La coalició formada per Germans d'Itàlia (FdI), Lliga i Forza Itàlia (FI) ha guanyat les eleccions generals amb majoria absoluta, amb uns resultats gairebé escrutats del tot. Així, la ultradretana Giorgia Meloni, de 45 anys, serà la primera dona al capdavant d'un Govern al país, el més de dretes des del final de la II Guerra Mundial.

"Governarem aquesta nació per a tots els italians" per a "exaltar el que uneix i no el que divideix, perquè el nostre objectiu és que els italians puguin estar orgullosos de ser-ho", ha dit en les seves primeres declaracions una Meloni somrient, que ara ha de rebre l'encàrrec del cap de l'Estat, Sergio Matterella, de formar govern.

L'aliança entre Meloni (FdI), el sobiranista Matteo Salvini (Lliga) i el conservador Silvio Berlusconi (FI) ha aconseguit prop d'un 44% dels vots, per la qual cosa tindrà majoria absoluta tant en la Cambra de Diputats com al Senat, i es queda molt prop de copar els dos terços del Parlament, la qual cosa li permetria canviar la Constitució sense necessitat de consens.

"És el temps de la responsabilitat", ha emfatitzat Meloni en un discurs molt mesurat i sense tons triomfalistes, en el qual s'ha queixat d'haver "sofert una campanya violenta i agressiva", però "Itàlia i la Unió Europea necessiten la contribució de tots davant la situació complexa en la qual ens trobem".

La ultradreta mana

FdI és el partit més votat amb un 24,6%, amb un pujada meteòrica respecte a les anteriors eleccions, en les quals va obtenir un 4,3%, gràcies a Meloni, l'única oposició a l'anterior govern de Mario Draghi i que representa el canvi millor que cap altre polític italià, en ser jove i dona, encara que el feminisme no sigui una de les seves batalles.

La Lliga suma un 8,5% i Forza Itàlia un 8%, els pitjors resultats de la seva història, i encara que almenys aquesta nit la victòria de la coalició sembla maquillar-los, Salvini haurà d'assumir el seu paper de comparsa de Meloni en l'Executiu, després que el seu partit es quedés molt lluny del 17% de les passades eleccions.

Letta plega

També hauran d'afrontar el fracàs la coalició progressista, a la qual les projeccions li donen un 26,14%, i en particular el líder del Partit Demòcrata (PD), Enrico Letta, que ja és una de les víctimes electorals després que la formació hagi caigut, segons les projeccions, fins al 18,7%, igualant el seu pitjor resultat històric, en 2018. Letta ha anunciat que no tornarà a presentar-se a la direció del partit.

"Vaig tornar el passat 14 de març per a mantenir al PD unit i salvar-ho de la desintegració, i per preparar una pròxima legislatura en la qual guanyessin els valors progressistes. El primer resultat s'ha aconseguit, el PD és la primera força de l'oposició i treballarà per a construir en perspectiva el que no ha estat possible aquesta vegada: els números mostren que l'única manera era amb un front ampli, ho vam intentar però no va ser possible", ha dit Letta en una roda de premsa per a analitzar les resultats.

"Evidentment, no he aconseguit el segon objectiu", per la qual cosa ha expressat "un profund i personal penediment". Així, ha anunciat que en els pròxims dies s'acceleraran els tràmits per al congrés previst per a març. 

Abstenció

Un de les dades més esperades al tancament dels col·legis era el de l'abstenció, ja que es preveia àmplia i així ha estat: un 35% dels italians no van acudir a les urnes, una xifra que es converteix en la més alta en la història dels comicis generals italians, en superar el 27% de 2018.

En particular s'ha notat una baixada del vot en el sud, on no obstant això Conte i el M5S han obtingut els seus millors resultats, amb més del 40% dels vots de Nàpols, a causa de la seva lluita per mantenir algunes mesures socials, com la renda de ciutadania per a les persones més vulnerables.