L’exdirector del Gabinet de la Presidència del govern espanyol, Iván Redondo, ha llançat una dura crítica a Aliança Catalana per no presentar-se a les eleccions generals en una entrevista amb el Diari de Barcelona. Per a l’analista, aquesta decisió afavoreix Vox a Catalunya. També valora positivament els pactes entre les esquerres i avança que dos grups de població decidiran qui entra a la Moncloa: el vot plurinacional d’Euskadi i Catalunya i la generació més jove.

Segons els vaticinis de l'assessor de comunicació política, el PSC serà la primera força a Catalunya, ERC serà la segona i Vox, la tercera. Després ja vindrien el PP i Junts. Redondo assenyala que el 20 % dels electors d’Aliança Catalana votaran Vox, i és per això que considera que els de Sílvia Orriols han comès un error “que en 50 anys de democràcia no han comès ni l’antiga Convergència i Unió (CiU), ni el PDeCAT, ni tampoc Junts”: fomentar el vot doble. 

D'acord amb l’analista, l’elector es preguntarà quin dels partits que sí concorren a les eleccions s'assembla més a la formació a la qual donaria suport. I encara que no agradi al partit d’Orriols, anirà a votar. Per a Redondo, el partit d’extrema dreta ha comès l’error de no haver educat l’electorat i ha deixat que la campanya “segueixi el seu curs”. No han demanat el vot en blanc, ni han donat llibertat de vot, mentre que a l’Estat hi ha el precedent de partits que es presentaven a les eleccions i després no passaven a recollir l’escó, o el recollien i posteriorment no es presentaven al Congrés. Per a Redondo, si Aliança Catalana s’hagués presentat, hauria obtingut representació. “En acabar hauria pogut utilitzar els escons, o no. Però aquest és un punt importantíssim de les eleccions catalanes i fa que Vox obtingui un resultat vigorós”, assenyala. 

L’efecte Maricarmen. Qui ens protegirà?

Iván Redondo era al costat de Pedro Sánchez quan va convocar eleccions i assegura que “l’audàcia afavoreix el valent”. El període preelectoral va coincidir amb la mort de Maricarmen, referent de la lluita per l’habitatge, que va morir als 87 anys mentre esperava tornar a casa després de ser desnonada. Pedro Sánchez va convocar eleccions quan van caure els dos decrets per l’habitatge. El desnonament i la mort de la Maricarmen ha generat una mobilització ciutadana a tot l’Estat a més de posar la crisi de l’habitatge encara més en evidència. “En aquestes eleccions es parlarà d’habitatge, de salaris, de pensions, d’immigració, de seguretat i de model social. Hi ha hagut una fallida en el sistema, i el país mirarà a l’Estat i vol aclarir una qüestió: Qui em protegirà més, Pedro Sánchez o Feijóo?”. 

“Que concorrin junts el Partit Socialista i Front Ampli al Senat farà que la primera força d’aquesta cambra sigui l’esquerra”

Tot i no haver-se aconseguit la unitat entre Podem i el Front Ampli, Iván Redondo és optimista. Diu que mai no s’havia vist un acord d’època com el que s’ha produït ara per anar al Senat —en el qual PSOE i Front Ampli aniran junts— i afegeix que hi ha més acords que mai. “Que concorrin junts el Partit Socialista i Front Ampli al Senat farà que la primera força d’aquesta cambra sigui l’esquerra”. I segons ell, queda clar que qui guanya al Senat, guanya al Congrés. 

Considera que el pacte entre Gabriel Rufián i Podem està bé. “Els qui creuen que Podem no pot ajudar a fer que Esquerra aconsegueixi el sisè escó a la província de Barcelona: sapigueu que, amb aquests ullets, jo ho vaig veure ahir en un sondeig”, apunta. Aquestes coalicions sorgeixen perquè a l’Estat existeix la fórmula D’Hondt, la qual penalitza la divisió. “Quan mirem la província de Barcelona, jo veig 12 escons per al PSC, 4 per al PP, 4 per a Vox i 5 o 6 per a Esquerra”.

