“Les relacions internacionals no es fan a base de diners, sinó de feina, d'anar als llocs i de teixir complicitats”. Així resumeix Jaume Duch la filosofia del departament que dirigeix. El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior explica el programa de pràctiques remunerades presentat el 15 de juny amb les universitats i l’IBEI, que oferirà ajuts de 10 euros bruts l’hora i compensacions per cobrir el cost de vida i el desplaçament de les estades a les delegacions del govern a l'exterior.

Duch repassa en una entrevista amb el Diari de Barcelona els principals reptes de la política exterior catalana i europea en un context marcat per la inestabilitat geopolítica i l’auge dels moviments antieuropeistes.

Quin és el motiu que us va fer impulsar el programa de pràctiques remunerades a les delegacions del govern?
Per una banda, afavoreix la gent jove interessada en les relacions internacionals i, per l'altra, el contacte del departament amb la manera de pensar i els ideals de les noves generacions. Des de fa temps ja hi ha tot un programa de beques i d'ajuts bastant complet, però ens en faltava un programa per a gent ja graduada, que estiguin fent màsters o estudis postuniversitaris. Tampoc no existia la possibilitat que aquestes pràctiques fossin remunerades.

Quin pla té el govern per, un cop acabades les pràctiques, mantenir aquests estudiants dins de l'Administració catalana? 
Aquestes pràctiques permeten conèixer com funciona l’administració, tot i que no són per entrar-hi directament a posteriori. S'entén, però, que si algú té la possibilitat d'anar a treballar a una delegació o a un departament, és més fàcil que les consideri com una opció professional i que, en lloc de treballar al sector privat o en un organisme internacional, treballin al sector públic. Tanmateix, també seria beneficiós si finalment aquestes persones acaben en una institució supranacional, ja que ens interessa que hi hagi un gran nombre de catalans al món de les relacions internacionals. 

Com garanteix la remuneració una igualtat d'oportunitats real entre els estudiants de diferents nivells socioeconòmics? 
En el cas de les persones que viuen a Catalunya, la beca té l’objectiu de permetre compaginar els estudis amb aquesta feina, per la qual cosa s’han de remunerar les hores. Si es tracta de gent que marxa a les delegacions, els ajuts compten amb la quantitat de diners necessària perquè puguin fer la seva vida al país en què viuran durant aquests mesos, sigui quin sigui el nivell econòmic de l’estudiant. Es busca evitar qualsevol tipus de discriminació, i que, quan un alumne es postuli per la plaça, només s’hagi de tenir en consideració el seu interès, el currículum i el domini dels idiomes. No ha de fer cap diferència si pot tenir, o no, un suport econòmic familiar.

Les beques, per tant, seran proporcionals a la renda de cada família?
Seran proporcionals al nivell de vida de la despesa del país on vagi l’alumne.

Vivim en un moment d’auge dels partits d’extrema dreta, molts dels quals s’han declarat obertament anti Unió Europea. Com viu Europa aquesta situació?
La Unió Europea ha d'agafar molta més força perquè, si no, serà incapaç de fer la seva feina en un món en què sembla que alguns països utilitzen més la força que no pas la raó. La Unió Europea s'ha de reforçar. S’hi està treballant, però aquest reforçament, a més de voluntat política, requereix voluntat popular. Sense voluntat popular no hi ha voluntat política, perquè els polítics funcionen en funció del que exigeixi la societat. Per tant, és molt important que hi hagi, efectivament, un gruix de gent que sigui europeista, que entengui que el millor futur possible és fer les coses junts, com a europeus.

S'està plantejant alguna mesura concreta per a aquest reforç de l'europeisme? 
L’administració ha de prendre mesures per fomentar-lo, però no ho pot fer sola. Els joves no s'orientaran cap a un costat o cap a un altre en funció del que els digui l'administració. El coneixement i el sentit del que és Europa ha d'arribar per diferents camins: el primer, probablement, és l'escola. S’hi ha de transmetre al jovent que són ciutadans tant del seu àmbit territorial com de l’europeu, i que aquest fet dona uns drets, obligacions i avantatges que variaran en funció del que la gent vulgui. També és una responsabilitat dels mitjans de comunicació i de la societat civil. Aquests organismes han de saber que participar a la UE dona avantatges per defensar els seus àmbits, i han de saber traslladar-ho a la societat.

