Un total de 266 persones es van adreçar al Servei d'Atenció i Denúncia davant situacions de Violència Institucional (SAIDAVI) d'Irídia el 2025 per rebre informació i denunciar presumptes vulneracions de drets humans, la xifra més alta des del 2019 i la segona més alta en els 10 anys d'història del servei. Irídia ha litigat 53 casos durant el 2025, cinc dels quals són nous i la resta s'arrosseguen d'anys anteriors. D'aquests, en 21 s’hi ha identificat un component de racisme (39,6%), en dos una discriminació LGTBI-fòbica i en un, una discriminació per raó de gènere. Per això, l'entitat demana a les autoritats públiques la fi de les identificacions per perfil ètnic i un control més gran de les actuacions de funcionaris davant la ciutadania.

En total, 94 de les persones que s’han dirigit al servei havien patit violència institucional exercida per agents de cossos policials, funcionariat de presons o agents de seguretat privada, i la meitat han rebut assessorament jurídic i psicosocial d'Irídia. El 68 % dels atesos eren homes i el 25 % dones. Dels 47 casos amb seguiment, més de la meitat, 25, corresponen a actuacions policials o de seguretat privada a l'espai públic, nou en protestes, quatre en domicilis privats, tres sota custòdia policial, tres al CIE, dos a la presó i un en un altre context.

En 28 casos no s’ha dut a terme cap investigació policial interna. Dels 19 en què s’han activat els mecanismes interns, 12 van ser a requeriment judicial. Només en tres casos el mateix cos policial ha identificat l'autor dels fets denunciats. En 21 la fiscalia ha estat inactiva, en 19 s’ha oposat a la investigació i en 13 ha tingut un paper proactiu en la investigació o acusació.

En 36 dels 53 casos (67,9 %), en algun moment s’ha arxivat la causa, s’ha tramitat com a delicte lleu (cinc) o s’ha inadmès la querella sense practicar totes les diligències d’investigació necessàries (nou). En 24 dels 36 casos arxivats, instàncies superiors han revisat la decisió i han ordenat al jutjat d’instrucció investigar degudament.

Dels 41 procediments encara en fase d'instrucció o pendents de judici, 5 es van iniciar fa 7 o 8 anys, 10 fa 5 o sis anys i 10 fa tres o quatre anys. La durada mitjana de la instrucció és de 3,29 anys, quan la durada inicial prevista legalment és d'un any.

Dels 110 encausats, 34 són policies nacionals, 31 mossos d'esquadra, 19 vigilants de seguretat privada, 6 funcionaris de presons i 20 policies locals (vuit de Cornellà de Llobregat, cinc de Barcelona, quatre de Sabadell, dos de Sant Boi de Llobregat i un de la Bisbal d'Empordà). Segons la seva situació processal, 50 policies, vigilants o funcionaris de presons estan investigats, 33 estan ja acusats o en tràmit d'acusació, vuit han estat condemnats i 19 policies nacionals han estat amnistiats per l'Audiència de Barcelona, però estan pendents d'un recurs al Suprem.

Dels encausats, 36 ho estan per tortures o delictes contra la integritat moral, 30 per lesions greus o menys greus, 11 per lesions lleus, sis per detenció il·legal, quatre per amenaces o coaccions, quatre per falsedat, tres per delictes contra els drets fonamentals, dos per omissió del deure de socors i un per revelació de secrets. La majoria de litigis es tramiten per més d'un delicte.

Casos concrets

El SAIDAVI ha atès 23 ferits pels Mossos durant les protestes propalestines de la tardor passada, vuit dels quals tenien lesions greus com fractures òssies o lesions als genitals, i cinc d'aquests també van patir afectacions a la seva integritat moral. De fet, un altre dels aspectes que destaca l'informe és l'incompliment del protocol d'Istanbul per atendre mèdicament els ferits i fer informes forenses complets.

Deu de les persones ateses pel SAIDAVI van rebre atenció mèdica mentre estaven detingudes, nou de les quals en presència policial i quatre emmanillades, cosa que compromet la intimitat i la confidencialitat del pacient. Dels 29 informes mèdics d'urgències recopilats per Irídia, 13 no recollien que les lesions eren provocades per policies o vigilants privats, tot i que l'afectat ho explicitava al metge. En algun cas, el personal sanitari s'ha negat a fer-ho constar a l'informe clínic tot i la petició del pacient.

El SAIDAVI també lamenta que en cinc casos, agents policials de comissaries es neguessin a recollir denúncies. Entre les situacions que el SAIDAVI denuncia destaquen les identificacions i controls per perfil ètnic.

Dels litigis estratègics, Irídia destaca que finalment aquest 2025 un mosso d'esquadra va ser apartat del cos sense sou i feina durant dos anys per lesionar un periodista en unes protestes al barri de Gràcia de Barcelona el 2016. També s'han aconseguit dues condemnes contra tres vigilants de seguretat privada del metro i d'una botiga de Zara. Els advocats d'Irídia també han aconseguit que l'Audiència de Barcelona revoqués l'amnistia en tres procediments contra sis mossos i quatre policies nacionals per lesions amb mutilació d'òrgan principal o maltractaments.

Text de Pol Solà