Portada de l’exposició "D’embarassos, maternatge i masculinitat".
Portada de l’exposició "D’embarassos, maternatge i masculinitat".
Portada de l’exposició "D’embarassos, maternatge i masculinitat".
Per Mariona Tarrats i Júlia Garcia
Publicat el 12 de maig 2022

Invisibilitats és el nou projecte del Centre LGTBI de Barcelona, que tindrà lloc entre el maig i el juliol, i compta amb diverses exposicions, documentals, tallers i molts més recursos per donar veu a allò que sovint és ignorat. “Intento fugir dels tòpics: les dones fràgils i sexis amb homes semblant mascles forts” afirma Silvia Poch, fotògrafa de l’exposició D’embarassos, maternatge i masculinitat, al Diari de Barcelona.

El programa cerca “mirar de cara les diversitats, més enllà del miratge de la norma” afirma el grup organitzador. El Centre LGTBI, situat al Carrer Borrell de Barcelona, és la seu del projecte, on es troben les exposicions i activitats organitzades. Totes elles són gratuïtes, amb l’excepció dels tallers com Llengua: dins i fora de la norma, taller impartit per Eva Roma, entre d’altres. 

La inauguració tindrà lloc el 9 de maig i l’exposició fotogràfica de Silvia Poch i d’Hugo Cornellas serà l’encarregada de donar el tret de sortida. D’embarassos, maternatge i masculinitat és una representació de la maternitat i la lactància més enllà de la idea de “perfecció, tendresa o delicadesa, aquest imaginari que moltes vegades es dona per fet” explica Silvia Poch al Diari de Barcelona. La iniciativa neix de les mateixes protagonistes que, juntament amb el director artístic Hugo Cornellas, creen aquest nou enfocament de dona lactant, volent ensenyar dones fortes que segueixen un perfil més masculí. El conjunt mostra mares allunyades de les idees tòpiques del maternatge, però on s’identifica la mateixa emotivitat de sempre: “és molt fort que hi hagi un punt de revolucionari en presentar dones sent elles mateixes, amb la seva roba i el seu calçat”. 
 

Exposició gràfica "Desbiada" de Maria Queraltó. FONT: Centre LGTBI Barcelona

Desbiada, la instal·lació gràfica de Maria Queraltó que romandrà al centre al llarg de tot el projecte. L’exposició “neix de la novel·la gráfica Me cuesta bivir, agafant com a referència un dels conceptes que surten al llibre, la bisexualitat, i adaptant-lo del paper a un espai en tres dimensions” afirma la creadora. La diversitat de gènere o l’orientació sexual enara són temes tabú per molts membres de la societat, per això moltes persones no troben referents en el seu dia a dia amb qui identificar-se en l'àmbit sexual o personal. D’aquí neix Desbiada, Maria Queraltó explica al Diari de Barcelona que “poder trobar gent que ha tingut les mateixes vivències t’ajuda molt en el procés de crear la teva identitat i de veure que les violències i invisibilitzacions que has patit pel fet de ser bisexual no són individuals sinó col·lectives”.

Tant Queraltó com Poch valoren la gran ajuda que pot suposar aquest cicle per a totes les persones que pateixen una manca de referents. Tal com apunta la fotògrafa, la seva exposició pot ser un gran suport per la societat “perquè entenc que les persones que se senten identificades es poden trobar més reconfortades en veure que és una realitat més”. De fet, també Maria Queraltó explica que ella mateixa va patir aquesta manca de referents, això va repercutir en l’acceptació de la seva identitat: “no vaig sortir de l’armari fins ben entrada la trentena, no tenia els referents o eines per fer-ho”.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —