Israel escull entre el bel·licisme de Netanyahu o una coalició de centredreta amb militars - Diari de Barcelona
anàlisi
Israel escull entre el bel·licisme de Netanyahu o una coalició de centredreta amb militars
Les últimes enquestes llancen que tots dos blocs estarien pràcticament empatats, amb entre 52 i 56 escons per als opositors i 50 per a l'actual coalició de govern
Israel acudeix aquest dimarts a les urnes en les seves primeres eleccions parlamentàries després dels atacs del 7 d'octubre de 2023. El seu futur immediat depèn de lliurar-se novament a Benjamin Netanyahu, el primer ministre més longeu de la seva història, o per una coalició sionista de centredreta amb un marcat caire militar.
El Likud de Netanyahu aspira a repetir fórmula de govern al costat de la dreta supremacista religiosa —la cara de la qual més visible és el ministre Itamar Ben Gvir— i partits ultraortodoxos.
Per davant d'ells, es perfila un bloc encapçalat per l'excap de l'Estat Major Gadi Eisenkot (Yashar!), amb la dreta nacionalista de Beyajad; i Els Demòcrates, considerats d'esquerra a Israel i liderats per Yair Golan, en altre temps sotscap de l'Estat Major.
Des que Netanyahu va assumir novament el poder el 2022, Israel ha aprofundit una fractura social evident entre religiosos i seculars, amb l'instint nacionalista també en la seva màxima expressió després dels atacs de milícies palestines fa tres anys, en els quals van morir uns 1.200 israelians i 251 van ser segrestats.
La brutal resposta israeliana, constitutiva de "genocidi" per a un comitè independent de l'ONU, organització de drets humans i parts de la comunitat internacional, va comportar també un creixent aïllament internacional d'Israel. El país, en l'últim any, va iniciar amb els EUA una guerra contra l'Iran d'escala regional, ha ocupat el sud de Líban i continua pressionant a la frontera siriana.
En aquest context de convulsió, les últimes enquestes —publicades divendres passat— mostren que tots dos blocs estarien pràcticament empatats, amb entre 52 i 56 escons per als opositors i 50 per a l'actual coalició de govern, lluny de la xifra màgica de 61 escons al Parlament necessària per a poder governar.
Sacsejar el vesper bèl·lic en campanya
Un total de 7,3 milions d'israelians estan cridats a votar dimarts —inclosos 810.000 residents en l'exterior que han de viatjar per a exercir el seu dret al sufragi— en unes eleccions que han comptat amb una campanya electoral particularment discreta, en la qual Netanyahu ha estat protagonista d'escassos actes públics.
Sí ha sacsejat, en canvi, amb les seves declaracions el vesper bèl·lic amb l'Iran. Una setmana abans de les eleccions, caces israelianes van sobrevolar Síria i l'Iraq fins a la frontera iraniana, mentre mitjans com Financial Times o Axios apuntaven que Netanyahu havia sol·licitat al president dels EUA, Donald Trump, reprendre els atacs contra el país persa abans, la qual cosa el polític republicà va descartar de moment.
Divendres passat Netanyahu va anunciar una contundent operació militar a Cisjordània ocupada després d'un atac armat perpetrat per dos palestins contra un lloc de control israelià a Hebron, que es va saldar amb dos soldats de les FDI i els dos atacants morts.
Netanyahu, entre el suport de Trump i divisions internes
Durant la campanya, Netanyahu ha mantingut que la seva coalició ha de seguir en el poder per a acabar "definitivament" amb l'"amenaça nuclear iraniana" i s'ha vanagloriat del suport públic de Trump cap a la seva candidatura.
Però més enllà de l'apel·latiu de "gran guerrer" amb el qual Trump el va recolzar, Netanyahu —encara avui implicat en tres casos de corrupció— enfronta divisions amb els seus socis de govern.
D'una banda, els partits ultraortodoxos amenacen amb retirar-li el suport si continua detenint puntualment a joves haredim desertors i, per un altre, la formació radical sionista Poder Jueu ho ha atacat per no comprometre's a lliurar el ministeri de Defensa al seu líder, el expresidiari Itamar Ben Gvir, si guanyen les eleccions.
Mentrestant, des del bloc opositor, el general Eisenkot s'ha consagrat en el seu baix perfil i en un discurs basat en els seus dos grans cavalls de batalla contra Netanyahu: realitzar una recerca independent de les suposades negligències que van derivar en el 7 d'octubre, i el compromís d'obligar els ultraortodoxos a fer el servei militar.
La reconstrucció de Gaza, inexistent
Ni rastre aquestes setmanes, i tampoc en els programes dels partits israelians jueus, de la solució dels dos estats, que promou la major part de la comunitat internacional per a abordar la qüestió palestina. Tampoc es parla de la reconstrucció de Gaza, on Israel ha matat a uns 74.500 palestins des de 2023, ha arrasat la seva xarxa d'infraestructures i els subministraments continuen entrant a comptagotes.
La violència colona a Cisjordània ocupada sí que va irrompre en campanya, però només després que una troba d'emmascarats agredís brutalment a una fotoperiodista estatunidenca i a una delegació diplomàtica europea.
El vot àrab, l'elefant a l'habitació
Tan sols la Llista Conjunta i la Llista Àrab Unida, integrades per palestins que van quedar dins de territori israelià després de la guerra de 1948, proposen alternatives per a l'ocupació de Cisjordània i la devastació a Gaza.
Les últimes enquestes atorguen a totes dues llistes entorn de 14 escons que resultaran clau per a formar govern perquè, encara que els dos grans blocs s'hagin negat a integrar en les seves coalicions a partits àrabs, davant d'un escenari previsible d'empat, l'elefant a l'habitació és saber quin dels dos donarà el seu braç a torçar per a aconseguir el poder.
Text de Guillermo Azábal
