L’escriptor Enrique Vila-Matas ha celebrat aquest dimarts haver estat guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2026 del Ministeri de Cultura. L’autor ha admès que està “molt agraït” per aquest reconeixement i ha afegit que rebre un premi no deixa de ser “estimulant” per continuar fent la feina a la qual es dedica. “Qui em coneix sap que estic molt dedicat a l’escriptura”, ha recordat, “no és cap obsessió, però hi barrejo la vida i miro de fer coses per millorar-la”. Si bé reconeix que la seva carrera literària pot tenir encara més recorregut, insisteix que allò que més l’interessa ara mateix és centrar-se en el projecte en el qual està treballant, una nova obra que barreja ficció i assaig.

El jurat del Premi Nacional de les Lletres Espanyoles d’enguany ha escollit l’autor barceloní “per la seva influència decisiva en la narrativa contemporània, la seva aportació a la tradició borgiana en llengua espanyola, com també per una originalitat formal i una fidelitat a l’esperit metaficcional de Cervantes, fruit d’una trajectòria dilatada i exemplar”. També ha constatat que encarna “magistralment els principis fonamentals de la ficció postmoderna a través d’un estil particular en què les fronteres entre realitat i fabulació es difuminen i s’entrellacen amb absoluta fluïdesa”.

En una roda de premsa posterior, Vila-Matas ha reconegut que es tracta d’una valoració “encertada” de la seva escriptura, si bé ha matisat que la rectificaria pel que fa a la “metaliteratura”. “El que faig és reflexió sobre la literatura, però no és el mateix”, ha explicat, “no la fa Cervantes i tampoc la faig jo”. En aquest sentit, ha afegit que tampoc estaria d’acord si s’haguessin referit a “autoficció”. “És una etiqueta comercial”, ha sentenciat.

La importància de l’humor i la ironia

Al comunicat del Ministeri de Cultura, el jurat ha manifestat que el qüestionament de l’autoritat narrativa de l’autor, sumat a una agudesa i un humor que freguen el laconisme i la ironia, “el situen com un dels nostres escriptors més subversius”. “La seva obra sosté un projecte creatiu i arriscat en el marc de les lletres hispàniques que, a través d’un viatge metaliterari basat en la citació, el mestissatge i el joc assagístic, investiga a fons el gènere de la novel·la, l’autoria, la identitat personal i el futur de l’escriptura”, ha argumentat.

Vila-Matas ha subratllat la importància del “joc”, molt present a la seva literatura. “Sempre ha sigut lúdica i, de fet, sempre ha estat allà per ajudar-me a no avorrir-me”, ha admès, “és una manera de fer que m’ha portat també a ser irònic amb mi mateix”. De fet, preguntat pel Premi Nobel de Literatura —on el seu nom ha sonat a les llistes de favorits en diverses ocasions— l’escriptor ha fet broma sobre el tema. “Quan va sortir el ‘top 5’ em vaig dedicar a fer articles on lloava els meus rivals i al final els dedicava una línia per dir que eren uns pesats”, ha recordat, “simplement jugava, una intervenció per a divertir-se”.

La distinció d’una trajectòria literària

El Premi Nacional de les Lletres Espanyoles distingeix el conjunt de la trajectòria literària, en qualsevol de les llengües espanyoles, d’un autor o una autora espanyols, l’obra del qual es considera part integrant del conjunt de la literatura espanyola actual. En l’edició anterior, el premi va reconèixer María Victoria Atencia, que s’afegeix a una àmplia llista de guardonats, entre els quals hi ha Manuel Rivas, Cristina Fernández Cubas, Luis Landero, Rosa Montero, José María Merino Sánchez, Luis Mateo Díez, Francisca Aguirre i Bernardo Atxaga. El guardó està dotat amb 50.000 euros.

Text original d'Eli Don.