En entrar al govern, les administracions modifiquen les partides pressupostàries en funció de les seves conviccions ideològiques i programes electorals. No obstant això, la despesa en defensa sembla respondre a altres factors, tot i que la ideologia pot tenir un pes important. Pere Ortega i Jordi Calvo, el president Honorari i el coordinador i investigador del Centre Delàs d’Estudis per la Pau respectivament, exploren aquesta relació. “Un enfrontament polític que desestabilitzi la regió —com avui passa a l’Orient Mitjà— és una qüestió explicativa de la inversió en defensa”, corrobora Ortega. 

Evolució de la despesa militar

La despesa militar, mesurada com a percentatge en relació amb el total del PIB del país en qüestió, ha variat al llarg del temps. L’evolució des dels anys setanta ha tingut una tendència principalment a la baixa, amb una posterior estabilització i un accentuat repunt recent en els últims cinc anys.

​​Font: Worldbank

Tant Ortega com Calvo coincideixen a l’hora d’apuntar que la primera davallada més marcada durant la dècada dels noranta respon a la caiguda de la Unió Soviètica i la desmilitarització del bloc soviètic. La caiguda és d’aproximadament de 2 punts, d’una mitjana propera al 4 % fins a valors inclús menors al 2 %. Posteriorment, es produeix una estabilització al voltant de l’1,5 % durant els primers anys del segle XXI que ambdós experts atribueixen a la Guerra contra el Terror: intervencions a l’Iraq o a Líbia per part dels Estats Units en resposta als atemptats de l’11S, amb gran suport dels països occidentals.

Seguidament i abans del recent augment que arriba a superar el 2,2 %, el qual està relacionat amb la tensió geopolítica derivada de la Guerra d’Ucraïna, Calvo assenyala una última reducció de la partida després de la crisi financera del 2008, tocant fons en valors mitjans menors a l’1 %. “A partir de la reunió de l'OTAN l’any 2014, després de la invasió de Crimea, es va acordar una despesa del 2 % per a tots els països membres; una primera fase de l’actual Guerra d’Ucraïna”, assegura.

Relació entre ideologia de govern i despesa militar 

La comparació i anàlisi de l’efecte de la ideologia d’un govern i la seva predisposició a invertir en defensa mostra que la diferència entre les mitjanes de les dues ideologies als països de l’OCDE entre els anys 1970 i 2024 no és estadísticament rellevant.

​ Font: ParlGov Project (ideologia) i WorldBank (despesa militar).

Ambdós investigadors constaten que les variables explicatives en variacions de despesa militar corresponen a determinacions per contextos externs. Calvo recorda que, a Espanya, “la reducció després de la crisi financera va coincidir amb el govern de dretes del PP, mentre que l’augment en l’actualitat es dona sota un govern socialista d’esquerres”. Afegeix que “la defensa va orientada a projectes de llarg termini que fan que la inversió i la ideologia del govern no tinguin una relació directa en el temps”. 

Seguint en aquesta línia, Ortega afegeix altres variables que poden influenciar l'increment de despesa. “Un enfrontament polític que desestabilitzi la regió és una qüestió explicativa”, afegeix. Així doncs, destaca que és molt dependent del context internacional, donant menys pes a la qüestió ideològica. Per acabar, lamenta que “uns i altres defensen estats forts i ben armats, fent cas omís de les Nacions Unides”.

No obstant això, entre el 2020 i el 2024 hi ha una tendència més marcada si comparem entre ideologies: els governs de dreta gasten una mitjana d’1,83 % i els d’esquerra 1,39 %, una diferència de 0,44 punts.

​ Font: ParlGov Project (ideologia) i WorldBank (despesa militar).

Aquesta tendència diferent entre ideologies en els últims sis anys, segons Calvo, pot estar explicada per la polarització que es produeix després de la Guerra d’Ucraïna, sobretot a Europa. “Hi ha països més crítics amb la guerra per qüestions ideològiques, com és el cas també d’Espanya”, detalla. Ortega matisa que “tot i que les dinàmiques geopolítiques són molt diferents, des d’un punt de vista ideològic la dreta basa la seguretat en termes militars o policials, mentre que l’esquerra també contempla conceptes com seguretat humana; lligada a una inversió més elevada en salut, educació i serveis socials”. En aquest sentit, precisa que “l’esquerra qüestiona la visió que un exèrcit ben armat serà garantia de més independència i sobirania”.

Des del 1970, els països que més recursos han destinat a la indústria militar han estat Israel i els Estats Units

Des del 1970, els països que més recursos han destinat a la indústria militar han estat Israel, amb un 11,8 % de despesa mitjana i els Estats Units, en segon lloc, amb el 4,67 %. Tal com apunta Calvo, “és el reflex d’una voluntat a llarg termini de fer ús de la força per aconseguir objectius nacionals”. En el cas dels Estats Units per “assegurar la seva hegemonia” i en el d’Israel destinada a “mantenir la seva ocupació i colonització a Palestina sumada a l’hostilitat cap als països àrabs”.  
 

Font: Worldbank

A la cua de la llista, però, sorprèn el cas del Japó, una potència regional i global, i clau en la Segona Guerra Mundial, que només hi ha destinat el 0,94 %. Ortega recorda que “el Japó, igual que Alemanya, va ser un país castigat a no tenir exèrcit després de la Segona Guerra Mundial”, tot i que admet que “en els darrers anys està incrementat de manera important la seva despesa militar en resposta al temor a la seva veïna Xina”. En aquesta línia, Calvo assevera que “la tendència japonesa orientada a una inversió exclusivament en l’autodefensa canviarà”. 

D’aquesta manera, tots dos assenyalen que la variació dels països en despesa militar respon més a motius exògens a les nacions i no tant a les seves respectives ideologies. Així doncs, observem com la mitjana d’inversió en defensa ha arribat a nivells immediatament posteriors a la caiguda del Mur de Berlín, fet que indica una “desestabilització de les regions”, tal com apuntava Ortega.