La joieria Bagués-Masriera: sis generacions innovant la tradició modernista - Diari de Barcelona
RESISTENTS
La joieria Bagués-Masriera: sis generacions innovant la tradició modernista
Des de 1839, la nissaga reivindica l’artesania limitada, amb el color i l’esmalt al foc com a segell propi
Al número 41 del passeig de Gràcia, dins les parets modernistes de la Casa Amatller i al costat de la Casa Batlló, l’or i les pedres precioses no només brillen: respiren. Entre vitralls, fustes nobles i l’eco d’un temps que va convertir Barcelona en capital artística, la joieria Bagués-Masriera —fruit de la unió de dues famílies— resisteix com una peça més del patrimoni viu de la ciutat. Aquí, cada fermall i cada penjoll dialoguen amb l’arquitectura que els acull, com si el modernisme no fos passat sinó present continu.
Enmig de les grans marques transnacionals i homogeneïtzades que colonitzen el centre de la ciutat comtal, aquesta nissaga defensa una resistència íntima, la de la producció artesana, limitada i altament especialitzada, on cada peça conté una història i ànima. Entrar-hi és endinsar-se en un món bell i fantasiós, on l'atenció al detall i la pausa esdevé un moment plenament conscient en la recerca d'una peça material carregada de sentiment i desig.
Oriol Oliveras Bagués, director general, ens convida a endinsar-nos al seu món. “Som la joia d'art, la joia del color, la joia de Barcelona”, afirma tot fent una declaració de principis.
1839: la ciutat dins d’una petita peça d'art portable
La història comença el 1839. La nissaga Masriera arrela en una Barcelona que tot just desperta al modernisme. Són joiers, però també pintors i esmaltadors. Artistes. Aquesta sensibilitat i simbiosi —art i joieria— és l’ADN de l'empresa.
A principis del segle XX, Lluís Masriera torna de la seva formació a Suïssa i París i s’enamora del modernisme català. És l’únic joier nacional que el converteix en llenguatge propi dins l’alta joieria. Penjolls, fermalls, nimfes alades, insectes. La natura com a perfecció i la perfecció feta joia.
La seva peça icònica —la nimfa alada, fusió de dona i papallona— continua avui numerada, signada, viva. Cada peça —que continua oferint els dissenys originaris modernistes— triga prop de dos mesos a néixer. Pot passar per catorze mans diferents d'altíssims artesans abans de ser acabada. El seu gemmòleg tria pedres úniques, buscant el diàleg amb el color de l’esmalt al foc. L’esmaltador no és només un gran tècnic: és un artista amb gran sensibilitat. El color, aquí, no és ornament, és un llenguatge que dialoga precisament amb la pedra preciosa que prèviament ha estat seleccionada per la seva qualitat excepcional.
1917: l’impuls comercial per preservar el llegat
El 1917, la família Bagués s’instal·la a Barcelona. Més comercials, potser, però captivats per l’univers Masriera. Amb el temps, adquireixen part de l’accionariat de la casa Masriera, que no té continuïtat familiar directa, i en preserven el llegat. Bagués crea col·leccions pròpies, contemporànies, sense abandonar la tècnica ancestral de l’esmalt al foc. En un mercat on gairebé ningú treballa així, la casa insisteix. Originalitat, creativitat i producció artesanal. Produccions limitades. Peces que no es repeteixen.
La col·lecció Barcelona de Bagués —formes esfèriques, esmaltades, plenes de llum— dialoga amb la tradició modernista. El Mediterrani amb els seus tons càlids és el que inspira la paleta cromàtica de la casa. Oliveras comenta que “com més local ets, més universal ets” fet que fomenta que els seus clients fidels japonesos, americans o europeus entenguin que es tracta d'un llenguatge universal.
Resistir a la immediatesa
L’alta joieria és un ofici lent en un món accelerat. El preu de l’or s’ha disparat. Les grans multinacionals envolten la botiga. A Passeig de Gràcia, Bagués-Masriera és una de les poques cases que manté producció pròpia, contemporània i de tradició feta a Barcelona.
“Som petits davant dels grans grups empresarials, però som més dinàmics, tenim un llenguatge propi ben diferenciat, tenim creativitat i oferim originalitat. Les nostres joies tenen ànima” explica Oliveras, qui comenta que el negoci té "la voluntat de perdurar en la família".
La venda d’una joia requereix temps, no és una compra impulsiva. És un procés, per això el director general demana als seus clients que el gaudeixin, que entenguin que "des de qui selecciona les pedres precioses, qui fon l’or, qui esmalta, fins a qui el compra, hi ha molta passió, perquè cada joia és un petit tresor que es pot portar a la pell”.
Portar l’amor a la pell
La joia és un objecte, sí, però no només es mira: es toca, es viu. És amor, herència, record. Un regal que canalitza sentiments. Un petit tresor que surt de la normalitat. “No venem només materials nobles”, insisteix Oliveras, “venem allò que representem: bellesa i canalització de sentiments”. En un moment en què es busca el sentit de les coses, l’alta joieria que aspira a perdurar no ho fa pel preu, sinó per la capacitat d’enriquir i d’omplir.
Els fermalls modernistes continuen sent les peces més venudes de Masriera. Els collars, sovint, els més valuosos. No són especialistes en anells de compromís, sinó que el seu univers és més ampli: clients locals, famílies que tornen generació rere generació, viatgers que volen endur-se un tros de Barcelona.
Innovar per lloar
Bagués destaca per combinar la tècnica antiga de l’esmalt al foc amb la impressió 3D per a crear formes noves i arriscades. El límit entre artesania i tecnologia no és una frontera, sinó un espai de diàleg. La tradició, aquí, no és immobilisme. És moviment continu. Sobreviure renovant-se. Mai oferir exactament el mateix, encara que el llenguatge sigui recognoscible. Masriera va llegir el modernisme des d’una Barcelona mediterrània i universal. Avui, la casa continua fent aquesta lectura: local i oberta al món.
