Corria l’any 1999 i l’Ivan s’acabava d’instal·lar al barri del Poblenou. Ara, tres dècades després, el volen desnonar. L’empresa Maramca SL, propietària de l’edifici, va començar el 2019 unes reformes per passar de 10 habitatges a 16 i li van notificar que no li renovaven el contracte. Mentrestant, han passat set anys en què Giesen ha tingut obres a casa gairebé cada dia: “Ha estat terrible. Aguantes i aguantes, però era un tema de salut mental i una vulneració del meu espai personal”.

Les pròrrogues legals per la Covid li van permetre continuar al pis fins al 2021, però des de llavors viu sense contracte tot i pagar el lloguer cada mes. Durant aquest temps, dels dos pisos que hi havia per planta s’ha passat a tres, excepte en la que viu Giesen. La resta de veïns han anat marxant pressionats i els nous inquilins “ara estan pagant fins a 1.900 euros per pisos de 50 metres quadrats”, explica l’Ivan. “Amb aquests preus, en un any i mig ja han amortitzat el cost de la reforma”, detalla.

 L'estat actual del passadís de l'immoble.

Segon intent de desnonar-lo

Maramca SL va posar una demanda de desallotjament fixada pel 16 de gener de 2025, aturada finalment gràcies a la moratòria de desnonaments i el suport del Sindicat de Llogateres. Durant tot aquest temps, l’Ivan explica que ha intentat trobar una solució, sense èxit: “Sempre han dit que no volen parlar”. Li han reduït el pis uns 10 metres quadrats, se li han enderrocat parets i s’han instal·lat finestres i bigues preparant els nous habitatges. “Tenia entre cinc i set persones treballant dins de casa”, afirma.

El segon intent de llançament, fixat en un principi per aquest divendres, s'ha suspès temporalment. Segons l'auto judicial, la propietat ha incomplert la obligació de fer una intermediació prèvia amb el llogater afectat, pròpia dels grans tenidors. Abans de saber la resolució, l'Ivan ja es mostrava ferm: “Jo no me n’aniré voluntàriament, sinó que m’hauran de treure”. En resposta als que diuen que el propietari té dret de no voler renovar un contracte, no dubta: “És la seva propietat, però no és casa seva”.

Així ha quedat el sostre de la cuina després de set anys d'obres.

Denuncien incompliment de la llei

El Sindicat de Llogateres, per la seva part, continua denunciant els indicis d’incompliment de les obligacions d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO). Expliquen que, d’acord amb la llei, “la propietat estava obligada a fer almenys sis HPO”, però tant l’associació com el llogater indiquen que de moment no n’hi ha cap. Assenyalen que “les administracions competents no estan garantint el compliment de les obligacions urbanístiques” i s’aferren a l’article 9.2.d. de la Modificació del PGM per al 22@ del Poblenou (2015), que diu textualment que “els habitatges resultants de l’ampliació o renovació es vincularan a algun règim de protecció pública”. 

Preguntat pels canvis que ha vist al barri des de finals dels noranta, Giesen és taxatiu: “S'ha gentrificat completament”. “Si hi camines escoltes una mica tots els idiomes, però cada cop menys català i menys castellà”, relata. El canvi de model urbanístic al Poblenou i la seva pròpia experiència l’han fet esmolar l’ullal: “La resistència és pel meu espai, però tampoc és la meva lluita única”. “Estem intentant difondre la idea que no has de marxar de casa, sinó lluitar pel dret a un habitatge digne”, sentencia.