En un moment de retrocés de l'ús del català entre les noves generacions, les xarxes socials globals com YouTube, Instagram i TikTok i s'han convertit en els principals espais de consum audiovisual per als joves. Aquesta realitat planteja un repte important: com mantenir la llengua catalana present i atractiva en un entorn dominat pel castellà i l'anglès?
  
Segons l’InformeCAT 2024, el 47,1% dels joves a Catalunya fan servir el català com a llengua habitual, mentre que el castellà és predominant per al 71,7% d’ells. Però la situació és especialment greu en entorns urbans com Barcelona, on només el 37,2% dels joves utilitzen habitualment el català. Aquesta tendència s’ha accentuat amb l’auge de les plataformes digitals globals, que prioritzen continguts en llengües majoritàries a través dels seus algoritmes. Els joves, en moltes ocasions, consumeixen continguts en castellà o anglès simplement per la manca d’alternatives competitives en català.

Els efectes de les plataformes globals

El sociolingüista Avel·lí Flors-Mas assenyala que el català ha augmentat la seva presència a les xarxes socials en els darrers anys. No obstant això, subratlla que hi ha problemes importants a resoldre: “Els algoritmes de plataformes com YouTube i TikTok tendeixen a invisibilitzar continguts en català, especialment si no són d’una temàtica altament popular". Com explica al Diari de Barcelona la filòloga i sociolingüista Marina Massaguer Comes, “les xarxes socials actuen com a principals generadores de referents culturals per als joves. Si el català no hi té presència suficient, es transmet la idea que no és una llengua apta per aquests entorns”​. A més, afegeix que “la manca d’un marc institucional que impulsi estratègies globals dificulta que el català pugui competir amb el castellà i l’anglès, sobretot en termes d’abast de públic i sostenibilitat econòmica per als creadors”.
 
A més, l'InformeCAT 2024 aporta una altra dada: molts joves catalanoparlants tenen un alt nivell de competència en castellà i consumeixen continguts en aquesta llengua per inèrcia o per manca d’oferta competitiva en català. Com també destaca Flors-Mas: “Quan el contingut en català no té prou visibilitat o diversitat en les plataformes, és fàcil que els usuaris optin per llengües majoritàries com el castellà o l’anglès per comoditat”. Això no només afecta els hàbits lingüístics dels usuaris, sinó que reforça la percepció del català com una llengua limitada a àmbits més tradicionals i poc rellevant en entorns moderns i digitals​.

Una qüestió de percepció i hàbits

El català sovint es percep com una llengua "marcada" amb connotacions polítiques o socials, cosa que pot desincentivar-ne l'ús entre els creadors de contingut, comenta Massaguer. Això es reflecteix en estudis com el del Centre de recerca Sociolingüística de la UB, Català, youtubers i instagramers, que descriu com les barreres ideològiques i mercadotècniques influeixen en les decisions lingüístiques dels creadors digitals.

Tot i  això, Flors-Mas argumenta que el català pot generar una percepció positiva entre els joves si es vincula a referents moderns i atractius. Això, però, requereix continguts diversificats i de qualitat en sectors populars com el gaming, la moda o l'entreteniment.

La desaparició d’espais de referència

La desaparició del canal juvenil 3XL el 2012 és un exemple clar de com la manca de suport institucional pot afectar l’ús del català entre els joves. Va ser un espai clau per a la producció de continguts en català per al públic adolescent, i la seva eliminació va reduir significativament les opcions disponibles en la llengua per als joves. Com a conseqüència, molts adolescents van buscar continguts que els interessaven en altres plataformes digitals, però aquests continguts, en general, estaven disponibles únicament en castellà o anglès, contribuint encara més al retrocés de l'ús del català entre les noves generacions.

Per revertir aquesta situació, Massaguer insisteix en la necessitat d’estratègies decidides per reforçar el català en espais digitals, amb accions concretes per millorar la visibilitat i la competitivitat del contingut en aquesta llengua. Flors-Mas remarca que és crucial desenvolupar un ecosistema sostenible que permeti als creadors generar ingressos de manera rendible amb continguts en català​.

