Les importacions del Regne Unit a Catalunya han caigut un 43,1 % des de la sortida dels britànics de la Unió Europea fa deu anys. Segons Cristina Serradell, directora de Negoci Internacional d’Acció, aquest fet es deuria a l’augment de “traves” comercials, que hauria creat una tendència a adquirir certs béns a altres socis europeus. Mentrestant, no obstant, el nombre de productes catalans exportats al Regne Unit està a l’alça, i ja creixen en un 25%.

El 2019, l'últim any sencer amb els britànics com a membres de la UE, Catalunya els va comprar productes per 2.767 milions d'euros. Després d'un repunt post pandèmia, en què van arribar a assolir un valor de 2618 milions el 2023, la xifra no ha parat de caure des d’aquest moment, fins als 1.575 milions de l'any passat. També el 2023, i malgrat el sotrac experimentat amb el Brexit i la Covid, la xifra d'exportacions catalanes a Regne Unit va començar a crèixer exponencialment. El 2025 va arribar a assolir un valor de 5407 milions d'euros, xifra superior a la dècada del 2010.

"Les empreses que exportaven al Regne Unit han continuat i s'han adaptat, tot i que han de fer més papers", explica Serradell a l'ACN. Segons ella, el país és encara "un mercat atractiu" per a les empreses catalanes: els productes del país continuen sent considerats com “competitius”, per la qual cosa s'han continuat consumint malgrat les traves burocràtiques afegides. Amb tot, algunes companyies que estan començant ara i han de planificar de zero l'estratègia d'expansió internacional es plantegen més aviat "mercats de la Unió Europea que siguin més senzills". L'any passat hi havia 4.815 empreses catalanes que venien al mercat britànic.

Les dades mostren que els vehicles són el tipus de béns que més s’exporten al Regne Unit, seguit dels productes químics. Els combustibles han anat a la baixa respecte al 2019 i, per contra, les vendes de productes farmacèutics s’han multiplicat per quatre en volum en només sis anys. 

Inversió britànica

Els efectes del Brexit no són tan clars pel que fa a la inversió britànica a Catalunya. Tot i que va deixar de liderar-ne el rànquing el 2019, el país continua en llocs capdavanters. El 2024 ocupava la tercera posició, amb una inversió de 925 milions d'euros i el 18,8% del total de la inversió estranger; mentre que el 2025 va passar al quart lloc amb 452 milions i un 10% del total. L'anunci més destacat va ser el de la farmacèutica AstraZeneca, que dedicarà una inversió total de 1.300 milions d'euros fins al 2027 per la seva nova seu a Barcelona, inaugurada el novembre passat.

8% menys de turistes del Regne Unit

D'altra banda, el nombre de turistes britànics a Catalunya no han recuperat els nivells previs a la sortida de la UE. Segons dades de l'estadística de moviments turístics en fronteres de l'INE, s'ha registrat una caiguda del 8,1% entre el 2019 i el 2025, una tendència contrària a la resta dels principals països emissors de visitants —només França ha registrat també un retrocés, tot i que més lleuger, del 4%—. 

Abans del Brexit, se'n registraven més de dos milions cada any, una cota que mai s'ha recuperat. Així, el 2025 va tancar amb el Regne Unit com a segon país de major arribada de turistes a Catalunya per sota de França. Tanmateix, el marge amb Estats Units, tercer gran mercat, és cada vegada molt més estret. 

Segons fonts de l'Agència Catalana de Turisme contactades per l'ACN, "el Brexit no ha suposat una reducció significativa de l'atractiu de Catalunya per al mercat britànic." Segons l'ens, "el Regne Unit continua sent un dels principals mercats emissors internacionals de la destinació", gràcies a "les bones connexions aèries, l'elevada fidelitat dels visitants britànics i l'atractiu de l'oferta de sol i platja, urbana i cultural han contribuït a sostenir aquesta demanda".

Tanmateix, també expliquen que "el Brexit ha introduït alguns factors que poden condicionar el futur creixement del mercat". Un d'ells és la devaluació de la lliura esterlina, que en determinats períodes ha reduït el poder adquisitiu dels britànics a l'exterior. D’altra banda, els nous requisits documentals i els tràmits associats als viatges entre el Regne Unit i la UE també hi haurien afegit “certa complexitat”.

El lleuger retrocés turístic del mercat també es fa palès amb les dades de passatgers a l'aeroport del Prat. El nombre de viatgers que s'enlairen o aterren al principal aeroport català provinents o amb destí al Regne Unit van caure un 6,3% el 2025 respecte al 2019. Mentrestant, i a banda de Suïssa (-5,2%), la resta de les vint principals destinacions han anat a l'alça els darrers sis anys.

Caiguda d'universitaris catalans amb estades al Regne Unit

El Brexit també va conduir a la decisió del Regne Unit d’abandonar el programa Erasmus. Tot i que el país tornarà al sistema el 2027, la decisió ja ha tingut un impacte significatiu en el nombre d’estades d’alumnes que marxen de Catalunya. Si durant els cinc cursos anteriors a la sortida de la UE la mitjana era d’uns 730 estudiants per any, en l'últim lustre aquesta xifra ha caigut fins als 500. L’arribada d’universitaris britànics, però, no ha patit caigudes significatives, i continua sent d’uns 350 estudiants per any acadèmic.

Més britànics que adquireixen la nacionalitat espanyola

El nou 'status quo' no ha provocat una gran variació del nombre de residents a Catalunya amb origen britànic. La xifra, segons Idescat, si bé rondava les 20.000 persones just abans del Brexit, en els últims anys ha augmentat lleugerament fins a les 22.730 del 2025. Amb tot, sí que s'ha notat més interès d'aquest col·lectiu per a aconseguir la nacionalitat espanyola. De fet, l’INE estableix que el nombre de persones amb passaport del Regne Unit residents a Catalunya que van adquirir l’espanyola va començar a augmentar el 2019, a les portes del Brexit. Els sis anys anteriors només havien fet el tràmit 48 persones, mentre que, en els sis posteriors, l’han dut a terme 751 ciutadans. 

Pel que fa als catalans registrats com a residents al Regne Unit als consolats espanyols, les noves inscripcions se situen al voltant de les 3.000 anualment, un valor invariable respecte als últims anys abans del 2020. Amb tot, el nombre total d'empadronats al país anglosaxó ha crescut significativament l'última dècada. Si el 2019 n'hi havia 21.834, el cens d'aquest any en compta gairebé el doble: 39.012. 

Fonts de la delegació de la Generalitat al Regne Unit expliquen a l'ACN que una de les causes de l'augment pot ser que, per tramitar la ciutadania britànica, cal estar inscrit al consolat. Molts catalans que feia prou temps que vivien al país quan es va fer efectiu el Brexit, diuen, han optat per fer aquest tràmit, ja sigui per l'enduriment de la política migratòria, per la incertesa entre els qui encara no tenen la ciutadania, pels requisits per obtenir un visat, o d'altres motius sobretot burocràtics. "Tenir passaport britànic facilita, o si més no dona una certa claredat, en aquest sentit", afirmen. En paral·lel, recorden que els qui viuen a l'estranger poden inscriure's al Registre de catalans i catalanes residents a l'Exterior de la Generalitat per facilitar-los l'accés a determinats serveis.