-
Per Jan Wiedemann Domingo
Publicat el 05 de novembre 2024

Un soroll d’alarma punxant. Això és el que va ressonar aquest passat dilluns al matí a la majoria de mòbils de la província de Barcelona i Tarragona a causa de l'alerta per la possibilitat de pluges torrencials arreu del territori. Una alarma acompanyada d’un “extens” missatge d’alerta de Protecció Civil, advertint de la perillositat de la situació meteorològica pròxima, així com indicant mesures i recomanacions per fer-hi front.

La primera reacció dels usuaris va ser de certa preocupació i d'una incertesa creixent. A l'angoixa i la desconfiança inicial s’hi afegia un missatge unitari redactat en un sol paràgraf que combina el text en dos idiomes diferents a la vegada. Un missatge prou llarg per no estar dividit en apartats, que porta a la confusió i a la mala entesa del seu contingut, almenys a primera vista.

La situació és excepcional en els darrers dies, però ha de servir com a precedent per a futurs casos similars, i és per això que alguns experts en comunicació han criticat la forma i el format d’aquest avís, proposant millores d’implementació.

La proposta alternativa de Jordi Caballé

Des del Diari de Barcelona hem contactat amb Jordi Caballé May, expert en comunicació creativa i política, i autor del llibre Una paraula val més que mil imatges, que parla precisament de com persuadir a les audiències i de possibles consells sobre l’escriptura digital.

Caballé ha reivindicat aquest dimarts una proposta de millora en cas de missatges similars d’alerta o d'avís de risc, que s'adeqüi més a les necessitats i a les reclamacions de la ciutadania.

En primer lloc, Caballé ressalta la importància de ser conscients del mitjà i del format on ens adrecem. “Si les administracions ens volen donar ordres clares per protegir-nos, ens cal una comunicació clara”. En aquest sentit, subratlla la diferència entre produir un text per a la televisió o la ràdio, o per ser llegit en una pantalla de mòbil.


“Sintetitzar, simplificar i jerarquitzar”

Per això, aposta per un missatge i un contingut de caràcter concís, directe i convincent; i, en la mesura del possible, comprès en el mínim possible de paraules. “Cal dir molt escrivint molt poc i això implica sintetitzar, simplificar i jerarquitzar la informació”, assenyala.

Per tal de poder dur a terme un missatge efectiu, ha de complir una sèrie de requisits, segons l’especialista en comunicació creativa i política: estructurar la informació de major a menor importància, utilitzar frases curtes i paraules simples que facilitin un llenguatge lleuger i accessible per a tothom, emprar paraules clau destacades amb negreta o cursiva (o majúscules si ho permet el programa) i parlar en imperatiu, tancant el missatge d’alerta amb una ordre clara i contundent, adreçada directament al receptor (utilització primera persona).

Caballé també critica que el missatge rebut aquest dilluns, així com tants d’altres, formen part d’un sol bloc de text llarg, compacte i que enllaça dos o més idiomes sense separació. Això comporta una lectura menys atenta, quan el contingut del missatge realment demana màxima expectació i bona entesa, i és que “en moments d’emergència no tenim temps”.

Pel que fa a l’estètica i el disseny del missatge, confessa que “és millorable”, perquè la primera sensació que va tenir en rebre el missatge era la de “trobar-se davant d’un bloc de text, dens i compacte, que em creava certa angoixa i dificultat lectora”.

Referint-se al format, Caballé es desmarca del “què” (capacitat de les institucions) i se centra únicament en el “com”, on considera que encara tenim “marge de millora pel que fa a la comunicació clara”. On sí que està d’acord és en la via d’informació (missatge al mòbil), tot i que afegiria també els continguts mitjançant SMS, “per fer una comunicació universal, pensant en persones que no tenen un mòbil d’última generació o gent gran que tenen un mòbil dels de fa vint anys”.

Per últim, sobre si els missatges d’alertes compleixen o no els seus objectius, l’expert en comunicació recalca que “els avisos que rebem han d'estar pensats, escrits i dissenyats per assegurar-nos que no només es rebin, sinó que siguin llegits, entesos i provoquin una resposta concreta de la ciutadania”.

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —