- entrevistes -
Per Sergi Bardia Sauqué
Publicat el 22 de febrer 2026

El diputat de Junts per Catalunya i exalcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega (Lleida, 1972), ens rep al Parlament de Catalunya. Pediatre de formació, va ser adjunt a la direcció de l’Hospital de la Seu d’Urgell entre el 2014 i el 2018. Un any més tard fa el salt a la política municipal com a cap de llista de Junts per la Seu, fet que el porta a l’alcaldia de la Seu d’Urgell entre el 2019 i el 2021 i, posteriorment, a ocupar la vicealcaldia fins al 2023.

Actualment és el líder de l’oposició al consistori urgellenc, governat pel PSC, i diputat al Parlament de Catalunya des del 2021. En les darreres eleccions del 2024 va ser el número quatre de la candidatura per Lleida. Des de la seva entrada en política, Fàbrega ha anat guanyant pes dins l’executiva nacional de Junts per Catalunya fins a convertir-se en portaveu de la comissió de Salut al Parlament.

Les seves intervencions parlamentàries se centren especialment en la realitat del Pirineu i Aran i en el sistema sanitari català, un àmbit que coneix de primera mà després d’anys d’exercici professional. En aquesta entrevista amb el Diari de Barcelona, conversem sobre la situació de la sanitat catalana, la renúncia als Jocs Olímpics d'Hivern Barcelona-Pirineus 2030, la crisi d’habitatge al Pirineu i l’ascens recent d’Aliança Catalana.


Vostè ha estat alcalde, ara és líder de l'oposició a La Seu i diputat al Parlament. Quin dels tres rols li permet tenir més capacitat d'incidència sobre La Seu i sobre el territori de Lleida? 
Clarament el d'alcalde. És molt millor l'executiu que no el legislatiu. Quan algun ciutadà et demana alguna cosa, pots veure els resultats, en positiu o en negatiu. A més, vaig tenir l'honor de ser l'alcalde de la Seu durant la pandèmia i realment les decisions que prenem l'endemà tenen conseqüències directes. Aquí, al Parlament, els diputats tenim dos rols: fer el control del Govern i, sobretot, fer lleis. Poden ser molt importants, perquè poden canviar moltíssimes coses, però el resultat no el veus l'endemà. 

Quin ha estat el principal aprenentatge polític de quan vas ser alcalde i que avui aplica com a diputat? 
És un màster, i més per algú que no ve de la política. Aprens milions de coses. El que més he après sent alcalde, i més amb un govern de coalició, és que has de buscar consensos. Ningú té la veritat absoluta de cap tema i tothom mira un mateix problema des del seu prisma. També és molt rellevant envoltar-te d'un molt bon equip: és impossible que tu dominis totes les àrees.

Parlant de la Seu i centrant-nos en les últimes eleccions, les va guanyar el PSC, quasi amb un 47 % dels vots, i Junts va perdre un escó i l'alcaldia, després de 15 anys. Què va fallar en el projecte de Junts en l'àmbit local en les últimes eleccions? 
Hi va haver moltes coses. El pacte amb Esquerra, i aquesta alternança de dos anys i dos anys, no es va acabar d'entendre. És veritat que els meus anys d'alcalde van ser els de la pandèmia, per tant, una legislatura molt complicada. Ho vam fer prou bé, però et limites a sobreviure i després la gent vol oblidar les coses dolentes. El PSC es va presentar amb un discurs clarament del canvi, ja sabent que la política és cíclica, i es van sumar una sèrie de factors: a escala nacional hi va haver un ascens a tot arreu del govern socialista. Tots aquests factors van anar sumant perquè la gent votés aquest canvi que va prometre el govern socialista. Ara ja podran jutjar si el canvi ha estat positiu o no.

Com pensa el partit reconnectar amb aquells votants que el 2019 sí que van confiar en Junts i que el van fer accedir a l'alcaldia i el 2023 van decidir que havien de canviar i votar el Partit Socialista? 
La gran majoria de votants perduts van ser persones desanimades o desencantades que no van anar a votar. Ara hi ha una ciutat més endeutada: de 4 milions de deute a 12 milions. S’ha fet l'increment més gran d’impostos i taxes de la història, amb un milió d’euros més cada any. Malgrat això, molta gent percep una ciutat més bruta, fosca i insegura. També hem de reconèixer errors propis i la falta d’experiència inicial en la gestió municipal. Ara, amb més experiència i lideratge institucional, volem recuperar capitalitat i situar la Seu capdavantera al Pirineu.

Considera un desavantatge per la Seu que l'alcalde Barrera no tingui experiència parlamentària ni sigui diputat al Parlament? 
Antigament, tots els alcaldes de la Seu havíem estat diputats. Estar fora del Parlament té coses positives i negatives: tens més temps per dedicar-te a la Seu, però també que estàs més lluny d’on es prenen les decisions. La capitalitat de la Seu al Pirineu durant aquests anys s’entén per què un dels pocs diputats pirinencs era l’alcalde de la ciutat. Si saps compaginar-ho bé i t’envoltes d’un bon equip, és positiu perquè allà on es decideix on van els diners de la Generalitat tenim accés directe. Per exemple, amb el projecte de l’Hospital de la Seu, que va rebre una gran inversió la passada legislatura, ara està aturat.

