La islamofòbia està darrere del 80 % de les investigacions per discursos d'odi a Barcelona, amb un increment sostingut en els últims anys, i ha desplaçat l'homofòbia com la principal motivació dels delictes d'incitació a la discriminació. En una trobada amb la premsa, la fiscal coordinadora de l'àrea de Delictes d'Odi de Barcelona, Marta Gloria López, ha atribuït aquest increment al fet que la creixent "tensió social" ha fet proliferar els discursos discriminatoris: alguns poden estar emparats en la llibertat d'expressió però són delicte quan suposen una "crida directa a realitzar accions" contra el col·lectiu en qüestió.

Segons les dades de la memòria d'activitat de la Fiscalia del 2025, la islamofòbia s'ha disparat tant entre els discursos que suposen incitació a l'odi o la discriminació com entre les agreujants d'altres tipus delictius, com podrien ser les agressions amb motivacions de discriminació.

Aquest és el primer any en què la Fiscalia General de l'Estat ha donat instruccions per crear a les memòries una categoria específica d'islamofòbia, que abans estava inclosa en els delictes de racisme o xenofòbia o en els de discriminació per motius religiosos.

Persones anònimes o polítics

L'objectiu d'aquests canvis en l'anàlisi de les dades és fer un seguiment dels discursos islamòfobs, que segons la fiscal de Barcelona s'han convertit en el "delicte estrella" fins a desplaçar l'homofòbia, fins ara la principal. El perfil dels autors dels delictes d'odi amb motivacions islamòfobes és una "persona anònima" que llança aquest tipus de proclames "des de casa seva", encara que també són habituals investigats que tenen "una posició rellevant en un grup polític o una comunitat religiosa".

En qualsevol cas, per establir si un tipus de proclama islamòfoba és delictiva, la Fiscalia té en compte que els missatges d'odi siguin reiteratius, amb una "capacitat de repercussió" important, com exigeix el Codi Penal per determinar quan un missatge suposa una incitació a la discriminació.

D'acord amb les dades provisionals del 2026, la fiscal intueix que el creixement dels delictes d'odi per islamofòbia, que el 2025 van motivar el 80 % de les investigacions, segueix en augment. En un 99 % dels casos, els missatges investigats es difonen a través d'internet.

En paral·lel a l'increment de la islamofòbia, la Fiscalia ha detectat un repunt de les motivacions d'antisemitisme, encara que no en els discursos d'odi, sinó en els de denegació de prestació de serveis, que castiga les empreses o professionals que rebutgin clients per motius discriminatoris.

La Fiscalia ha percebut també un increment de la xenofòbia i una disminució de l'LGTB-fòbia, un tipus de discriminació que solia motivar la majoria dels delictes d'odi en anys anteriors.

Tot i així, el 2025 va ser el principal motiu dels delictes vinculats a la discriminació, que inclouen tant els discursos d'odi com els de denegació de serveis i lesions a la dignitat i de les agreujants aplicades a d'altres tipus penals: en van ser 61 en total, seguides per 42 per xenofòbia i, en tercer lloc, 27 per islamofòbia. Per darrere es van situar els delictes de discriminació per ideologia -18-, identitat de gènere -13-, raça -11-, discapacitat -9-, religió -5-, antisemitisme -5- i antigitanisme -1-.

Xifra negra d'aporofòbia

Per contra, no consta cap denúncia per aporofòbia -discriminació a les persones pobres-, un tipus de delicte que la Fiscalia té dificultats per investigar, atès que les víctimes solen ser persones sense domicili conegut a les quals no és fàcil citar als nomenaments judicials.

Segons Marta Gloria López, aquestes denúncies, que solen arribar a la Fiscalia a través dels atestats policials, acaben arxivant-se en la majoria de casos, fins i tot quan es tracta d'agressions greus.

La Fiscalia sol instar a dur a terme proves preconstituïdes, de manera que la declaració de la víctima davant del jutge quedi enregistrada, amb totes les garanties processals, per poder utilitzar-la en el cas que finalment no sigui possible citar-la per al judici.

Un cop més, la fiscal ha alertat de les dificultats que comporta indagar a les xarxes socials l'autoria dels missatges d'odi, pels "entrebancs" de les empreses tecnològiques a facilitar informació sobre qui hi ha darrere de determinats perfils, la qual cosa obliga a tramitar comissions rogatòries a través del jutjat.

Millor resultat donen les investigacions policials per tractar d'identificar els responsables dels perfils en xarxes socials, a través del rastre que van deixant a la xarxa, ja que les possibilitats d'èxit de les comissions rogatòries són "molt escasses"