L’actual episodi d’El Niño, amb anomalies de fins a 4 graus positius a les aigües del Pacífic tropical i qualificat com un dels més forts registrats fins ara, podria començar a fer-se notar a Catalunya durant la primavera de 2027. El Servei Meteorològic de Catalunya adverteix que encara es desconeix l’efecte que tindrà sobre el territori. “Malgrat això, sí que augmenta la probabilitat de fenòmens extrems, bé de sequera o bé de precipitació abundant”, assegura la directora del Meteocat, Sarai Sarroca.

El Meteocat recalca que el fenomen d'El Niño no té cap relació amb l’estiu excepcionalment calorós que viu Catalunya aquest 2026. Recorden que tampoc està lligat amb cap dels episodis de sequera del segle XXI, com a mostra que no hi ha “correlació” entre els anys en què s’activa el fenomen i les sequeres o estius càlids a Catalunya.

L’impacte d’aquest mecanisme de variabilitat que s’origina al Pacífic tropical és molt menor a les latituds d’Europa i el Mediterrani occidental. Tot i això, Sarroca ha afegit que preveuen que, per “efecte dominó”, els seus efectes “se sumin a l’escalfament global causant més pluja o més sequera”, tot i que els científics encara no poden pronosticar quins seran.

El Servei Meteorològic de Catalunya subratlla que l'efecte és incert i “especialment difícil de preveure” per la complexa interacció atmosfèrica entre el tròpic i les latituds mitjanes de l’hemisferi nord. En cas que arribin els seus efectes a Catalunya, serà perquè El Niño ha estat capaç de modificar no només la circulació habitual del Pacífic (circulació de Walker), sinó també la dinàmica de l’Atlàntic Nord —coneguda com l’oscil·lació de l’Atlàntic Nord— que varia la pressió atmosfèrica entre Islàndia i l’anticicló de les Açores, “el gran motor del clima a Europa”.

En funció de les alteracions en les pertorbacions i els anticiclons causades pel fenomen, “a nosaltres ens arribarà un efecte de més o menys calidesa, i de més o menys precipitacions”, detalla Sarroca.

El fenomen “més impactant atmosfèricament de tot el planeta”, segons els tècnics del Meteocat, s'inicia a la primavera a la costa del Pacífic i té un cicle de tres anys. El primer és el de formació i el seu efecte màxim arriba normalment a finals d’any, el segon és d’expansió —que arribarà a Catalunya la primavera de l’any que ve— i el tercer, de dissipació.