El Col·legi de Metges de Catalunya, en l'últim estudi, va publicar que només el 48 % dels metges del territori utilitzen habitualment el català i un 31 % no el saben parlar. Quines mesures concretes, més enllà de declaracions o discursos, caldria aplicar per revertir aquesta situació preocupant? 
Aquest mateix estudi mostra dades preocupants, però també una dada positiva: prop d’un 80 % dels metges que no saben català tenen interès a aprendre’l. El problema comença en la formació. Aproximadament el 50 % dels alumnes de Medicina a Catalunya són de fora. Molts d’aquests estudiants, quan acaben la carrera o el MIR, tornen als seus territoris. Això obliga el sistema sanitari a importar metges d’altres països, que sovint no coneixen el català.


“Cal exigir progressivament el català als professionals sanitaris”


Quines mesures concretes, més enllà de declaracions o discursos, caldria aplicar per revertir aquesta situació? 
Caldria facilitar l’accés dels estudiants catalans a Medicina i revisar el districte universitari únic. També s’ha proposat exigir progressivament el coneixement de català als professionals sanitaris. Aquestes iniciatives, però, no han prosperat al Parlament per culpa del tripartit PP, PSC i Vox. Igualment, és important que els usuaris reclamin el seu dret lingüístic. A més, diversos estudis indiquen que l’atenció en la llengua materna millora la comunicació clínica i els resultats de salut.

La manca de professionals s’accentua en zones com el Pirineu o com les Terres de l'Ebre, i la manca de recursos podríem dir que és gairebé estructural. Com has pressionat des de la teva posició per intentar solucionar-ho i que el Pirineu tingui un nivell de recursos sanitaris dignes? 
Un tema clau és l’equitat territorial: que una persona tingui les mateixes possibilitats de sobreviure i recuperar-se d’una malaltia greu tant a Barcelona com al Pirineu. Un exemple és el servei d’helicòpters medicalitzats: quan es va reduir a tres aparells sota el govern del PSC, els territoris més afectats van ser el Pirineu i l’Ebre. Des de Junts es va impulsar una nova licitació per recuperar els quatre helicòpters i reforçar les bases operatives. També s’ha treballat en l’atenció a l’ictus. El sistema de teleictus ja funciona des de fa anys i permet coordinar casos des de la Seu d’Urgell amb hospitals de referència. El repte ara és garantir tractaments especialitzats com la trombectomia mecànica amb la mateixa disponibilitat arreu del territori. 

L'Hospital de la Seu sempre ha sigut al poble un objecte de crítiques, sigui per les instal·lacions o sigui a vegades pel tracte, però vull centrar-me en la realització d'avortaments. Vostè, que en el seu temps va ser adjunt a la direcció, què hauria de canviar realment l'Hospital de la Seu per garantir millor el servei? 
Tots els hospitals del SISCAT han d’oferir la cartera de serveis del Departament de Salut, i l’avortament n’és un dret. Quan vaig ser director assistencial no ho vaig aconseguir, però com a alcalde i president del patronat de la Fundació Sant Hospital es van començar a fer avortaments farmacològics i quirúrgics de baixa complexitat a la Seu. L’Hospital de la Seu ha estat sovint objecte de crítica política, però la majoria d’usuaris en surten satisfets.

Hi ha moltes dones residents a Andorra que venen a la Seu a avortar perquè al seu país és il·legal. 
Som responsables d’oferir-los-hi aquest servei i això és el que fem. Igualment, cal reforçar el treball en xarxa i la coordinació sanitària amb Andorra per millorar serveis i oportunitats compartides.

Molta gent d'Andorra no es pot permetre viure-hi perquè que els preus del lloguer són gairebé inassumibles per moltes famílies, i per això venen a la Seu. Creus que la crisi del lloguer té un impacte directe en la convivència i la cohesió social dels municipis?
Quan apugen els preus de l’habitatge a Andorra, molts d'aquests treballadors baixen a viure a la Seu i això ho hem de regular d'alguna manera. No ho vincularia directament amb inseguretat, perquè que la inseguretat que tenim a la Seu no està motivada per persones que venen de fora. El problema són els delinqüents, no la gent vulnerable. És l'administració qui ha de solucionar el problema. El que no podem fer és, que si un és vulnerable i no pot pagar el lloguer, dir “tranquil, que no pagui el lloguer i això que ho assumeixi el propietari”. Això ho ha d'assumir l'administració. Per això tenim els serveis socials i per això tenim, en teoria, un Estat del benestar.

No creus que fer uns Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu hauria accentuat encara més la crisi del lloguer?
Si es fa ben fet, no. Barcelona es va transformar amb els Jocs Olímpics de Barcelona 92. Amb els Jocs Olímpics d'Hivern hauríem millorat segur la Nacional 260, les estacions d'esquí de fons, l'R3 que ens puja fins a Puigcerdà. Hauríem tirat endavant moltes empreses relacionades amb esport, amb esport de natura, amb medi natural i tot això ben fet es pot fer compatible amb el respecte al medi ambient. Haurien estat una palanca per fer-se inversions que haurien repercutit en la gent del territori. Es pot fer bé o es pot fer malament, això ja és feina nostra, però al Pirineu no ha arribat ni un euro després de renunciar als Jocs Olímpics.

