Peña-López, una llei electoral pròpia obriria la porta a fer canvis en el futur sense necessitat de la intervenció del Congrés dels Diputats.

L’elefant a la sala: La distribució d’escons

Fins ara, la Comissió Promotora s’ha reunit tots els partits amb representació al Parlament excepte PP, Vox i Aliança Catalana, com també amb altres organitzacions socials i polítiques. Asseguren que tothom es mostra més o menys entusiasta amb la proposta i estan convençuts que cap partit excepte Vox estarà en contra de l’existència d'una llei electoral pròpia. En aquest sentit, no contemplen la possibilitat que un cop recollides les signatures el Parlament rebutgi admetre a tràmit la ILP com va passar, per exemple, l’any passat amb una ILP sobre tauromàquia al Congrés.

Tanmateix, admeten que la tramitació parlamentària probablement s’estroncarà quan toqui parlar de circumscripcions i repartiments d’escons. Aquest element ha sigut històricament el que ha impedit que Catalunya tingui una llei electoral pròpia. En la proposta, la Comissió suggereix, a més de la introducció d’una circumscripció de residents a l’exterior, l’adopció de la vegueria en comptes de la província com a circumscripció electoral,  (en línia amb el que estableix l’Estatut). Aquest canvi, diuen, permetria apropar els governants als governats.

Si bé la intenció dels promotors de la ILP era obrir un debat polític i no pas oferir un text tancat, defensen que el repartiment d’escons proposat no afectaria pràcticament cap partit en el repartiment d’escons. Possiblement, el partit que en sortiria més perjudicat seria el PSC, ja que el nou ordenament podria reduir lleugerament el pes electoral de l’àrea metropolitana, on tradicional els socialistes reben més suports. Per aquesta raó, indiquen els promotors, és el partit que mostra un entusiasme més “moderat”, en clara contraposició als partits independentistes (més forts fora de l’AMB i, per tant, més favorables al repartiment per vegueries).