Joia: el cor de l’underground català amb guitarres, lletres sentides i esperit DIY - Diari de Barcelona
Sessions DdB #5
Joia: el cor de l’underground català amb guitarres, lletres sentides i esperit DIY
Guitarres, potència, sensibilitat i una veu amb molta personalitat. L’Eloi, el Joan Manel, l’Uri i el Nil han donat forma a un projecte que, com tants altres, neix de la necessitat d’expressar-se i de fer-ho al costat dels amics. Joia és un grup que es mou entre el rock i l’emo, sempre en català.
Amb un esperit alhora enèrgic i sensible, Joia sorgeix de la voluntat de “rescatar les cançons que s’havien anat acumulant en un calaix”, explica l’Eloi, cantant i guitarrista del grup. Els quatre joves han sabut unir la cridòria amb l’emoció, i el resultat és un so que convida a escoltar-los de diverses maneres: en la intimitat, amb auriculars, resseguint les seves lletres plenes de sentiment i un punt de nostàlgia, o bé en el bullici d’un concert, en una sala petita però plena d’amics. So i sentiment.
Per imaginar un directe de Joia cal tenir en compte que és l’espai on despleguen tota la seva força. L’ambient és el d’una petita comunitat que es reconeix i es retroba en cada concert, convertint l’actuació en una celebració compartida més que en un simple espectacle.
El Nil, l’Uri, l’Eloi i el Joan Manel
Les etiquetes que se li podria atribuir al grup serien “independent”, “alternatiu”, “underground”. Joia és un grup autogestionat no té cap segell ni empresa darrere. S’inclou dins d’una escena alternativa i en català que està creixent per Catalunya, més enllà de l’ecosistema barceloní.
Sales petites, locals d’assaig, festivals autogestionats i segells independents que aposten per projectes emergents. És un teixit fràgil però vibrant, sostingut per l’amistat i la passió més que no pas pels diners. Allà és on es mouen bandes com Enyor, Bons Nois, Mini Bus Intergalàctic o l’Hereu Escampa, amb les quals comparteixen valors i un mateix esperit col·lectiu.
En un gènere on la majoria d’agrupacions opten per l’anglès o el castellà, l’escena a la qual pertany Joia aposta pel català amb naturalitat. No es tracta només d’una tria lingüística, sinó també d’una manera de reivindicar una essència pròpia i demostrar que la intensitat i la contundència de diferents gèneres també poden sonar en la llengua del país.
El grup compta amb dos EP’s: el primer, amb el títol homònim de Joia, consta de quatre cançons i el segon, que van llençar aquell mateix any, porta per nom A mig camí entre un fracàs i un altre. Inclou el senzill La vall, un tema que acumula 24.000 escoltes a Spotify.
Aquest tema fa una gradació d’intensitat, comença amb timidesa per acabar esdevenint un gran clam contra l’estat de les coses. La vall explora la contradicció entre el desig de desaparèixer i començar de nou, i l’impuls contrari de quedar-se i arrelar. La cançó convida a assumir el que arribi i a avançar sense pressa, amb la certesa que només si es viu col·lectivament aquest recorregut adquireix sentit.
El nou senzill de Joia, Tots els encares, arriba com a primer tast del disc que vindrà. La cançó destil·la la manera de fer del grup: una barreja de força i vulnerabilitat que es converteix en crit compartit. En aquesta peça, Joia posa el focus en la necessitat de mirar endavant amb esperança, de reconèixer la bellesa que sovint s’amaga en les coses petites i en els vincles que ens sostenen.
Un dels trets que defineix Joia és l’esperit do it yourself (DIY) –“fes-t’ho tu mateix”–, que travessa tot el projecte. No només són els responsables de la seva música, sinó també de la seva imatge i del seu camí dins l’escena. El Joan Manel, bateria i il·lustrador, ha dissenyat samarretes, pins i la portada del segon EP; i és el grup qui s’ocupa de l’organització i programació dels concerts.
Malgrat la feinada, no caminen sols: compten amb el suport d’altres bandes, col·lectius i amics que els han acompanyat en el procés, com Discos Pinya, on han gravat bona part dels seus temes. Fins i tot la gravació i producció respira aquest esperit autogestionat: el Nil, guitarrista, és també qui ha portat les regnes de la producció i la mescla del primer àlbum, previst per l’any vinent.
Amb el primer disc de llarga durada a punt de veure la llum, Joia es presenta com una proposta honesta i atractiva dins l’escena alternativa en català. Les seves cançons no només conviden a escoltar, sinó també a sentir, compartir i viure plegats. En un moment en què la indústria musical sembla dominada pels grans números i l’streaming massiu, projectes com el seu recorden que la música també pot ser proximitat, amistat i autenticitat.