Redondo considera que Ada Colau és una política “molt interessant” per a la política estatal, tot i que no pot pensar que és l’Ada del 2015. Valora positivament que durant el procés preelectoral hagi intentat ser flexible i buscar un lideratge col·laboratiu. Segons ell, ho té molt difícil “amb un jugador franquícia” com és Gabriel Rufián a qui qualifica de “superjugador”: “Jo ja deia que no era creïble que Rufián deixés el seu equip”. “Traurà molt bon resultat, li ve molt bé l’acord amb Irene Montero per l’efectivitat electoral a la província de Barcelona”, assegura mentre insisteix que poden treure entre 5 i 6 escons. I el sisè és precisament l’escó independent de Podem. 

“Rufián traurà molt bon resultat, li ve molt bé l’acord amb Irene Montero per l’efectivitat electoral a la província de Barcelona”

Redondo no es priva de fer una pregunta incisiva als líders de Front Ampli i Podem perquè no es perdin escons a les províncies proporcionals: “A les províncies de 3, 4, 5 i 6 escons: us hi presentareu o no? Perquè allà es necessita el vot útil. Per què ho dic? Perquè fa tres anys, Sumar va treure 31 escons i en va obtenir 0 en aquestes províncies”.

L’analista sempre ha vist que “el consorci PP-Vox” obté entre 186 i 190 escons. Algunes enquestes deien que en tindrien entre 200 i 210, però Redondo ho descarta. “Si la majoria absoluta està en 176. Vol dir que l’esquerra està a 10 escons de distància i un penal de poder remuntar. On són? A Madrid, Sevilla, Barcelona, València, Màlaga, a les províncies que reparteixen més escons i el repartiment és més proporcional. Allà és on està la clau”.

Ens pregunta si ens imaginem on és “el penal”. “Aquí hi ha 1.600.000 joves que aniran a votar per primera vegada, persones nascudes entre el 2005 i el 2008. És aquí on s’esquerda tot, on hi ha aquesta persona que votarà per primera vegada. Aquest escó serà decisiu”. La seva impressió és que hi ha més joves progressistes que de dretes i seran cabdals davant un empat.

Catalunya i Euskadi, determinants

Redondo recorda que 20.000 vots a quatre províncies plurinacionals d’Euskadi, Catalunya i Navarra van ser els que van bloquejar Feijóo com a president el 2023. Quan Euskadi i Catalunya voten, acostumen a bloquejar i a decidir qui arriba a la Moncloa. No perquè tinguin més vots que els altres, sinó perquè el seu vot és diferent. “Quan Espanya supera el 70 % de participació, Espanya s’assembla a Espanya i està sempre superempatada. I torno a dir que Catalunya i Euskadi tornaran a ser els qui determinin que guanyarà la Moncloa”.

En aquest sentit, considera que el PSOE guanyarà les eleccions a Euskadi i Catalunya i que hi haurà “un vot útil” plurinacional. Per la seva banda, Euskal Herria Bildu i Esquerra Republicana ja saben quina és la seva elecció habitual, “coneixen, tenen història i experiència”.

Redondo recorda que ja portem 50 anys de campanyes i d’eleccions. Les de més percentatge de participació van ser les del 77 (amb 78 %), les del 82 (amb el 79 %) i les del 96 (amb el 77,3 %) aquelles que va guanyar Aznar, que va governar amb nacionalistes bascs i catalans, la dreta plural. “Qui determinarà qui guanyarà o no? Les persones que creuen en aquesta esquerra o dreta plural, i una certa transferència des del centre, de persones que no són de cap partit. I, és clar, els plurinacionals són els àrbitres, però en aquesta ocasió prendran partit, perquè hi haurà, crec, una transferència important cap a Pedro Sánchez”. Comenta que el Partit Popular ho sap i, per això acaba de presentar el seu candidat a Barcelona, l’alcalde de Badalona.

Amistat amb Albiol que continua sent alcalde

L’analista explica que quan queda a dinar amb “Xavi” Garcia Albiol a Barcelona, tothom sap que estan allunyats en les seves posicions ideològiques: “és la persona que va donar-me la primera oportunitat”. “Crec que no és molt bo que Albiol es posi en aquesta primera posició, perquè l’alcalde de Badalona ho és els 365 dies l’any. I aquest tipus d’operacions solen ser de gambit (on se sacrifica el peó a l’inici de la partida per guanyar avantatge posicional) i sol sortir malament”. 

Aleshores, pensa que el PP ens està confessant que sap que a la província de Barcelona, però també a la resta de Catalunya, com a Girona, Vox els ha superat. I aleshores intenta, amb Garcia Albiol, contenir Vox. Vaticina que tindran una campanya bastant complicada.