Itàlia i Dinamarca faran front comú a Brussel·les contra el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per la regularització de mig milió de migrants a Espanya. Els líders de la Unió Europea celebraran aquest divendres un debat sobre migració en el marc de la cimera del Consell Europeu en el qual s'espera que també abordin la crisi migratòria de Ceuta.

Fonts diplomàtiques expliquen que la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, i la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, tornaran a retreure a Sánchez la mesura, que ja va ser objecte de disputa durant l'última cimera de caps d'estat i de govern de la UE, el juny. Segons les mateixes fonts, ambdues líders reclamaran reduir els "factors d'atracció" per frenar les arribades a Europa.

Després de l'entrada massiva de migrants a Ceuta, el comissari europeu de Migració, Magnus Brunner, va desvincular la crisi migratòria de la regularització tirada endavant pel govern espanyol. "No es veu un vincle directe, ara com ara, entre la regularització i els incidents a Ceuta", va afirmar en roda de premsa a principis d'agost. Tot i això, Brunner va assegurar que "la discussió sobre la regularització no és un bon senyal".

Fonts diplomàtiques confirmen que Meloni i Frederiksen tenen la intenció de tornar a plantejar la qüestió "dels factors d'atracció i la necessitat de continuar reduint els incentius a la immigració irregular". Les mateixes fonts no descarten un xoc entre Sánchez i les dues primeres ministres.

Fonts de la Moncloa asseguren que el president espanyol arriba "molt preparat" per rebatre les crítiques i que la seva intenció és defensar la gestió espanyola i rebatre els possibles retrets amb dades.

De fet, a la seva arribada a la reunió, Frederiksen ha demanat a la Comissió Europea que "analitzi amb profunditat què passa si un país fa el contrari del que fan la resta". "Un arriba de manera il·legal a un país i, de sobte, se li permet quedar-s'hi legalment. Considero que això va en contra de la política d'estrangeria que té un gran suport a Europa avui dia", ha criticat.

Frederiksen també ha demanat abordar la resposta de la UE quan "algú de fora d'Europa utilitza persones com a part d'una guerra híbrida, empentant migrants i estrangers cap a l'altra banda de la frontera".

Abans de l'inici de la segona jornada del Consell Europeu, una vintena d’estats membres, liderats per Itàlia i Dinamarca, han celebrat, novament, un esmorzar de treball amb l'objectiu de coordinar propostes per accelerar les devolucions de migrants i impulsar "solucions innovadores", inclosos centres de retorn en països tercers.

Entre aquests, hi ha cinc països —Alemanya, Itàlia, Grècia, Dinamarca i els Països Baixos— que ja treballen conjuntament per construir aquests centres, amb l'objectiu de posar en marxa el primer a partir de l'any que ve, tot i que per ara no hi ha detalls sobre on ni amb quin finançament el posaran en marxa. Amsterdam ha demanat reiteradament destinar fons europeus a la construcció d'aquests centres.

Txèquia creu que Sánchez vol "substituir" la població espanyola "per mantenir-se" en el govern

Meloni i Frederiksen no són les úniques disposades a carregar contra Sánchez. El primer ministre de la República Txeca, Andrej Babis, ha assegurat a la seva arribada a la cimera aquest divendres que el president espanyol "està disposat a substituir la població" per continuar governant.

"Veiem el que està passant a Espanya, on alguns polítics estan disposats a substituir la població per aferrar-se al poder, als seus càrrecs, i quedar-se en el govern", ha dit.

"Pot ser que, al final, hàgim de defensar les nostres fronteres per impedir que els migrants arribin al nostre territori. I, per descomptat, ens estem preparant per fer-ho", ha afirmat.

"Solidaritat" amb Espanya

En l'esborrany de conclusions sobre el debat de migració, a què ha tingut accés l'ACN, hi consta un punt dedicat a Ceuta i Melilla en què els líders de la UE expressen "la seva solidaritat i el seu suport a Espanya en relació amb l'afluència massiva i sobtada de migrants a Ceuta els dies 30 i 31 de juliol de 2026". "El Consell Europeu acull amb satisfacció el suport financer i operatiu de la UE, atesa la situació específica de Ceuta i Melilla", afegeix el text.

En el document, que encara pot ser modificat, els caps d'estat i de govern de la UE també "subratllen la situació específica de Ceuta i Melilla, que són les úniques fronteres terrestres de la UE al continent africà".

El govern espanyol s'ha mostrat molt satisfet amb el contingut de les conclusions referent a Ceuta i Melilla perquè, segons indiquen, deixa clara la "solidaritat" dels socis europeus amb Espanya, després que, a l'agost, Meloni i Frederiksen lideressin una carta contundent contra Sánchez, a qui consideraven responsable de la crisi a la ciutat autònoma.

Controls fronterers Espanya-Itàlia

Aquest divendres, els governs d'Espanya i Itàlia han acordat posar fi als controls als viatgers entre tots dos països que Meloni va activar arran de la crisi migratòria i que l'estat espanyol va decidir aplicar de manera recíproca. Tal com ha avançat La Vanguardia i ha confirmat l'ACN, Roma prorrogarà només set dies més els controls temporals a les connexions amb Espanya i en coordinarà la retirada amb Madrid.

"Els ministres de l’Interior treballaran al llarg d’aquesta setmana per eliminar (els controls)", han detallat fonts de l'executiu espanyol. Les revisions consistien en controls fronterers de passaports i nacionalitats, com també de visats i permisos de residència en el cas de ciutadans de tercers estats.

L'acord es va tancar dijous en una reunió entre Sánchez i Meloni a Brussel·les, als marges del Consell Europeu, on es troben els caps d'estat i de govern de la UE, segons han explicat diversos diplomàtics europeus. Les mateixes fonts han destacat la conversa entre els dos líders és "bastant rellevant" després d'uns mesos amb diverses desavinences per les polítiques migratòries dels dos països.