Ulleres de sol grans, pantalons amples i estampat de lleopard. Aquest sembla ser el codi de vestimenta del primer dia del Festival·B. Una jornada que combina l’indie-pop amb el trap i el reggaeton, com una mena d’introducció dels sons que ompliran els escenaris del Parc del Fòrum durant tres dies consecutius.

A les 17.15 h, puntuals, Las Petunias donen el tret de sortida a l’edició a l’escenari principal mentre el sol, que encara escalfa intensament, toca directament el públic. Tot i això, els assistents canten i ballen les cançons sense molestar-se. A l’altra punta del recinte, hi ha l’escenari més petit —en aquesta ocasió reservat per la música urbana— que inaugura Raly. L’artista català aconsegueix trencar la barrera de la baixa energia pròpia de la primera hora d’un festival i fa que el públic salti i canti, tot formant un seguit d’olles incessants. 

 Raly estrena l'escenari urbà

Seguidament, i de nou a l’escenari principal, Jimena Amarillo porta el seu carisma i naturalitat sobre la palestra. Acompanyada de quatre ballarines i un capgròs amb la seva cara, la cantant fa un repàs per les cançons del darrer àlbum, però no s’oblida de les antigues, encara que sigui per força major: “El meu últim disc va ser un flop, però m’és igual, perquè a mi m’encanta”. A la meitat del concert sonen les primeres melodies de Tarchi a l’altra banda del Fòrum. “Espero que el raper que està tocant no se’m fiqui al micròfon”, comenta Amarillo. I és que la distància considerable entre els escenaris no evita que el so hi arribi.

Festival de contrastos

El canvi de públic entre els dos espais és més que evident. Mentre que al petit regnen les botes altes i les peces de roba amb imitació de pèl animal, a l’escenari principal la mitjana d’edat puja considerablement i les vestimentes també es transformen en elements fluïts i amples. Però, alhora, hi ha molts assistents que corren d’una banda a l’altra perquè no es volen perdre res. De fet, es podria dir que no és un esdeveniment apte per als qui tenen FOMO —por de perdre’s alguna cosa—, ja que els concerts es trepitgen i s’ha de decidir constantment entre dos artistes.

Així, de nou a la pista urbana, canta Tarchi. L’artista segueix la tònica de la majoria dels cantants masculins que hi pugen: ells sols amb un micròfon i algun element de suport a la pantalla. “Moltes gràcies per haver vingut, tant si em coneixíeu com si no”, ressalta el vocalista. De fet, un dels fenòmens bonics que succeeixen en aquest tipus de festivals és precisament aquest: la màgia de descobrir noves propostes. “Doncs m’està agradant”, comenta una noia a la seva amiga que l’acompanya.

Tarchi tanca l’actuació amb una versió de Corazón partío d’Alejandro Sanz que entona acompanyat de tot el públic. Instants més tard, comença Natalia Lacunza, una artista amb una base de seguidors molt consolidada, fet que es reflecteix en la quantitat de crits i xiulets per minut que expressen els seus fans. La pamplonesa enllaça les cançons amb una gran facilitat, juga amb la dansa i els elements de l’escenari —com un sofà blau al centre— i interactua de forma constant amb la seva banda. Al final del directe, apareix L’Haine per cantar la col·laboració Connie Nikas, fet que sorprèn gratament els assistents. Finalment, l’artista tanca amb una pujada de ritmes i d’energia.

 Natalia Lacunza actua amb una gran presencia escènica

Entre corredisses, alguns membres del públic es desplacen fins a l’escenari urbà per gaudir de C Marí. El cantant —de nou, sol amb un micròfon— encadena els temes sense deixar gairebé pauses o espais. Del reaggaeton a la balada i de nou al trap, l’artista es mostra en la seva versatilitat mentre juga amb elements de l’escenari, com les pantalles o, fins i tot, un minibar. 

   C Marí durant la seva actuació

En acabar, part dels espectadors marxen de nou a la zona indie per gaudir de la banda Mala Gestión. Altres assistents, en canvi, es queden esperant a L0rna, que posa el llacet rosa a la jornada. L’anomenada Reina del punto omple l’escenari de dones i reivindica el seu paper de manera constant, especialment de la DJ que l’acompanya: “Què bo és poder treballar amb amigues”. Alhora, algunes assegudes i altres ballant, completen la palestra les membres de Las Petunias i Jimena Amarillo amb les ballarines.

Amb una pista plena i unes grades on no hi cap ni una agulla, L0rna desborda actitud i caràcter. L’artista no es limita a cantar les lletres sense filtres, sinó que les interpreta vivament. Així, després d’una hora de concert, la cantant posa el punt final amb el seu darrer tema Golfas de verdad, que estrena al festival. La vocalista ofereix un bis de la cançó i posa tota la massa de gent a saltar alhora.

 L0rna posa el punt final al primer dia del Festival·B