Un ecosistema desigual

Abans, la competència per l’atenció dels joves es limitava a uns pocs canals de televisió, amb l’oferta en català concentrada en TV3. Però, amb l'arribada del consum digital, la competència s’ha globalitzat i intensificat, amb continguts disponibles en múltiples idiomes i de diversos països. El català, en aquest context, es veu obligat a competir no només amb el castellà, sinó també amb l’anglès, llengua dominant a Internet i a les plataformes digitals globals com YouTube, TikTok i Netflix. Aquestes llengües majoritàries compten amb recursos econòmics molt superiors i audiències enormes, fet que situa el català en una posició de desavantatge en termes de visibilitat i diversitat de continguts.

Tot i que, hi ha exemples d'èxit com Canal Malaia o alguns creadors independents a YouTube i Twitch, la majoria troben dificultats per monetitzar els seus continguts. A diferència de la indústria musical, que pot compensar amb gires locals, el mercat audiovisual en català encara no ha trobat una solució sostenible. La indústria musical catalana, segons Massaguer, és un exemple “inspirador”, ja que ha mostrat com una bona infraestructura i suport poden generar “productes d’èxit” que connectin amb una àmplia audiència. També posa en relleu com: “Aquest model pot servir d’exemple per a altres àmbits com el contingut audiovisual, especialment si volem captar l’atenció de les generacions més joves”.

Massaguer afegeix que cal sortir de la “dependència excessiva” de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Tot i que la CCMA té un paper “destacat” en la promoció de continguts en català, creu que cal “diversificar les fonts de finançament i impulsar més projectes independents”. Destacant, com el micromecenatge i les col·laboracions amb empreses locals ofereixen vies alternatives per fer sostenible la producció de continguts en català. Un exemple és La Sotana, un projecte d’humor esportiu que ha aconseguit finançar-se gràcies al suport directe dels seus seguidors, demostrant que la viabilitat econòmica és possible amb una comunitat compromesa.

Flors-Mas, d'altra banda, ressalta la necessitat d’una “infraestructura pública forta que pugui sostenir la creació continuada de continguts”. En aquest sentit, el sociolingüista esmenta exemples com la professionalització en el camp musical, que “ha mostrat com un suport adequat pot generar productes culturals atractius per a una àmplia audiència”.

Col·laboració entre governs de llengües minoritzades

Massaguer també destaca el potencial de les aliances internacionals entre governs que representen llengües amb una situació similar a la del català, com el finès, el gallec o el suec. Aquesta col·laboració podria servir per pressionar conjuntament les grans empreses tecnològiques perquè adoptin polítiques més inclusives, assegurant que les llengües minoritzades rebin el suport necessari per competir en condicions més igualitàries en el panorama digital.

En la mateixa línia Flors-Mas suggereix que amb aquesta col·laboració podria ajudar a “corregir els efectes dels algoritmes que invisibilitzen molts continguts”. Cita també l’exemple de Google, on amb la intervenció i la pressió per part de la Generalitat es va aconseguir que Google modifiqués els seus algoritmes i restablís la visibilitat de pàgines en català.

Exemples de bones pràctiques

Un cas d’èxit a destacar és el finès, una llengua amb pocs parlants comparada amb l’anglès o el castellà, però que manté una forta presència digital gràcies al suport actiu del govern i a l’ús d’infraestructures tecnològiques locals. El govern finlandès ha impulsat polítiques lingüístiques actives i ha promogut l'ús del finès en aplicacions i plataformes digitals, assegurant-ne la visibilitat i el desenvolupament. Paral·lelament, iniciatives com Youtubeir@s a Galícia han demostrat que la combinació de suport econòmic i formació específica pot fomentar la creació de continguts en llengües minoritzades, incrementant tant la seva oferta com la seva qualitat. Aquestes experiències exemplifiquen com la intervenció estratègica pot revertir la situació de llengües minoritzades en entorns globals dominats per idiomes majoritaris.