El músic Joan Enric Barceló, conegut integrant del grup Els Amics de les Arts, fa el salt al món literari amb el recull de contes Morir sabent poques coses, publicat per Edicions del Periscopi. La mort vertebra gran part dels relats, que tenen un univers compartit i que l’autor defineix com “un catàleg de veus i de dols”. Barceló, acostumat a encabir històries i pensaments en cançons de tres minuts, assegura que volia ser una “una mica més lliure (entre cometes, especifica) per explicar les històries” incloses en aquesta obra. En una entrevista amb l’ACN, descriu la publicació del llibre com una excursió: “La meva vida professional són Els Amics de les Arts”.

La pulsió d’escriure un llibre sorgeix quan el 2017 Joan Enric Barceló es va apuntar a l’aula d’escriptura de Girona i Vicenç Pagès va ser el seu tutor durant tres sessions. Passades les sessions, entre el 2017 i el 2021, Barceló i Pagès van seguir trobant-se per parlar dels relats que el músic anava escrivint.

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Edicions del Periscopi (@edicions_del_periscopi)

Els contes del llibre, explica l’autor, neixen d’una forma independent uns dels altres. Durant el seu procés de creació quan ja tenia quatre o cinc històries es va adonar que un personatge parlava de la mateixa forma que ho feia un altre personatge d’un altre conte i que hi havia temes que podria relacionar. “A part de ser un llibre de contes, també vol ser una història amb un univers compartit a mig camí entre la novel·la i el recull de contes”. No volia agafar un únic fet que vertebrés tot el recull, però hi ha diversos personatges que articulen aquest univers.

Tot i això, reconeix que la mort està present i vertebra molts dels relats, tot i que va anar escrivint sobre aquest tema sense pensar-hi massa. Tot i això, assegura que volia que el títol Morir sabent poques coses fos un sinònim de felicitat. Explica que a vegades a la vida quan un s’assabenta d’una cosa potser hauria preferit no saber-ho mai. “Hi ha coses que no vull saber i vull morir sense saber-les”.

El dol també hi és present. En referència a una de les històries, indica que “quan hi ha una mort sempre hi ha molts dols i el dol oficial és el menys íntim” perquè “el dol el fa cadascú”. En aquest sentit, per exemple en un dels contes es presenta un home que no treballava i que es drogava, però a través dels seus amics es veu que era un home meravellós i que tothom l’estimava molt i cada amic intenta passar la pena de la seva mort com pot.

L’autor expressa que un dels centres del llibre és el “desballestament del jo”, és a dir, agafar personatges i col·locar-los en una situació on qualsevol cosa que haguessin fet fins aquell moment no els hi servís per fer front la següent situació. Un exemple d’això és el personatge del Llorenç, el treballador d’una fàbrica que s’ha dedicat tota la vida a fer coses bones pels altres i en un punt desitja una mica de reconeixement, però això li arriba a destemps.

Joan Enric Barceló no pretenia, reconeix, explicar grans històries, amb grans girs argumentals, ni amb molta èpica. “Vaig decidir fer uns contes on no passés gairebé res amb un catàleg de veus des del Llorenç, del narrador adolescent o d’unes flors, la idea era fer un catàleg de veus que expliquessin coses molt petites i interiors i que servissin per teixir una història gran. És un catàleg de veus i de dols”, afegeix.

El compositor d’Els Amics de les Arts explica que "hi ha idees que no t’hi caben en tres minuts i mig i el format de la cançó no et permet explicar segons quines coses i volia ser una mica més lliure per intentar explicar aquestes històries".

Referents

Un dels recursos que fa servir l’autor són els llargs peus de pàgina com es veu a ‘La perillositat’. “Envejo la llibertat creativa que tenia David Foster Wallace i com era capaç d’explicar amb un peu de pàgina un conte diferent del que estava explicant”. A més de Foster Wallace, cita altres referents com Pere Calders, George Saunders, Lydia Davies, Quim Monzó, Sergi Pàmies, Carlota Gurt, Marta Orriols o Santiago Lorenzo.

Descriu la publicació del llibre com una excursió: “La meva vida professional són Els Amics de les Arts, és el meu projecte de vida, soc molt feliç, tinc molts projectes engegats amb ells i això ha sigut una excussió de moment molt ben acompanyat”. Reconeix que molta gent llegirà el llibre per qui és i hi haurà gent que no ho farà pel mateix motiu. Tot i això, creu que ajuda a estar a un lloc com Periscopi. "Aquesta editorial fa que sigui un segell de qualitat", destaca. 

L’autor

Joan Enric Barceló (Vidreres, 1981) és músic, compositor i cantant. Llicenciat en filologia anglesa per la UAB i diplomat en interpretació pel Col·legi de Teatre de Barcelona, és un dels integrants del grup musical Els Amics de les Arts des de la seva fundació l’any 2005.