Iolanda Batallé Prats (Barcelona, 1971) dirigeix la llibreria i espai cultural Ona Llibres des de fa quatre anys. Abans havia estat directora de La Galera, de les editorials Rata, Catedral i Bridge, i de l’Institut Ramon Llull, i ha publicat sis llibres. En una entrevista amb el Diari de Barcelona, reflexiona sobre la relació actual entre els joves i la literatura a través de les xarxes socials, el futur del llibre en català i els desafiaments que afronta el sector.

Ha notat un augment de joves a les llibreries en els darrers anys?
Hi ha visions tan catastrofistes… Com que els joves no llegeixen, i a Ona Llibres venen molts i moltes joves. Sempre he estat molt contrària a aquesta idea. Quan vaig començar a dirigir La Galera el 2009, es reunien els booktubers, i potser hi anaven 150 joves d’entre 15 i 25 anys. Quan jo tenia aquesta edat, al final dels 80, no tenia un grup així. Els que llegíem érem uns "raros" i no ens trobàvem als llocs. 

"Qualitat és tot allò que no enganya, saps que al manual d’Adolescents.cat no hi ha Madame Bovary"

Com han canviat les preferències literàries dels joves?
A La Galera vam crear els llibres d’Adolescents.cat, que del 2010 al 2016 ho van petar moltíssim. És important fer llibres que interessin a aquesta franja d’edat. Hi ha gent que opina que això no està bé, i discrepo. Ja saps que al manual d’Adolescents.cat no hi ha Madame Bovary, però tot són portes d’entrada a la literatura. Sempre m’ha costat entendre que hi hagi una literatura concreta per als joves; a partir dels 12 o 13 anys es poden interessar per llegir milers de coses: Herman Hesse, Dickinson, Márquez, Rodoreda… 

I quin paper han tingut les xarxes socials a l'hora de definir aquests gustos?
Immens. Penso que Juliana Canet ha fet més per acostar els joves a la literatura que milers de persones que es consideren molt més importants del sector. Coneixo la Juliana de l’època d’Adolescents.cat, i en un sopar va dir: “Parleu molt dels joves, però no els escolteu”. Ho recordaré sempre, vaig pensar que l’estava clavant. Les xarxes són molt criticades, però han acostat els llibres als joves de manera quasi extrema. Ara llegir està de moda; reading is sexy. 

"Els creadors de contingut tenen un paper molt més rellevant que el que tenien els suplements culturals dels diaris als anys 80"

Les recomanacions dels mitjans culturals encara influeixen en els joves?
Molt poca gent jove arriba als mitjans culturals tradicionals. A Ona venen molts joves i familiars seus perquè algú que segueixen ha recomanat un llibre a les xarxes. Per això dic que els creadors de contingut tenen un paper molt rellevant, molt més que el que tenien els suplements culturals dels diaris als anys 80. Les llibreries fidelitzen molt, encara hi ha joves que venen a Ona Llibres a demanar consell, i els clubs de lectura són prescripció absoluta. Tenen un paper bestial en la cadena d’entusiasme per fer arribar llibres als lectors i lectores. 

Com decidiu quins llibres destaqueu a la llibreria?
Quan portes un espai cultural com Ona Llibres, has d’estar súper atenta a tot el que passa. Ara mateix s’està venent molt Les vides de Giorgio Vasari i la nova versió de l’Odissea, però també el Murdoku, perquè la gent està enganxadíssima. Fa pocs dies va morir Josep Vallverdú; l’hem tingut molt per aquí i és el "superman" de la literatura catalana, així que reforcem totes les seves obres. Cada espai té un discurs, i Ona Llibres és la casa de tot el que té a veure amb el català. Tot això és un ecosistema immens en el qual ajudem que els llibres arribin a més gent. Sovint t’enamores d’un llibre a través de les persones que te’l fan conèixer. 

"La literatura en català és un sector molt precari, necessitem que molta més gent llegeixi per la quantitat de llibres que arriben a la llibreria"

Considera que la lectura s’ha convertit en una activitat de consum?
Qui no entengui que això és una indústria, no entén res. Com tota empresa, ha de vendre, i per vendre fa les estratègies adequades. Mai consideraré dolent que es vengui molt un llibre que a mi no m’agrada. Un llibre en català és un èxit a partir dels 1.500 exemplars venuts, i amb això no viu ningú. La literatura en català és un sector molt precari, necessitem que molta més gent llegeixi tenint en compte la quantitat de llibres que arriben a la llibreria. Tothom que ajudi, benvingut sigui. En un vídeo del Barça, l’Aitana Bonmatí sortia llegint Atreveix-te a fer les coses a la teva manera, un llibre meu. Allò em va fer una promoció que l’editorial no hauria pogut pagar amb tots els diners. 

Quin paper han de jugar les xarxes en el futur de la literatura?
Sóc positiva de mena, però no il·lusament i sense coneixement. Hi ha una visió romàntica de la literatura, però has de pagar el traductor, la correctora, l’autora i qui fa les edicions. Tot això només es pot pagar si aquell llibre es ven. Dirigint editorials, sabia que feia alguns llibres que em vendrien molt i em permetrien fer d’altres més costosos. És un sector molt dur. Per tant, no podem dir que les persones que ajuden des de les xarxes no saben prou i que només venen perquè tenen 100.000 seguidors. I què? Que Rosalia recomani un llibre en català, clar que sí! A mi les xarxes socials no m’agraden, em semblen soroll i crec que generen ansietat. Però ara són una eina, i nosaltres l’utilitzem. 
 

Iolanda Batallé durant l'entrevista amb el DdB. Foto: Vega Puyuelo