Els països de la Unió Europea avalen l'acord comercial amb els països del Mercosur després de 26 anys de negociacions. La llum verda al pacte ha arribat aquest divendres després d'una reunió dels ambaixadors dels 27 celebrada a Brussel·les i on Itàlia s'ha alineat amb Espanya i Alemanya i ha decantat la balança a favor del 'sí'. La firma de l'acord ha tirat endavant per majoria qualificada, sense el suport de França i Polònia, així com d'Hongria, Irlanda i Àustria. D'aquesta manera, els estats autoritzen la presidenta de la Comissió Europea, Ursula Von der Leyen, perquè viatgi pròximament al Paraguai i signi de forma definitiva l'acord comercial més gran que ha subscrit mai el club comunitari.

Segons informen fonts diplomàtiques consultades per l'ACN, les posicions expressades pels ambaixadors reunits aquest divendres a la capital belga atorguen el suport necessari perquè l'acord comercial amb els països del Mercosur -Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai- tiri endavant. Al llarg d'aquest mateix divendres, els posicionaments hauran de ser ratificats pels ministeris competents en matèria comercial i agrícola de cada país. S'espera que aquest procediment conclogui al voltant de les cinc de la tarda, moment en què el Consell de la UE donarà el 'sí' definitiu a l'acord.

La reunió d'ambaixadors d'aquest divendres es produïa en un context marcat per la intervenció dels Estats Units a Veneçuela i les amenaces sobre Groenlàndia del president nord-americà, Donald Trump, uns esdeveniments que havien fet revifar els discursos dins la UE que reivindicaven la necessitat de trobar nous socis comercials i diversificar les dependències econòmiques del bloc.

Canvi de postura de Roma 

La Comissió Europea va decidir posposar la signatura del tractat el desembre passat davant la manca de consens entre els estats membres, especialment pels recels de diversos governs sobre l’impacte del pacte en el sector agrícola europeu i en els compromisos mediambientals. 

Al llarg d'aquesta setmana, però, Itàlia va manifestar una postura més conciliadora a través del seu ministre d'Agricultura, Francesco Lollobrigida, qui va reconèixer que l'acord representava "una oportunitat" per als exportadors agroalimentaris. Al seu torn, el ministre d'Exteriors italià, Antonio Tajani, va assegurar que Itàlia "sempre ha donat suport a la conclusió de l'acord".

Les paraules dels dirigents italians també arribaven després que la mateixa Von der Leyen oferís un accés anticipat de fins a 45.000 milions d'euros en fons agrícoles procedents del pròxim macropressupost de la UE, un moviment que pretenia donar "estabilitat" al sector i entregar a la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, una victòria que el lobby agrícola del país transalpí pogués celebrar.

Amb el suport d’Itàlia, Alemanya, Espanya i la majoria dels països del nord i de l’est d’Europa, la UE ha assolit la majoria qualificada necessària per donar llum verda a l’acord, que engloba l'Argentina, el Brasil, l’Uruguai i el Paraguai. Això permet desbloquejar un expedient que fa més de 25 anys que es negocia i que crearia una de les àrees de lliure comerç més grans del món, amb més de 700 milions de consumidors.

La magnitud de l'acord

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha defensat reiteradament que el pacte és “estratègic”, tant des del punt de vista econòmic com geopolític, en un context marcat per la competència global amb la Xina i els Estats Units. Segons dades de l’executiu comunitari, l’acord podria estalviar a les empreses europees més de 4.000 milions d’euros anuals en aranzels i reforçar les exportacions industrials i de serveis.

Tanmateix, França continua liderant el bloc opositor. París adverteix que l’entrada massiva de productes agrícoles sud-americans, especialment carn de vedella i soja, podria perjudicar greument els agricultors europeus i relaxar els estàndards mediambientals. Polònia s’ha alineat amb aquesta posició, en un moment de forta pressió interna del sector primari.

Experts en comerç internacional assenyalen que la clau de l’acord rau en els annexos mediambientals incorporats recentment, que inclouen compromisos específics contra la desforestació i mecanismes de supervisió. “No és el mateix acord que fa deu anys; la UE ha introduït condicions molt més exigents”, apunta un analista del European Policy Centre, que considera que el pacte pot convertir-se en un model de comerç amb garanties verdes.

Si els estats membres avalen el text aquest divendres, el següent pas serà la signatura formal amb els països del Mercosur i, posteriorment, el procés de ratificació al Parlament Europeu i als parlaments nacionals. Un camí encara incert, però que, després del gir italià, sembla més a prop de l'acord.