Dins de les carpetes de plàstic que recorren els carrers de Barcelona i de tot el país, hi ha una promesa de canvi que pot posar fi a anys de desigualtats socials, econòmiques i polítiques. Així ho assegura en Mussa, un jove marroquí que, a les portes del consolat del Marroc, resumeix l'impacte de la regularització extraordinària de persones migrants: "És una qüestió de supervivència".

El procés que va engegar el govern espanyol —actiu des del dia 16 d’abril en format telemàtic i, des de dilluns, també en format presencial— pot ser determinant per als migrants a l'estat espanyol, que poden accedir a dos drets bàsics durant un any prorrogable: la residència i el treball. Això ha dut desenes de milers de persones a aplegar-se davant ambaixades, consolats, traductors jurats i seus administratives amb la finalitat de tramitar presencialment un canvi administratiu que podria beneficiar prop de mig milió de persones.

Com en Wilmer, un jove colombià que, a les portes de l’Oficina d’Atenció Ciutadana de la plaça de Sant Miquel, explica que aquest tràmit pot posar fi a mesos de feina irregular, i que representa una oportunitat per "treballar com cal". Però la regularització no es tracta únicament de l’accés a un element tan bàsic com és la residència o el treball.

 Un ciutadà originari de Bangladesh mostra la seva documentació a les portes de l'OAC de plaça de Sant Miquel / Sebastián Marín

Residència, treball i altres drets que contempla la regularització

La residència legal al nostre país també inclou drets tan bàsics com el de l’assistència sanitària, un dret al qual la neta de l’Ana —una ciutadana espanyola d’origen colombià— ha pogut accedir des de la seva regularització. L’Ana acudeix al consolat de Colòmbia amb la tranquil·litat de tenir els papers en regla, amb l’esperança que aquest procés sigui una solució a la desprotecció a la qual la irregularitat els aboca.

El dret de poder demandar una immobiliària "que no retorna la fiança", el dret de vot en les eleccions municipals (però no en les autonòmiques ni generals, per a les quals es requereix la nacionalitat), algunes prestacions com ara l’ingrés mínim vital o el dret a la lliure circulació per l’espai Schengen són alguns dels drets que guanyen aquestes persones quan regularitzen la seva situació.

És una promesa de canvi que, malgrat la burocràcia infinita dels tràmits d’estrangeria, desperta sentiments d’esperança i oportunitat entre els centenars de persones que esperen el seu torn als carrers de Barcelona. Ho fan armats de paciència, amb la documentació a la mà i acompanyats per familiars, amics o simplement pel seu somriure.

Alguns fa anys que esperen, com en Christian, que després de 48 mesos residint a Barcelona de manera irregular, tramita els papers per a ell i, posteriorment, per a la seva filla: "És l’oportunitat definitiva a nivell laboral, un canvi en l’estabilitat personal". Tant ell —d’origen colombià— com la seva compatriota, la Marcela, lamenten els costos del procediment, tant en taxes com en advocats d’estrangeria, amb despeses "de 260, 400 i fins a 600 euros per persona", asseguren altres residents a la cua.

 Agents Cívics de l'Ajuntament de Barcelona informen la ciutadania que intenta fer els tràmits per regularitzar-se / Sebastián Marín

Un compatriota seu, en Christopher, acompanya la seva parella a regularitzar-se després de diversos intents fallits "per una qüestió econòmica", assegura. "Ja no sé ni quantes vegades hem vingut", diu. També lamenta no haver-se pogut regularitzar amb el procés del 2018: "Amb això sembla que el procediment es mou; fins ara la cosa es complicava, potser per ser colombià, tot i no tenir antecedents penals". La seva parella és una de les prop de 500 persones colombianes que passen diàriament pel consolat per fer el tràmit, segons dades de l’administració colombiana.

Hi ha qui ho fa per la família, per drets, i hi ha qui ho fa exclusivament per feina. L’Imran, de 16 anys i escolaritzat a Barcelona, explica que acompanya quatre persones a fer el tràmit que no parlen ni català ni castellà. "Venen únicament a treballar", assegura el jove, que detalla que no porten ni família ni fills. I també hi ha qui ho fa per estudis, com la Marcela, que sense regularització no pot homologar: "Se’m demana el NIE", assegura, tot i mostrar-se optimista davant d’una possibilitat "real de tirar endavant i estudiar".

 Desenes de persones, a les portes del consolat de Colòmbia, al carrer Pau Clarís / Sebastián Marín

En Mussa, de qui parlàvem al principi, va arribar a Espanya des del Marroc fa 10 anys. No va regularitzar la seva situació ni ho va intentar, tampoc el 2018 amb el procés anterior. Però després de passar dificultats al mercat laboral, fa el pas per aconseguir els papers: "Sense papers et treuen els drets, cobres malament", assegura el jove, que fa el tràmit sense advocat ni ajuda jurídica, amb l’objectiu de "millorar la qualitat de vida". Té ganes de posar-se al dia, "muntant un negoci, pagant multes", coses que fins ara no podia fer sense papers.