Cada estiu es repeteixen problemes laborals als camps de fruita de Lleida, sovint amb treballadors migrants en situació precària i amb impacte als municipis agrícoles. Aquesta situació és conseqüència d’un fracàs del model productiu, de la política migratòria o dels mecanismes d’inspecció laboral?
És un fracàs com a societat. Aquests treballadors els necessitem, necessitem per recollir la fruita, necessitem per tota la campanya agrària, però cal donar-los unes condicions de vida dignes, un sou digne, unes oportunitats dignes. Tu no pots aprofitar-te entre cometes d'aquests treballadors, però tindre'ls malvivint, tindre'ls mal pagats, o tindre'ls directament moltes vegades, fins i tot treballant en negre, sense contracte.

Passant de nou al tema de les negociacions amb el Govern, parlem dels pressupostos de la Generalitat. Quin paper vol jugar Junts en la negociació?
El Partit Socialista sap que si ens porten uns pressupostos, nosaltres posarem unes condicions i les negociarem. Però no hem tingut retorn. El PSC va fer un pacte d'investidura amb dos partits, Esquerra i els Comuns, i està prioritzant el pacte de pressupostos amb ells. Òbviament que posarem unes condicions i amb alguns temes de model de país. Si Madrid ens expolia 22.000 milions cada any, l'última xifra que tenim de l'any 2022, doncs la solució no pot ser apujar tots els impostos aquí, perquè no aconseguim que ens tornin els diners que són nostres. Aquest és un punt, el de la fiscalitat i el del concert econòmic que nosaltres defensem, perquè al final el que defensem és el que tenen els bascs i el que tenim nosaltres és el que volem.

Segons les enquestes recentment publicades mostren que Aliança Catalana està creixent en zones on Junts havia sigut molt hegemònic i sobretot en les comarques de Ponent. Quina opinió li mereixen aquests resultats?
Les enquestes les hem d'agafar una mica amb pinces: si mires el traspàs de vots cap a Aliança Catalana hi ha una part que ve de Junts, hi ha un traspàs molt important de Vox. El vot d'Aliança Catalana és com el vot de Vox de fa uns anys, que és el de la persona que està descontenta amb el sistema. La gent busca les solucions màgiques i les solucions fàcils, les quals moltes vegades venen de l'extrema dreta.


"Junts per Catalunya demana les competències en immigració no per expulsar la gent, sinó per regular"


A què atribueix aquest traspàs del vot, ja que moltes enquestes marquen que molt votant o exvotant de Junts ara passaria a votar Aliança Catalana? 
Un dels problemes que tenim és que no hem estat capaços de posar temes com la immigració al debat polític. “Fem una regularització massiva de tothom, volem acollir, aquí pot venir tothom…”. Escolta, aquestes coses s'han de regular des d'aquí. Junts per Catalunya demana les competències en immigració no per expulsar la gent, sinó per regular, perquè qui vingui sigui la gent que necessitem, perquè si no venen aquests immigrants a treballar aquí no tindrem mà d'obra. Els necessitem i els hem de donar una oportunitat de vida digna. 

L'any passat, l'expresident Artur Mas, en una entrevista per aquest mateix diari, va fer unes declaracions dient que Junts havia de "poder parlar amb Aliança, però no muntar estratègies conjuntes". Vostè es troba en aquesta línia o ho consideraria una línia vermella que no hauria de traspassar el partit? 
Crec que això és una línia vermella ara mateix. Amb l'extrema dreta no s'hi pot pactar amb els seus postulats actuals. La història ens ha demostrat que això és un error. El PP està governant a moltes autonomies amb l'extrema dreta, ja hem vist el que ha passat a València, ja hem vist el que està passant amb el català, perquè tenim un exemple aquí mateix. Hem de fer tot el possible perquè aquest escenari no es doni a Catalunya. 

La llei d'amnistia per la investidura de Pedro Sánchez va tornar a situar Carles Puigdemont al centre del debat polític durant un cert temps. Creu que el futur de Junts continua passant necessàriament per la figura i el lideratge de Puigdemont o s'ha de començar a pensar en una nova etapa? 
El futur de Junts o el present de Junts passa perquè el president Carles Puigdemont pugui tornar a Catalunya. Tenim una llei d'amnistia aprovada i, malgrat això, tenim tres exiliats, el conseller Puig, el conseller Comín i el president Carles Puigdemont. Un d'ells, el conseller Comín, eurodiputat, el qual no se'l deixa exercir com a eurodiputat, per tant s'estan vulnerant els seus drets polítics i els drets polítics de tothom que l’ha votat a Catalunya. Això és una anomalia democràtica que ni Europa ni Espanya no haurien de permetre. Mentre tinguem aquesta anomalia és molt complicat avançar des del punt de vista democràtic. 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —