La Generalitat de Catalunya no ha pogut aconseguir un dels objectius de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’aviació. En els anys que segueixen la seva aprovació no només no s’ha reduït el trànsit a l’aeroport de Barcelona sinó que ha augmentat.

També han augmentat les emissions d’òxid de nitrogen a l’atmosfera i la mida dels avions. Així ho explicava avui Xavier Fageda, catedràtic d’economia a la UB i analista de l'Institut Català d'Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua), a la presentació dels resultats de l’avaluació de les polítiques d’ingressos del govern de Catalunya. 

L’impost s’aprovà l’any 2014 arran de l’evidència científica que demostra les conseqüències negatives de les emissions sobre la qualitat de l’aire i la salut de la ciutadania. La mesura es realitza en un context de polítiques similars a altres governs europeus capdavanters en polítiques de sostenibilitat com ara Alemanya, Dinamarca o Noruega. 

El Departament d’Economia i Hisenda va encarregar a Ivàlua l'anàlisi en un exercici, assegura la secretària d’Hisenda Marta Espasa, de transparència i bon govern de les administracions. A parer seu, aquest exercici permet retre comptes davant la ciutadania, millorar l’eficiència de les polítiques públiques i prendre mesures correctives en matèria de política fiscal. 

La directora general de tributs i joc del Departament d’Economia i Hisenda, Natàlia Caba exposa que el programa de la Generalitat tenia dos objectius principals. En primer lloc, instar a les aerolínies a reduir les emissions, ja fos provocant un descens en el nombre de vols, de passatgers o un canvi en el tipus d’avió utilitzat. Addicionalment, la taxa pretenia ser una mesura de recaptació d’ingressos pel govern. 

En el primer punt no s’han obtingut beneficis: Fageda argumenta que el tribut representa tan sols un 0,84% del total de les taxes que les companyies aèries han de pagar per un vol representatiu a l’Aeroport de Barcelona. L’augment de costos addicionals que suposa l’impost per les aerolínies és tan insignificant que no ha pogut induir, com s’esperava, efectes rellevants en l’oferta i demanda de vols, ni en les emissions que emeten.

Tanmateix, pel que fa al segon objectiu no podem dir el mateix. Segons els càlculs aproximats que aporta l’avaluació d’Ivàlua, la recaptació d’ingressos derivada de l’impost és de 4 milions d’euros per any, una xifra gens negligible i que ens mostra la capacitat de recaptació del sistema impositiu.

Les conclusions d’Ivàlua 

Els col·laboradors de l’avaluació de l’impost coincideixen en què la mesura té el potencial per provocar reduccions de la contaminació de manera efectiva. Això sí, admeten que per influir en el comportament de les companyies aèries és aconsellable augmentar-ne molt més el tipus impositiu. Exposen que a moltes altres ciutats europees les taxes són més altes de les que es cobren a Barcelona.

En conseqüència, existeix marge per augmentar la quantitat de tributs que es cobren al Prat sense posar-lo en una situació de desavantatge en la competència amb altres aeroports. D’aquesta forma es podria augmentar l’impost sobre l’òxid de nitrogen de manera que tingués efectes mediambientals positius.