“La Unió Europea ha d'agafar molta més força perquè, si no, serà incapaç de fer la seva feina en un món en què sembla que alguns països utilitzen més la força que no pas la raó.”

I, aleshores, què poden fer els partits polítics?
Ara mateix estem organitzant moltes activitats i programes pel 40è aniversari de l'ingrés a la Unió, en els quals s’explica què és, per què és important, com es pot decidir respecte del que fa la UE… Però insisteixo, és una feina que no es fa en 15 dies i que no pot fer només l'administració.

En el context actual de l’auge de l’extrema dreta i conflictes geopolítics entre altres temes dels quals hem parlat, és optimista o pessimista sobre l’Europa que deixarem a les pròximes generacions?
Em preocupa molt l’auge de l’extrema dreta, del populisme, de la xenofòbia i de la ingerència d’alguns països que volen debilitar la democràcia europea. Però, precisament per això, l’única resposta possible és Europa. L’única vacuna contra els extremismes és anul·lar fronteres i diferències, i evitar elements de supremacisme, o el debat sobre quin país és millor i quin és pitjor. Tots som europeus, gent que compartim un àmbit cultural i una manera de veure les coses. Per tant, també hem de compartir el futur.

Amb els pressupostos ja encarrilats, quin és el full de ruta de la conselleria per als pròxims mesos? 
La conselleria tindrà més mitjans en l'àmbit de la cooperació i el desenvolupament. Això vol dir que podrem fer més cooperació en un moment en què hi ha països que l'estan retallant, com els Estats Units, Alemanya, el Regne Unit i Espanya a comunitats autònomes on governen el PP i Vox. També permet ampliar la cooperació en àmbits que fins ara el Govern no podia finançar, com ara les universitats i els centres de recerca, i que funcionaris de la Generalitat ajudin en la formació de funcionaris d'administracions d’altres països en fase de consolidació.

[...]
La resta de la feina que fa el Departament no necessita molts diners. Les relacions internacionals no es fan a base de diners, sinó de feina, d'anar als llocs i de teixir complicitats, però és evident que amb els nous pressupostos també es facilita tot això.

Sobre els terratrèmols a Veneçuela, la Generalitat ha ofert ajuda a la comunitat catalana del país? Quin seguiment s’està fent de la tragèdia? 
Hi ha una direcció general d'aquest departament que segueix cada dia les notícies d'aquesta tragèdia, fonamentalment pel que fa als morts, als ferits i als desapareguts. Per sort, fins ara no hi ha hagut cap persona morta procedent de Catalunya. Hem estat en contacte amb el Centre Català de Caracas i amb el Consolat d’Espanya a Veneçuela. Mentrestant, estem enviant ajuts humanitaris a través del Departament d’Interior. S'han enviat bombers, personal de medicina forense per al reconeixement de víctimes… 

Quines altres mesures es preveuen de cara al futur?
Quan passem la fase del rescat i entrem a la de la reconstrucció, haurem de veure de quina manera podem col·laborar. El principi bàsic és fer el que ens demanen i no el que creiem que hem de fer. A part d'això, estem en contacte amb totes les associacions de ciutadans veneçolans que viuen a Catalunya, que són uns 50.000. Des de la setmana passada estem fent reunions amb ells per saber com es pot ajudar, perquè ens expliquin una mica la realitat del país i per establir un pla adaptat a les necessitats reals dels veneçolans. 

I com està participant Catalunya en l'ajuda internacional que s'ha mobilitzat des de la Unió Europea?
L'enviament de personal es fa integrat en els plans d'ajut que coordina la Unió Europea, no de manera unilateral. Si la UE posa en marxa algun programa d'ajuda a la reconstrucció, probablement nosaltres ens hi afegirem, però no farem coses pel nostre compte tenint una estructura global europea que sempre és molt més eficaç. S'ha d'evitar que 27 grupets facin coses similars sense coordinar-se, això és el pitjor que es pot fer.

Israel ha deixat clar que no es considera vinculat a cap compromís que limiti les seves operacions contra Hezbollah i ha anunciat que mantindrà les seves tropes al sud del Líban malgrat el pacte entre Washington i Teheran. Quin és el posicionament de Catalunya i com es coordina amb les accions dels altres estats europeus? 
Vam denunciar la guerra a Gaza i les actuacions il·legals d'Israel des del primer dia, i aquesta denúncia s'estén a la guerra que Israel ha fet esclatar amb els Estats Units a l'Iran i al sud del Líban, on tenim la impressió que estan aplicant tècniques de destrucció molt similars a les que ja havien aplicat a Gaza. La nostra condemna és absoluta, però no ens podem quedar només en això.

