L’impacte ambiental de l'F1: “Els monoplaces només representen un 0,7% de les emissions” - Diari de Barcelona
La Fórmula 1 és un dels grans esdeveniments esportius de l’any a Barcelona i Catalunya. Centenars de milers de persones esperen any rere any per viure el gran espectacle automobilístic a Montmeló. Aquest darrer cap de setmana, més de 100.000 persones han visitat el circuit per assistir al Gran Premi d’Espanya. El guanyador? Max Verstappen. No té rival i ningú discuteix que, avui dia, és el millor pilot. Sense batalla en l’aspecte esportiu, el mediambiental agafa força. Quant contamina un cotxe de F1? S’utilitzen combustibles més sostenibles?
El Gran Premi d'F1 disputat a Montmeló ha generat gran polèmica envers la crisi climàtica. Si ja ho genera la competició del cap de setmana, aquesta vegada se li ha sumat l’espectacle realitzat al passeig de Gràcia de Barcelona aquest dimecres passat. Diversos monoplaces van oferir un acte sense igual pels carrers de la capital catalana, tallant el trànsit durant més de 24 hores per una de les artèries principals de la ciutat. Veïns i veïnes, ciutadans i ciutadanes, i també ecologistes s’han queixat de l’impacte que ha generat.
“Un cotxe d'F1 té un consum de benzina que és unes 15 vegades superiors a la d’un cotxe normal”, explica en Lluís Torrente, ambientòleg i consultor en canvi climàtic i relacions internacionals. L’expert assegura que en una cursa com a Montmeló, amb uns 300 quilòmetres de longitud, un vehicle pot emetre uns 250 quilos de CO₂. “Si tu poses una vintena de monoplaces amb aquestes voltes, és com si hi posessis més de 300 o 500 vehicles junts”, admet.
El transport aeri, un problema
A banda del consum d’energia i de les emissions de gasos, diu que un aspecte important és tenir en compte la quantitat de pneumàtics que s’utilitzen: “Un cotxe pot consumir 12 pneumàtics per carrera i, en una temporada, tots els cotxes poden gastar-ne 40.000 en total”. Torrente relata que aquests acaben en residus que es reaprofiten posteriorment. El problema? Que la fàbrica es troba a Regne Unit. “Només n'hi ha una al món i ja estem creant emissions transportant els pneumàtics des del Brasil, Argentina o Malàisia fins al Regne Unit”, valora.
Precisament aquí trobem un dels grans problemes: el transport aeri. “El tema no és els cotxes en si, sinó tot el conjunt d’activitats que hi ha al voltant”, assegura. I és que s’estima que, durant els deu mesos de carreres, hi ha unes 256.000 tones d’emissions: “Podrien ser les d’una ciutat o un poble petit”. L’ambientòleg és contundent: “Sempre ens fixem a la cursa, però els monoplaces només representen un 0,7% de tot el conjunt d’emissions i, el gran gruix de les emissions, al voltant del 72%, és tota la logística de transport de vehicles, camions, equips i la maquinària”.
Tots els equips es mobilitzen amb avions. A més, s’ha de sumar la quantitat de celebritats que acudeixen als aeroports de Barcelona o Girona en els seus jets privats per assistir al circuit. “No només afecta la qualitat de l’aire local, sinó que també al canvi climàtic global”, apunta.
Mobilització dels equips vs mobilització dels assistents
Torrente explica que és important saber diferenciar la mobilització dels equips del mundial d’automobilisme de la dels assistents als circuits. “A Montmeló van assistir més de 100.000 persones. Cal un gran dispositiu de Mossos i, a més, s’espera que gran part vagin en vehicle privat”, puntualitza. I aquí és on trobem un altre problema: les emissions de tots els cotxes i les congestions que provoquen. Així i tot, celebra que cada cop “l’oferta de transport públic és més gran i va més gent amb la Renfe o autobús”.
Al Gran Premi dels Països Baixos, per exemple, van prohibir anar al circuit en cotxe privat. És una de les mesures que es va prendre per evitar la mobilitat en transport privat i es va convertir en el primer circuit a no permetre l’entrada de cotxes. “Sembla una mica contradictori, però és una bona solució. Tenen una xarxa de ciclistes important i un 25% va anar al circuit amb la seva bicicleta”, explica Torrente. A més, relata que es van facilitar grans pàrquings per deixar les bicis.
Millor tard, que mai
Fins fa deu anys, els temes ambientals no havien entrat a l'F1. “Cada cop hi ha més preocupació i les crisis climàtiques preocupen fins i tot als fans. El 2019, l'F1 va aprovar una estratègia d’emissions zeros netes”, detalla Lluís Torrente. Cada vegada hi ha més circuits que tenen un sistema d’autoproducció solar i Montmeló ha instal·lat plaques solars, essent la instal·lació fotovoltaica més gran de Catalunya. A més, s’ha intentat reduir l’ús d’envasos d’un sol ús. Un altre exemple és Singapur, on s’han fet servir lavabos molt eficients en el consum de l’aigua i s’han estalviat més de 130.000 litres.
Pel Lluís Torrent “millor tard que mai”, tot i que el sorprèn que no s’hagi fet abans. Això sí, creu que no és una qüestió de diners: “Hi ha hagut molts diners al llarg de la història a la Fórmula 1”. “La FIA (Federació Internacional d’Automobilisme) parla de l’estratègia del 2030, on volen fer zero emissions netes”, explica. Tot i que s’atura per explicar el concepte: “No vol dir que faran zero emissions, sinó que les emissions les intentaran compensar d'alguna manera. El que diu és que la meitat de la població, no és que hàgim de deixar d'emetre aquestes emissions, però d'alguna manera, o plantant arbres, o fent projectes de reforestació, o fent diversos projectes de millora de residus, s’han de compensar”.
Els mateixos cotxes de Fórmula 1 ja fan servir un 10% d’etanol de barreja, el que els baixa les emissions, i també són híbrids, per tant, consumeixen menys combustible. “Ells diuen que treballen a electrificar els vehicles amb biocombustibles, però és molt important fer traçabilitat d'on han vingut i que tinguin un certificat que acrediti que no venen d’àrees que han estat desforestades”, demana.
“El gran tema ha estat polític”, assegura l’ambientòleg. “La FIA té els diners més que necessaris per treballar, simplement falta la voluntat política clara i convençuda”, reclama afegint que es defensen dient que no tenen “tant impacte com altres esdeveniments”. Amb la qual afirmació està d’acord: “És cert, els darrers Jocs Olímpics de Tòquio s’estima que van ser uns dos milions i mig de tones o pels tres milions del Mundial de futbol a Qatar 2022”. Ara bé, les justificacions de la FIA li semblen una “excusa”: “Has de mirar la teva competició i t’hi has posat molt tard”, finalitza.