Què cal fer?
El govern de Catalunya, absolutament alineat amb el govern d'Espanya, ha demanat que la Unió Europea prengui mesures. No som en absolut defensors del règim dictatorial de l’Iran, però això no vol dir que estiguem d'acord amb la guerra que han llançat els Estats Units. Perjudiquen la població iraniana, però també a una part important del món, com ara els agricultors de països africans que depenen de l'arribada de fertilitzants que han quedat aturats a l’estret d’Ormuz per poder tirar endavant.

El setembre de 2025, en una entrevista a Nació Digital, vostè va qualificar la situació de Gaza de genocidi. Com s'ha traduït aquest posicionament en l'acció exterior del govern? 
Hem donat suport a les posicions del govern d'Espanya a totes les reunions, i conscienciem a la ciutadania catalana a través dels nostres pronunciaments i dels mitjans de comunicació. Les dues flotilles també han comptat amb un cert suport per part del govern de Catalunya per protegir els seus integrants, fer pressió política i diplomàtica contra l'Estat d'Israel per evitar empresonaments i tortures… 

Catalunya ha fet alguna proposta a les institucions europees perquè comencin a parar-li els peus a Israel? 
Sí, la més important és la suspensió de l'acord comercial i econòmic entre la Unió Europea i Israel. A més, el govern espanyol ha prohibit que s’utilitzin els ports o l’espai aeri de l’estat per portar municions cap a Israel, i hem donat suport a evitar la presència d'empreses israelianes a determinades fires i esdeveniments a Catalunya. Tot allò que es pot fer ara, s’està fent, però pensem que la solució no està en les nostres mans. La solució d’aquests conflictes depèn molt del posicionament de les potències mundials, i nosaltres podem influir en el que fa la Unió Europea, però no en la resta de potències.  

“És important fer passos per poder prendre les decisions de política exterior per majoria, i no per unanimitat.”

I què impedeix que la Unió Europea actuï amb més contundència? 
El fet que no hi hagi unanimitat. Són 27 països i les decisions en matèria de política exterior i de seguretat es prenen per unanimitat. Des d’aquest punt de vista, el tema internacional més complicat és probablement el conflicte de l'Orient Mitjà, perquè la història de cada país, la seva manera d'entendre el conflicte i les seves relacions polítiques bilaterals són diferents. A part de continuar treballant per aconseguir aquesta unanimitat, és important fer passos per poder prendre les decisions de política exterior per majoria.

Quins països no s'alineen amb aquestes iniciatives? 
Alemanya té una relació molt especial amb Israel, derivada de l'experiència de la Segona Guerra Mundial i dels temps del nazisme. Això fa que la societat alemanya es posicioni en aquest conflicte de manera diferent de l'espanyola. No és sempre únicament una qüestió d'alineament dels governs, sinó també de les mateixes societats.

“Mentre no s’hagin assegurat tots els vots per l’oficialitat del català, no té sentit fer una votació per perdre-la.”

Pel que fa a l’oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea, l'agost del 2023 el govern espanyol la va sol·licitar oficialment. Des d'aleshores hi ha hagut diverses votacions ajornades, negociacions amb estats membres… Per què creu que aquest projecte encara continua estancat? 
Encara no s’ha votat mai. Amb això el govern espanyol ha sigut molt curós, per evitar que hi pogués haver decisions en contra de la petició que es va presentar el 2023. Aquesta qüestió també funciona per unanimitat i necessitem explicar a la resta de països la importància que tenen aquests idiomes en els territoris on es parlen i que el seu estatut de cooficialitat no té res a veure amb el d'altres llengües de la Unió Europea.

[...]
També hem d'esvair la por d'alguns països que això pugui servir de precedent per a idiomes dels seus àmbits que tenen reconeixements diferents, o fins i tot per a idiomes de tercers països. Mentre no s’hagin assegurat tots els vots, no té sentit fer una votació per perdre-la, i probablement això requerirà uns mesos més. És prioritari perquè és una manera d'augmentar la comoditat dels catalans, i els dirigents dels altres països s'han d'adonar que el reconeixement de la llengua consolidaria més la Unió Europea.